Per què considereu que els fons europeus són una oportunitat per a les entitats del Tercer Sector?

La situació de desballestament social i econòmic que estem vivint els darrers mesos fruit, entre altres causes, de la pandèmia, ha generat un conjunt de situacions (atur, pobresa, desnonaments, etc.) que el país ha de fer el possible per atendre, establint les eines per superar les situacions més crítiques. Les entitats socials són actors essencials en aquesta atenció social i els recursos que els fons europeus poden aportar són una oportunitat si el tercer sector continua amatent a les necessitats i obert a les col·laboracions.

El que reclamem des de la Taula del Tercer Sector és que els fons Next Generation, que es comencen a concedir aquest mes de juny i que suposen unes xifres sense precedents, arribin també a les organitzacions del tercer sector social per aconseguir l’objectiu imprescindible de no deixar ningú enrere en la sortida d’aquesta crisi social derivada de la pandèmia.

Què ofereixen aquest fons que no ofereixen les subvencions o contractes de les administracions catalanes o espanyoles?

Els fons europeus són sempre, no només ara, una bona oportunitat per a les entitats socials. Hi ha quatre característiques que els fan diferents. En primer lloc, permeten establir aliances estratègiques amb entitats d'arreu d’Europa. Segon, són font per a l’intercanvi d’experiències amb altres entitats europees. Tercer, proporcionen visibilitat internacional i donen a conèixer l’expertesa del tercer sector social en el seu conjunt i per últim, es presenten com una oportunitat de generació de nou coneixement i d’impuls d’iniciatives innovadores.

Aquests fons porten implícitament una voluntat expansiva, col·laborativa i integradora amb altres entitats.

Què han de tenir en compte les entitats a l’hora de presentar els seus projectes?

Convé que les entitats actuïn amb planificació i preparin la seva estratègia per integrar-la en la seva acció habitual. També és indispensable que estableixin un projecte amb objectius, que determinin el valor afegit a assolir, que avaluïn les capacitats i els recursos financers i humans disponibles i els partenariats europeus. I, si volen incrementar les possibilitats d’èxit, han de fer un seguiment acurat en el moment del disseny dels termes de les convocatòries, així com l’acompanyament dels punts crítics (registre de participants, PIC, etc.).

D’altra banda, és cabdal que les entitats socials perdin la por a participar en projectes europeus i pensin en gran. No només hem de mirar cap a Europa sinó que hem d’entrar-hi de ple per aprofitar el màxim d’oportunitats, encara que això impliqui aplicar canvis profunds en la nostra manera de treballar perquè, de ben segur, beneficiarà a les organitzacions que aspiren a ser més eficients i eficaces en la seva acció de transformació social.

Quins recursos ofereix la Taula del Tercer Sector en aquest àmbit?

Des de l’actual junta directiva hem volgut situar Europa dins de l’àmbit d’actuació habitual de la Taula i no tractar l’espai europeu com un espai extern i internacional. Un objectiu clar és fer proper a les entitats socials l’accés a informació, els contactes, els documents i els fons europeus. Ho fem amb accions concretes com la guia sobre els fons europeus del tercer sector, que vam presentar fa pocs dies, i que ofereix formació i informació útil i dinàmica sobre aquests recursos de la Unió Europea.

De fet, ja estem treballant per transformar la guia en un espai web que recollirà, a banda de la informació de la guia, una explicació detallada de tots els fons, un espai de recursos disponibles, entitats homòlogues i l’intercanvi d’experiències de projectes exitosos. També hem constituït un grup de seguiment que s’encarrega de crear espais de contacte i xarxes per a la identificació de partners per a projectes europeus.

En què consisteix l’oficina d’internacionalització de la Taula del Tercer Sector?

El gener de 2020 vam constituir aquesta oficina per promoure la internacionalització del sector a través de la incidència política en l’àmbit internacional amb la voluntat d’enfortir les entitats socials. Només un 2,5% de les empreses socials estan internacionalitzades. Des de la junta directiva també hem tingut sempre clar que volem que l’oficina tècnica internacional estigui al servei de les entitats federades per ser catalitzadora de la internacionalització de les seves activitats i serveis.

Així doncs, l’oficina s’encarrega de fer prospecció i establir contactes amb agents polítics, socials i econòmics europeus; cerca i analitza la possible existència d’entitats homòlogues a la Taula; fa seguiment de les propostes polítiques de la Taula i les federacions que la integren davant del Parlament Europeu i canalitza les informacions dels diferents fons europeus als quals les entitats poden accedir.

També disposeu de la comissió de seguiment internacional. Quina és la seva missió?

Està integrada per totes aquelles entitats federades que tenen o volen tenir projecció internacional i vetlla pel compliment del pla d’actuació i perquè les prioritats marcades en aquest àmbit es desenvolupin.

Per què creieu que és important la internacionalització del sector

En aquests moments, Europa és el marc legislatiu, l’origen dels fons i bona part del mirall de l’acció social que realitzem les entitats socials. Per això, cal reforçar la vigilància i la incidència en relació amb l'impacte i les oportunitats de les polítiques europees sobre les polítiques socials i del tercer sector al nostre país.

Per la seva importància, cal impulsar iniciatives per a la defensa dels drets socials davant les instàncies europees i internacionals i també caldrà tenir present les oportunitats de les directives europees per millorar la legislació i les polítiques del país en els àmbits socials i del tercer sector.

Què s’està fent des de la Taula d’entitats del Tercer Sector per potenciar aquesta internacionalització?

Creiem que està sent essencial el foment de l'aprenentatge conjunt, la dinamització del treball europeu de les federacions i el treball compartit entre les entitats del tercer sector social català. També la transmissió del coneixement adquirit mitjançant guies i jornades formatives, i l’establiment de vincles amb entitats i projectes, està sent rellevant per potenciar la internacionalització.

No podem oblidar tampoc accions com la participació en activitats i trobades internacionals d’importància per al tercer sector social, l’intercanvi de bones pràctiques i l’establiment d’aliances amb actors i plataformes del tercer sector social d'altres països. I també és destacable les reunions i contactes que s’estan impulsant amb eurodiputats i eurodiputades a les quals podem traslladar les inquietuds de les nostres entitats federades i tenir l’oportunitat de fer-hi incidència política.

Quins són els reptes de futur que us proposeu en aquest àmbit?

Com sempre, les entitats hem de tenir una doble mirada a curt i llarg termini. En l’horitzó continuarem treballant per fer incidència política i social en l’àmbit europeu, sent-hi present en projectes col·lectius per a la defensa de drets socials, conjuntament amb les xarxes homòlogues a la Taula.

En el futur més immediat continuarem lluitant perquè la remesa extraordinària dels fons europeus impulsi nous models d’atenció a les persones i l’acompanyament de la digitalització en la nostra acció directa i, així, avançar en fer una societat més justa i accessible per a tothom.