Enric Prats: “El Codi Ètic vol ser un instrument que vetlli pel bon govern de les associacions”

El juny del 2001, durant el Primer Congrés de les Associacions, va aprovar-se el Codi ètic de les Associacions de Barcelona al qual hi estan actualment adherides 130 entitats, 30 federacions i 19 fundacions d’àmbits i sectors molt diversos. Parlem amb Enric Prats, president de la comissió del Codi Ètic, per conèixer el paper d’aquesta iniciativa impulsada actualment pel Consell d'Associacions de Barcelona.

Què és el Codi Ètic de les Associacions de Barcelona?

Un acord que impulsen les pròpies entitats de Barcelona i que recull un conjunt de premisses necessàries perquè les organitzacions de la ciutat treballin a partir d’uns valors comuns. A la vegada pretén ser una eina de referència que posi en valor la forma jurídica d'associació.

El seu objectiu és ser un instrument d'assessorament i autoregulació que vetlli per l’ideal del bon govern de les associacions. Conté un conjunt de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l'actuació de les entitats membres amb l'objectiu que l'exercici democràtic serveixi d'exemple per a la societat que volem.

L’adhesió és voluntària? Cal complir requisits específics per formar-ne part?

Sí, l’adhesió és voluntària. Aquesta és la seva gran virtut. El compromís que prenen les associacions el fan des de la llibertat, sense esperar res a canvi. L’ètica no pot ser una obligació i el seu compliment no ha de tenir recompenses pràctiques. Quan s'estableix una certa obligatorietat, estem parlant d'una cosa diferent d'un codi ètic.

Formar-ne part significa haver de complir alguns requisits. La seva adhesió ha de ser acordada per l’assemblea de l’entitat, ser una associació oberta, tenir una antiguitat mínima de tres anys i buscar l’interès general, com a criteris més destacats.

Com ha contribuït el codi al bon govern de les entitats de Barcelona?

A algunes entitats, les ha ajudat a introduir canvis en la seva forma jurídica; a d'altres, a replantejar el funcionament intern o a millorar la seva comunicació. També ha servit a l’administració per tenir criteris externs a l’hora de convocar alguns concursos públics. És una eina que, a més, serveix a la ciutadania en general per prendre consciència de la necessitat d'un comportament ètic també en les organitzacions. Però alhora és útil a les persones associades o que tenen interès a associar-s'hi per saber on destinen els seus diners i temps.

Qui es responsabilitza de garantir-ne l’aplicació?

Des de la seva aprovació, existeix una Comissió, formada per set persones independents i coneixedores de l’àmbit associatiu, que inclou diferents perfils professionals i sectorials i que vetlla per l’aplicació i el bon funcionament d’aquest codi. El suport tècnic és fonamental i, per això, gaudeix de la dedicació d'una persona especialista per portar dia a dia els aspectes més tècnics.

Durant aquests 16 anys, s’han produït transformacions o actualitzacions d’aquest codi?

Sí, la mes important el 2011, en el marc del Segon Congrés d’Associacions, que va aprovar diferents criteris de seguiment per a les organitzacions adherides, ja que s'entenia que les entitats són vives i les persones que en formen part canvien, de la mateixa manera que els seus interessos i disponibilitats. Per aquesta raó, si una entitat vol formar-ne part, ha d’estar avalada per altres, presentar la documentació requerida cada tres anys, etc.

I actualment, quins són els reptes pendents?

Hi ha diferents reptes i força importants. El primer és renovar bona part de la Comissió perquè ha esgotat els seus dos mandats. El segon és disposar d’una estructura tècnica més estable, per millorar el seguiment i el suport a les entitats membres. El tercer és desenvolupar nous indicadors de seguiment de bon govern, principalment sobre la qualitat dels espais de participació. El quart seria posar en funcionament l’eina de bon govern per tal que les entitats puguin fer-se un autodiagnòstic. I el cinquè és fer el pas cap a un codi ètic d'àmbit català de la mà de la Xarxa d’Associacionisme de Catalunya. 

Existeixen iniciatives semblants en altres municipis o a nivell de tot Catalunya?

Que coneguem, no. Existeixen altres experiències fora de Catalunya des del lideratge municipal.