L’any 1994, un grup d’estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va decidir organitzar-se per fer voluntariat al centre penitenciari Brians I. El que va començar com una acció impulsiva d’un grup de joves amb inquietuds, derivaria en el que ara és el Programa Justícia de la FAS, un projecte que organitza activitats als centres penitenciaris de Brians 1, Brians 2, Quatre Camins i Dones i als centres de justícia juvenil de Can Llupià, l’Alzina, Folch i Torres, els Til·lers i Oriol Badia.

El programa té com a objectiu contribuir a la integració social i reinserció de les persones privades de llibertat a través d’activitats que promouen la participació activa i solidària, així com dotar de coneixement els i les estudiants de la UAB sobre el món penitenciari i sensibilitzar la ciutadania per trencar amb els prejudicis i mites que envolten aquesta realitat.

Activitats i tallers per desenvolupar competències

El Programa Justícia de la FAS organitzava, abans de la pandèmia, unes 40 activitats de diferents tipologies (acadèmiques i laborals, d’oci i desenvolupament, fisicoesportives i de salut i desenvolupament personal), i ho feia en format de continuïtat, amb una activitat setmanal durant tot el curs, o puntual, lligada a esdeveniments en concret.

La Mireia Ruiz Rodríguez és tècnica del programa. Amb anys d’experiència dins del projecte, explica que “proposem tallers als interns i internes que busquen desenvolupar certes competències i que dissenyem de manera participativa conjuntament amb les persones privades de llibertat”. A l’hora de decidir la tipologia de l’activitat, la Mireia assegura que es tenen en compte les necessitats i “les propostes del centre, de les mateixes persones internes i de les persones voluntàries”.

D’altra banda, el programa també dona suport als interns/es en les activitats acadèmiques i formatives que realitzen als Centres Penitenciaris i Educatius.

El voluntariat, clau en la reinserció social dels presos

El voluntariat penitenciari esdevé una eina fonamental per a la reinserció social de les persones preses de llibertat. Segons afirma la Mireia, “el voluntariat penitenciari juga un doble paper: a través de les activitats aporta futur i benestar a les persones preses i, d’altra banda, els ajuda a trencar momentàniament l’aïllament que suposa estar en un centre”.

En aquest sentit, la Mireia remarca que les activitats setmanals són especialment beneficioses, ja que “permeten crear un vincle que contribueix a fer que la persona mantingui un cert contacte amb la comunitat més enllà del que li poden oferir la família i els amics”.

Els beneficis que aporta el voluntariat també es veuen reflectits en la rebuda obtinguda, tant des dels centres com per part de les persones privades de llibertat: “les persones internes estan molt contentes de fer una activitat que, sovint, han proposat elles mateixes, o de rebre un suport a les seves activitats per part d’una persona que els hi dedica el seu temps i no els avalua” afirma la Mireia.

La Isa i la Miranda, dos exemples de voluntariat penitenciari

El voluntariat penitenciari no només és beneficiós per les presons i per les persones privades de llibertat. Les persones que fan voluntariat en aquest àmbit també adquireixen experiències i coneixements que deixen empremta. Segons explica la Mireia, “es produeix un canvi de mentalitat en les persones voluntàries pel que fa al sistema penitenciari i a les persones internes i permet acabar amb certs prejudicis”.

Les persones voluntàries que volen participar en el programa de justícia de la FAS reben una formació prèvia sobre la realitat penitenciària i la seva intervenció per tal de desenvolupar un esperit crític i adquirir habilitats per dur a terme activitats de qualitat, participatives i motivadores pels interns/es o joves dels centres.

La Miranda i la Isa van realitzar voluntariat penitenciari al programa de justícia de la FAS. La Miranda estava cursant psicologia i va decidir implicar-se en el projecte perquè va creure que “era una bona oportunitat per veure una realitat a la qual normalment no tenim accés i perquè em cridava l’atenció poder acompanyar a aquestes persones privades de llibertat i poder aportar un espai serè fora dels judicis”.

Per la seva banda, la Isa, estudiant de dret, va conèixer el programa al rebre un correu electrònic informatiu: “em cridà l'atenció en ser un món relacionat amb els meus estudis. Era una bona oportunitat per trencar amb els estereotips i viure des de dins, a què s'enfronta una persona un cop ha estat condemnada” i, a la vegada, “poder aportar el meu granet de sorra aportant bones energies i creant moments de desconnexió”.

