Quins drets, per a quina infància?

Proposo que en la celebració del Dia Internacional dels Drets dels Infants, el 20 de novembre, també recordem que aquests es faran adults.

La llista de vulneracions de drets de la infància al nostre món és inacabable. Molts pensaran que tenim sort, ja que en el nostre país, aquesta llista es redueix moltíssim. Sobretot si només pensem en els que són públics i criden, ràpidament, l’atenció dels mitjans de comunicació.

Però, totes i tots els qui treballem a prop de la infància, sabem que hi ha moltes nenes i nens en  situacions greus a les quals tot el sistema de protecció (administració, entitats i societat) no arriba a protegir. Hi ha situacions que no detectem i moltes d’altres que se’ns escolen per la xarxa, que és plena de forats fets de tràmits, circuits enrevessats i responsabilitats diluïdes. La xarxa no està ni prou ben tramada ni és prou segura.  Ara mateix, molts infants nou vinguts es troben en situacions dramàtiques. Desprotegits, sense escola, sense qui vetlli per la seva salut, pel seu benestar. Hem de reconèixer que entre tothom, no fem les coses ben fetes.

Aquesta desprotecció flagrant s’agreuja per les desigualtats persistents i cada vegada més greus. Les dades publicades recentment sobre el benestar subjectiu de la infància a Barcelona1 reprodueixen les de vulnerabilitat dels districtes de Barcelona2: gran diferència en la percepció que les nenes i els nens de Sarrià –Sant Gervasi tenen del seu benestar respecte a la de Sant Andreu o Ciutat Vella. Igualment continuem coneixent dades de gran desigualtat sobre renda familiar, atur, esperança de vida, resultats escolars, qualitat de l’habitatge. I aquest fet és comú en tot el país.

Tenim, doncs, desigualtats de percepcions de benestar dels infants que correlacionen amb els indicadors de vulnerabilitat de tota la població. Per la qual cosa, centrar-nos únicament a garantir que les nenes i els nens no pateixin situacions de desprotecció no serà suficient si no impulsem polítiques més contundents respecte a la desigualtat social entre barris, i capgirem la realitat d’uns pocs cada vegada més rics i molts més cada vegada més vulnerables.

Proposo que en la celebració del Dia Internacional dels Drets dels Infants, el 20 de novembre, també recordem que aquests es faran adults. Totes les polítiques en favor de la infància hauran d’anar en paral·lel en polítiques valentes de reducció de les desigualtats de persones, famílies i barris.

El benestar de la infància precisa tenir una percepció positiva de satisfacció de la seva vida, la qual es construeix gràcies a la qualitat de vida del seu entorn, de percepció de benestar dels seus, de suficients recursos econòmics, d’habitatge, escolars, de lleure, de participació ciutadana de la família i pertinença al barri. Posar pedaços creen gana per avui i fam per demà. I aquest futur d’infelicitat no el mereix cap dels nostres infants d’avui.

Afegeix un comentari nou