Com va sorgir la idea d'engegar Escenaris Especials?

Fa 9 anys. Va sorgir de la inquietud que tenia per unir les meves dues passions, el teatre i la psicologia. Havia estat treballant amb persones amb autisme i amb exaddictes als tòxics i volia fer teatre amb ells.

El teatre em va servir per treballar aspectes d'intel·ligència emocional i altres aspectes i pensava que també podia servir com a eina per treballar aspectes de millora personal amb ells.

A qui va dirigit?

A persones en risc d'exclusió social. Persones que es troben en centres amb autisme, exaddictes tòxics, discapacitats, malalties i també a nens i nenes amb dificultats neuromotores.

El teatre és molt positiu per a ells ja que a l'escenari totes les etiquetes s'evaporen. Les dificultats que puguin patir en el seu dia a dia desapareixen.

Quin és el procés a seguir per aquelles persones interessades en el vostre projecte?

Ho gestionem a partir dels centres, que ens fan arribar persones interessades en el projecte. Els centres realitzen un paper clau en aquest procés així com també ho és el suport que rebem del departament, de l'Obra Social La Caixa i altres.

Els cursos són d'1 hora i mitja setmanal i comencen a l'octubre i finalitzen al juny amb la representació de l'obra. Comptem amb un equip artístic molt professional que ens permet posar en valor les obres i que el públic, quan seu a veure l'obra, s'oblidi de les idees preconcebudes i gaudeix de l'obra per la qualitat d'aquesta.

Quin valor afegit aporta el vostre projecte a la societat?

Permet que persones que normalment no poden, gaudeixin de l'experiència de ser actors i actrius com qualsevol altra. Penso que a l'escenari s'ha de reflectir la diversitat real que tenim a la societat. A vegades sembla que a les pel·lícules i al teatre els actors segueixen sempre un mateix patró i si surt un noi amb Síndrome de Down és perquè la pel·lícula tracta d'això.

El teatre com a mitjà d'inclusió social. Què pot aportar aquest art escènic en aquest sentit?

El teatre remou emocions i permet treballar-les i per tant, és important per a tothom. Ajuda a treballar les febleses de les persones i a explotar les seves virtuts. Treu el millor d'ells ja que se centra en la persona i les seves qualitats i no en les discapacitats o dificultats que puguin tenir.

Quins són els principals problemes amb els que es troba el projecte en el seu dia a dia?

Com he dit abans, el teatre remou emocions. A l'escenari es viuen emocions fortes i tot i que això en general és positiu, també és delicat de treballar. Per posar un exemple, ens podem trobar que a una persona que pateix una malaltia mental li demanem que representi una situació que li genera ansietat, fet que pot ser contraproduent. Treballar les emocions és perillós, has de tenir molt clar que li pots demanar a cadascú.

Com veus Escenaris Especials en un futur?

Ens ho mirem amb optimisme. Ara hem incorporat una nova persona a la plantilla, fet que ens permet obrir més grups, i comptem amb molt suport. Penso que tothom hauria de fer teatre ja que reprodueix situacions de la vida quotidiana i ens genera emocions.

Ja per acabar, recordes el moment més emotiu que has viscut al capdavant del projecte?

M'emociona molt quan algun actor al finalitzar l'obra ve i m'abraça. Recordo un dia que un actor es va apropar a mi i em va dir que estava emocionat perquè mai ningú l'havia aplaudit. Ell sempre havia estat el dolent a la seva vida per les seves addiccions i allò era nou per a ell.

Més informació