Vaig apuntar-me al programa perquè era una bona oportunitat per trencar amb els prejudicis i viure des de dins, a què s'enfronta una persona privada de llibertat.

La Miranda i la Isa van fer voluntariat de manera conjunta: “la primera activitat que vam organitzar van ser uns tallers de ball i expressió corporal proposats per un intern. Va ser molt enriquidor tirar endavant l’activitat treballant a la par amb l’intern per organitzar-ho tot” expliquen. Posteriorment, les dues voluntàries van proposar a les educadores realitzar l’activitat a un lloc comú per fer-la intermodular i que poguessin venir també persones internes en altres mòduls.

Més tard, i amb l’experiència d’haver dut a terme l’activitat durant un any, van decidir incorporar activitats esportives que, segons assegura la Miranda, “permetien l’alliberament de moltes emocions, un treball físic més intens, i en definitiva aconseguir una millor salut física i mental”.

Conèixer la realitat per acabar amb els prejudicis

Preguntades sobre què els ha aportat aquesta experiència voluntària, la Miranda i la Isa coincideixen a afirmar que els ha permès conèixer la realitat que viuen les persones preses de llibertat: “Teníem coneixements sobre com és la vida als centres penitenciaris basats en informació dels mitjans de comunicació, en les sèries i les pel·lícules, però tot això queda molt lluny de com és realment la vida en una presó”.

Tothom mereix tenir l’oportunitat de canviar i esmenar els seus actes. Els hem d’acceptar i ajudar a reinserir-se a la societat. Seguir refutant-los pels delictes que hagin comès no ens permetrà avançar com a societat.

Així mateix, gràcies a aquesta experiència voluntària, les dues exestudiants de la UAB també han “après a escoltar què passa a la vida d’aquestes persones i què els ha portat a arribar fins allà. Hem après a entendre des de l’experiència que no es pot jutjar ni generalitzar, i que es necessita molt treball a la societat per aconseguir que tothom pugui tenir una vida digna i feliç”. Tot plegat, els ha suposat “un creixement com a persones i ha propiciat el desenvolupament de la compassió, de l’escolta activa i de la comprensió”.

En definitiva, l’experiència ha permès a la Miranda i la Isa “obrir la ment i reforçar la idea que tothom mereix tenir l’oportunitat de canviar i esmenar els seus actes, que les persones preses de llibertat són persones com nosaltres que estan complint una condemna i no hem d’efectuar més judicis sobre ells. Els hem d’acceptar i ajudar a reinserir-se a la societat. Seguir refutant-los pels delictes que hagin comès no ens permetrà avançar com a societat”.

Amb la pandèmia: doble aïllament

La pandèmia provocada per la Covid-19 ho va aturar tot i va derivar en un doble aïllament per a les persones preses. Les característiques especials dels centres penitenciaris van obligar a aturar pràcticament tota l’activitat considerada no essencial i el voluntariat penitenciari va veure’s forçat a trobar alternatives per mantenir vives les seves activitats.

Tal com explica la Mireia, “a la FAS ens està tocant reinventar-nos. Formar-nos nosaltres i al nostre voluntariat per a aquesta nova normalitat i posar-hi recursos, creativitat i adaptabilitat per poder mantenir un servei que considerem necessari, oferint nous formats més enllà del presencial”.

Ens ha tocat reinventar-nos per poder mantenir un servei que considerem necessari.

Actualment, més enllà d’alguna activitat presencial a algun centre de justícia juvenil, l’entitat té en marxa algunes activitats en línia en un centre penitenciari. D’altra banda, estan programant amb els centres i formant persones voluntàries per a fer activitats setmanals en format vídeo, àudio o escrit, i enviant els materials de manera avançada als centres perquè puguin passar la quarantena i ser usats de manera individual amb totes les mesures de seguretat.

Ser part de la solució

En conclusió, la Miranda i la Isa animen a unir-se al 'Programa Justícia' de la FAS i a poder descobrir una experiència que deixa empremta i ajuda a ser part de la solució, ja que el voluntariat penitenciari s’erigeix en agent de canvi i eina de suport per a la futura reinserció de les persones preses.

I és que, fent voluntariat a les presons, “la línia entre nosaltres i les persones privades de llibertat es difumina per acabar descobrint que tots som persones amb sentiments, somnis, desitjos, dret a equivocar-nos i a rectificar, dret a ser perdonats, a tenir una segona oportunitat i a ser valorats i estimats”.