El passat mes d’abril va publicar-se el primer informe de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Terrassa sota el títol ‘Atrapats en la precarietat: el deute que ofega a les famílies més vulnerables’. Entre les dades de més impacte destaquen que, de les famílies ateses per Càritas, més del 90% es troben en situació de risc de pobresa i que gairebé el 50% sobreviuen amb menys de 750 euros mensuals. Uns mesos després, hem parlat amb Salvador Obiols, Director General de Càritas Diocesana de Terrassa, sobre què ha d’aportar a la societat la publicació d’aquest informe.

Quins són els passos a seguir per part de Càritas Diocesana de Terrassa un cop conegudes les dades de l’informe?

Des de Càritas estem donant a conèixer els resultats de l’informe per tal que arribin a tots aquells agents, tant socials com polítics, que hi tinguin alguna cosa a veure. En aquest sentit, denunciem la situació i demanem certs canvis i millores per tal de modificar aquestes conjuntures i passar de l’ofec a l’esperança.

I això en què s’ha traduït?

Ens hem trobat amb personalitats de diferents entitats públiques i privades i els hem transmès la importància de no quedar-se parats i ser partícips del canvi que les situacions reflectides a l’informe requereixen. Tant els síndics del Vallès Oriental i Occidental com el Consell de l’Advocacia Catalana, entre altres, ens han escoltat.

Per tot plegat, el paper de les administracions també ha de ser clau...

Sí. Per això demanem al Govern espanyol que faci les modificacions necessàries a la Llei de la 2a oportunitat i ens comprometem a treballar perquè es simplifiqui el procediment, es redueixin els costos de tramitació i s’incloguin els deutes públics. Tanmateix és responsabilitat de tota la societat donar resposta a aquestes situacions de patiment.

En aquest sentit, quines peticions feu concretament?

Per començar, una implicació de tots els agents socials en la resolució d’aquesta situació. També polítiques publiques actives per garantir tant el dret a l’habitatge com una ocupació de qualitat amb uns salaris dignes. Pel que fa a la Renda Garantida Ciutadana, considerem que ha de ser un dret sense estar condicionada a itineraris laborals i compatible amb el treball en rendes baixes.

Hi ha algun projecte en marxa des de l’entitat per poder començar a pal·liar la situació en què es troben les persones més vulnerables de la diocesi?

Nosaltres atenem totes les necessitats de les persones i, en aquest sentit, tots els programes i projectes que realitzem són molt importants. Cal alimentar a qui no té per menjar, cal aixoplugar a qui no té una llar i cal consular a qui està desesperat i, sens dubte, una feina amb un sou digne és la llum d’esperança a les situacions de pobresa que viuen les persones que arriben a Càritas. Així doncs, treballem amb l’objectiu que les persones tinguin un sou que els permeti ser independents, poder fer front a totes les seves despeses, i no necessitar l’ajuda de cap dels projectes que estan en funcionament.

Creieu que l’Observatori de la Realitat Social pot tenir recorregut més enllà de l’àmbit diocesà en què s’ha plantejat el vostre projecte?

I tant! Que l’estudi s’hagi fet en l’àmbit diocesà no significa que només representi a les llars ateses al bisbat de Terrassa. En aquesta línia, vull ressaltar el recolzament del nostre bisbe Josep Àngel Saiz, en el seu compromís de tirar endavant el projecte. Sense el seu suport, avui no podria ser una realitat.

Perquè l’informe és fruit d’un treball en equip...

‘Atrapats en la precarietat’ s’ha portat a terme conjuntament entre Càritas Diocesana de Terrassa, FOESSA i el departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés. Les tres organitzacions hem vetllat perquè l’estudi es realitzés amb rigor, amb l’objectiu d’obtenir resultats realistes que ens serveixin per poder garantir seguir treballant en la línia adequada. Hem de ser capaços de transmetre esperança a les persones que acollim.

Amb la publicació d’aquest estudi es posa de manifest la importància de les entitats locals per a les persones més vulnerables?

Les entitats d’àmbit més local o diocesà hem de treballar conjuntament amb entitats més globals per tal de poder fer camí plegats cap a un món millor en el qual tota persona pugui viure amb dignitat. Al mateix temps, aquestes entitats “globals”, tant públiques com privades, han d’escoltar als agents que atenen directament a les persones més vulnerables, que estan amb ells dia rere dia, per tal de prendre les decisions que portaran al canvi.