El passat 10 de novembre va tenir lloc la celebració del 50è aniversari de l’entitat. Com ho vau celebrar?

Vam fer un acte a la seu de l’entitat, a Arbúcies, que va aplegar prop de 200 persones, entre famílies, persones ateses, treballadors/es, persones voluntàries, amics/es i ciutadania i que va comptar amb la presència d’autoritats com l’Hble Sr. Chakir el Homrani, Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, el Sr. Francesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies, el vicepresident primer de la Diputació de Girona, el Sr. Fermí Santamaria, l’alcalde d’Arbúcies, el Sr Pere Garriga i el Sr. Joan Ramon Veciana, alcalde de Sant Hilari Sacalm.

Volíem que aquest acte fos el tret de sortida d’un seguit d’accions commemoratives que s’allargaran fins a finals de 2019.

Què destaqueu de l'acte?

Va ser una festa que va començar amb unes portes obertes a les instal·lacions per visitar una exposició fotogràfica dels 50 anys d’història de l’entitat. Durant la trobada hi va haver moments pels parlaments i per la participació de tothom, com quan es va fer una acció representativa conjunta entre persones treballadores, famílies, persones ateses, voluntaris/es, junta directiva i administració pública, on sota el lema 'Tots junts fem associació' i amb unes peces d’engranatge col·locades en un panell, es va voler transmetre la idea de que totes les parts són importants i necessàries per fer funcionar una entitat social com la nostra.

Tampoc hi va faltar la música, que amb la col·laboració desinteressada del Duet Amalgama, els New Serafins i el Cor de Veus Blanques Lutiana, i sota la presència dels Gegants d’Arbúcies, van omplir de música i alegria la trobada.

Celebreu 50 anys de vida però, com va néixer l’associació i amb quina missió?

Va néixer l’any 1968 a través d’una associació de pares de família, que preocupats per atendre les necessitats dels nens i nenes amb discapacitat de la zona nord de la comarca de La Selva, van decidir crear l’escola d’educació especial Col·legi Jesús Infant, que es va ubicar en un espai cedit per les Germanes Hospitalàries.

Més tard, l’any 1978, l'agrupació es va constituir com l'Associació Pro Deficients Montseny Guilleries, la qual es va fer càrrec de l’aula d’educació especial, i dos anys després a l’any 80, es va posar en marxa un pre-taller pels nois i noies, que un cop acabada l’etapa escolar, es trobaven amb greus dificultats per integrar-se al món laboral.

Més endavant, l’any 1993 s’inaugurava l’edifici actual, que acull el Centre Especial de Treball i el Centre Ocupacional, i tot just un any després, i davant la demanda detectada, va començar a oferir-se el servei de llar residència.

Com creieu que ha evolucionat l’entitat en aquestes 5 dècades?

50 anys donen per molt, i hem viscut molts canvis i dificultats pel camí. Ha canviat el nom de l’entitat i ens hem adaptat a la terminologia del moment: hem passat a parlar de deficients, a disminuïts, fins a persones amb discapacitat intel·lectual, en els darrers anys. També les edats dels participants dels serveis han canviat, així com el paper de les famílies, el perfil de les persones voluntàries, els membres de la junta directiva, el funcionament de l’administració, i principalment, les nostres activitats i serveis. Tot evoluciona, nous temps i noves maneres de fer. Vam començar essent escola especial per a mainada i després ens vam reconvertir en serveis per a persones adultes, un cop acaben l’etapa escolar.

L’entitat ha crescut i la nostra voluntat ha estat sempre la d’adaptar-nos a les necessitats de les persones i la societat canviant, amb l’objectiu sempre, de poder donar resposta a les persones amb discapacitat intel·lectual amb serveis de qualitat.

A dia d’avui, quins serveis oferiu i a quantes persones ateneu?

Actualment donem servei a 40 persones de la comarca de La Selva Interior i el Baix Montseny en el serveis de Centre Especial de Treball i Centre Ocupacional i disposem de 2 llars residències amb capacitat per a 21 persones. També disposem de serveis complementaris com el servei de Transport, recollint i tornant cada dia els i les participants dels nostres serveis a les seves poblacions, així com el Servei de Menjador diari i el de Lleure de caps de setmana.

Teniu persones voluntàries a l’entitat? Quin paper hi juguen?

Sí, tenim dos perfils diferenciats de persones voluntàries. Per una banda, els membres de la junta directiva, que vetllen desinteressadament pel bon funcionament de l’entitat, i que són un total d’11 persones del poble amb perfils molt diversos; i per altra banda, persones que realitzen el seu voluntariat en activitats principalment de suport al centre ocupacional o a la llar residència, oferint per exemple, classes d'informàtica, ball, zumba, activitats esportives, etc.

Amb quins problemes us trobeu en el vostre dia a dia?

El nostre, és un sector vulnerable, i en els darrers deu anys ens hem trobat per exemple, amb un finançament públic dels nostres serveis que en els millors dels casos ha estat congelat, suposant una càrrega difícil de sostenir que ha posat en perill la viabilitat de molts projectes. Des de l'entitat s’ha fet l’esforç de mantenir els serveis, assumint increments salarials, però amb el conseqüent retrocés en drets socials que s’havien aconseguit.

En el dia a dia, això es tradueix amb l’esforç diari per seguir mantenint la qualitat dels serveis alhora que busquem noves formes de col·laboració que ajudin a mantenir els projectes, i nous clients en les feines productives del Centre Especial de Treball.

En aquesta línia, aquest darrer any, hem estat treballant en l’elaboració del primer Pla Estratègic de l’AMG, amb la voluntat de reflexionar sobre el moment actual que vivim i dissenyar les accions prioritàries a emprendre en els propers tres anys, amb el triple objectiu de: seguir complint amb la nostra missió, donar un nou impuls pel que fa a objectius, serveis i activitats, i finalment iniciar un període de transformació que garanteixi dotar-nos d’unes bases sòlides que garanteixin la continuïtat del nostre projecte social.

Quin ha estat el moment més emotiu de l’entitat en aquests 50 anys d’existència?

Es fa molt difícil triar-ne un, amb 50 anys hi ha hagut molts moments importantíssims que mereixerien ser destacats, com per exemple cada vegada que s’ha posat en funcionament un nou equipament o servei, però ja que em preguntes per un, et diria que la festa dels 50 anys va ser un dia molt especial i emotiu, perquè va aplegar a tothom: a les persones que van començar-ho tot, a les que un moment o altre han estat vinculades a l’associació, i a les persones que actualment hi treballem perquè aquell projecte que va començar un grup de famílies l’any 68, segueix fort i treballant per a les persones amb discapacitat del nostre territori.

Acabeu la frase. ‘En els propers 50 anys, ens agradaria que l’Associació Montseny Guilleries...’

Bé, 50 anys són molts, i hi haurà molts canvis a viure, però a banda de desitjar que continuï dempeus com a projecte social, desitjo que acompleixi la nostra VISIÓ que recentment hem redactat i que és: Ser un projecte sòlid, amb una gestió responsable, transparent i sostenible, que col·labori amb la societat generant oportunitats laborals i socials, i que compti per fer-ho, amb un equip humà professional i compromès.