Trenquem tabús, parlem de suïcidi

Quan parlem de suïcidi, és indispensable abordar les possibles causes psicosocials vinculades a l’estat emocional i salut mental de les persones. I és que cal que parlem del suïcidi i el fem visible com a realitat social a Catalunya, ja que avui en dia és la primera causa de mort entre les persones de 25 a 34 anys. Dels més de 500 suïcidis que es registren anualment al territori català, prop de 80 corresponen a persones joves. Un suïcidi juvenil cada 5 dies. Aquestes dades posicionen el suïcidi com una prioritat de salut pública. En els últims anys a Catalunya s'ha incrementat l'atenció comunitària a la salut mental infantil i juvenil i s'ha finalitzat la implantació del Codi Risc de suïcidi, que posa especial èmfasi en la prevenció de les temptatives entre els joves. És important que existeixin iniciatives com aquesta impulsada pel Departament de Salut, així com també ho és que les institucions públiques entomin decididament la prevenció amb perspectiva juvenil.

Malgrat això, el suïcidi juvenil encara s’enfronta a un escenari de silenci i estigmatització. Durant anys ha pesat la idea que parlar-ne genera efecte contagi malgrat que està provat que preguntar i parlar adequadament sobre el suïcidi no incita a una temptativa sinó el contrari. Preguntant i parlant-ne obertament es mostra un desig sincer d’ajudar i es minimitza l’ansietat vinculada als sentiments que motiven les idees suïcides.

L’àmplia majoria dels suïcidis són evitables si com a societat adquirim la consciència necessària per identificar i poder ajudar les possibles persones en risc. En gairebé el 90% dels casos, els suïcidis es relacionen amb trastorns mentals, especialment trastorns depressius. El vincle entre el suïcidi i els trastorns mentals està ben documentat, però no en són l'única causa. Els canvis en l'entorn, els problemes amb els amics, el bullying o les discriminacions per identitat sexual i de gènere prenen especial rellevància entre el col·lectiu de persones joves.

Tal i com assenyalava el sociòleg i antropòleg Émile Durkheim, els suïcidis són fenòmens individuals que responen a causes socials. El suïcidi no és només un problema de salut pública, és un problema social. Per fer front a aquesta complexa problemàtica es requereix una aproximació innovadora, multisectorial, integral i basada en l’acció conjunta dels sectors sanitari, educatiu, laboral, associatiu, periodístic, publicitari i polític. En definitiva, una plena implicació social. És necessari conscienciar, educar en la detecció dels factors de risc, abordar les causes, trencar l’estigma existent que afecta tant a víctimes com a familiars i desenvolupar polítiques i estratègies de prevenció i seguiment actives. I les entitats juvenils hi podem desenvolupar un paper clau.

Com a espais generadors de xarxa on els i les joves comparteixen gran part del seu temps d’oci i treball, les entitats juvenils tenim la capacitat de lluitar contra l’estigma, sensibilitzar a infants i joves, detectar senyals d’alerta i pressionar perquè a nivell públic s’entomi decididament la prevenció amb perspectiva juvenil. És fonamental que com a joves ens familiaritzem amb el nostre benestar emocional i les principals afeccions que, en algun moment de la nostra vida, podem arribar a patir. Som conscients que l’associacionisme juvenil és un espai on potenciar l’autoestima, l’empatia i la capacitat dels i les joves per afrontar les adversitats i canvis de manera saludable a través d’una correcta gestió emocional. Per això, cal que seguim treballant i formant-nos per aprendre a detectar i actuar davant senyals d’alerta com poden ser l’aïllament i la desesperança. El suport emocional no només pot venir de la família o les amistats, la xarxa associativa pot ser també una agent facilitadora de la salut mental.

El 10 de setembre és el Dia Mundial per a la prevenció del suïcidi. Aprofitem per reflexionar sobre la importància de tenir cura de la salut mental i desestigmatitzar el suïcidi. És necessari que instal·lem el suïcidi en el debat públic deixant de banda les frivolitats, que impliquem la societat en la detecció precoç de possibles idees suïcides i que destinem recursos per a la seva prevenció i rehabilitació.

A les entitats, als centres educatius, amb les amistats, a casa, a la feina, amb les polítiques públiques... trencar tabús i prevenir el suïcidi és feina de tots i totes.