Àmbit de la notícia
Projectes

Eulàlia Mas: “L’estiu és una escola de vida”

Entitat redactora
Suport Tercer Sector
Autor/a
Oscar Loro Castilla
  • Eulalia Mas
    El voluntariat és símptome de bona salut comunitària. Font: Federació Catalana de Voluntariat Social.
  • Persones preparant menjar.
    Els problemes socials afecten al nombre de persones que fan voluntariat. Font: Canva.

Catalunya sempre ha estat un territori que gaudia d’un voluntariat viu i fort, però arribar a noves persones voluntàries.

El voluntariat és una eina clau de transformació social i de cohesió comunitària. Durant l’estiu, aquesta pràctica pren una dimensió especial perquè és una oportunitat per endinsar-se en experiències de compromís, aprenentatge i responsabilitat col·lectiva. 

Eulàlia Mas, directora de la Federació Catalana del Voluntariat, reflexiona sobre l’estat actual del voluntariat a Catalunya, els seus reptes i les oportunitats que ofereix. Amb una mirada crítica, però constructiva, aporta idees per tal de fer que el voluntariat tingui de nou la força del seu millor moment.

Per què és important el voluntariat?

El voluntariat és senyal de bona salut comunitària, un indicador del bon estat democràtic d’un país: un semàfor verd quan funciona i vermell quan no n’hi ha. Quan el voluntariat baixa, és senyal que alguna cosa comença a trontollar en la societat.

L’estiu és un bon moment per començar a fer voluntariat?

Penso que per a la gent jove i adolescents ho és. Evidentment, necessiten el seu procés de formació i passar per una etapa d’aprenentatge. Com els infants d’esplai que després es dediquen al monitoratge. És veritat, però, que l’estiu és una escola de vida.

En canvi, per a les persones més adultes o sèniors hi ha projectes durant l’any que es poden adaptar als seus horaris.

"Abans Catalunya era un referent, ara ja no ho som tant."

D’on neix el vessant associacionista català?

La desgraciada història del nostre país és la que és, no ha sigut el mateix la nació que l’estat. L’estat s’ha construït amb persones voluntàries, i part de la població continua tenint la percepció que ens ho hem de fer entre nosaltres, que les lluites es combaten. 

Les conquestes són nostres i el dia a dia se sosté per nosaltres. Això és molt d’aquí, perquè s’ha viscut molt lluny de l’estat. A Espanya el voluntariat està creixent molt mentrestant, aquí no. Estem més lluny del moment en què només hi havia Càritas i Creu Roja.

Si et balla pel cap fer un voluntariat i no saps com fer-ho... Vine a una sessió (in)formativa sobre voluntariat! Són gratuïtes i hi trobaràs resposta a tots els dubtes. 🗓️ 26/05/25 ⏰ 15 h 💻 En línia i gratuïta #ComunitàriaFCVS #FormacióFCVS #FCVS voluntaris.cat/events/sessi...

[image or embed]

— Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) (@voluntariscat.bsky.social) 21 de mayo de 2025, 10:24

Us demanen ajuda com a entitat referent?

Bé, fa uns quants anys Catalunya era un referent, ara ja no ho som tant. Hem deixat de ser-ho en molts aspectes, i crec que també en aquest. És veritat, però, que quan anem a reunions estatals o internacionals, notem un respecte molt gran. 

Per què penses que hi ha menys persones voluntàries a Catalunya?

Catalunya, en molts aspectes, s’ha afeblit i no hi ha tant lideratge, penso. Tenim moltes dificultats molt diferents. La primera potser és la manca de diversificació del voluntariat o l’envelliment. Tenir persones joves implicades està costant des de la pandèmia, però això també passa a Espanya.

Però allà, també cal dir-ho, notem una empenta, una joventut i unes ganes de començar coses. Estan començant i es nota, hi ha molt moviment. 

"La voràgine de la vida adulta no deixa prou pau a les persones per poder participar en el voluntariat."

Els problemes de treball, l’estrès, l’angoixa... Es nota al món del voluntariat?

Aquest afebliment de la gent, mancada d’esperança, s’està notant molt. La gent està molt angoixada amb la gestió de la seva pròpia vida: els títols, els horaris, anar i venir, les xarxes... La voràgine de la vida adulta no deixa prou pau a les persones per poder participar en el voluntariat.

A mesura que va passant el temps, però, la persona ja té prou rodatge i veu que pot fer aquesta activitat de voluntariat. Ara bé, és un determinat perfil. 

I què pot fer l’administració per incentivar?

Han de promoure un missatge que divulgui els valors i encerts del voluntariat. També podrien tractar molt millor les organitzacions que necessiten recursos per treballar amb persones voluntàries, perquè treballar amb persones voluntàries té un cost. 

No s’hi val el “com que el voluntariat és gratis”: el voluntariat és gratis, però la gestió del voluntariat s’ha de pagar. I s’ha de pagar bé, i a temps. Tot això que no fa l’administració. Acompanyar i sostenir el teixit associatiu que desenvolupa projectes. 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari