L'Europa social, entre el desordre i l'oportunitat

El passat 15 de juny va tenir lloc al CCCB el col·loqui L'Europa social en risc: entre el desordre i la transformació. Amb la periodista Carme Colomina com a moderadora, el director de l'Open Society Initiative for Europe, Jordi Vaquer, i el profesor del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Barcelona, Manuel Aguilar-Hendrickson, van valorar la situació actual d'Europa i com afecta aquesta a les polítiques socials en un col·loqui del que s'extreuen les següents conclusions:

1. Involució preocupant

Fa uns anys hi havia la creença de que Europa es faria forta a mesura que anés superant els problemes amb els que es trobés però el temps ha demostrat tot el contrari. En els darrers anys, Europa ha patit quatre tipus de crisis ben diferenciades que l'han portat a un procés d'involució preocupant:

• Crisi econòmica, que ha creat desigualtats, atur i retallades de drets, entre d'altres penúries
• Crisi en la democràcia representativa com a conseqüència del creixent control del poder polític a mans del poder econòmic
• Crisi d'integració, amb països que no acaben de sentir-se integrats dins de la Unió com ara Hungria i Polònia, i que té com a cas més paradigmàtic, el Brexit
• Crisi de valors amb un creixement significatiu de la intolerància, de l'extrema dreta i del respecte a l'altre

2. Dèficit social 

Hi ha una escletxa molt marcada entre la unió monetària i de lliure comerç i els esforços que s'han fet en aquest sentit i la manca de polítiques socials i d'un Estat del Benestar europeu comú.

3. Manca d'alternatives

Durant molts anys, i de manera més marcada a l'est d'Europa, s'ha escampat la idea de que ho donaves el teu vot a allò que era correcte, Europa, o a allò incorrecte, models més arcaics orientats al comunisme. Aquesta manca d'alternatives ha portat a:

• Retorn de la política 
• Poble contra èlits
• Aparició d'una nova política per fer front als models antics que ens han portat on estem. Aparició de nous partits.
• Societat civil més forta i cohesionada

4. Una societat civil forta no interessa al poder polític

Davant la ineficàcia dels governs per fer front a la crisi econòmica, la societat civil ha hagut de jugar el seu paper com a xarxa de contenció social, fet que no ha agradat als poders polítics que s'han afanyat en crear polítiques per frenar i controlar aquesta nova societat civil. Actualment les entitats depenen de la gestió i finançament públic a tota Europa però la diferència és que, els governs del sud d'Europa aprofiten aquest paternalisme per controlar les entitats o limitar-les, en molts casos amb l'excusa de la gran societat cohesionada.

5. La societat civil no és bona per si mateixa

Dins de la societat civil també hi ha elements perillosos. Tenim un bon exemple amb la creixent violència racista a Grècia, les marxes antigitanes en punts d'Europa, les marxes antimusulmans a Alemanya, mobilitzacions a Itàlia o França contra el moviment LGTB o referèndums per limitar drets.

6. Desigualtats en la distribució de les despeses socials

Com es pot comprovar en les imatges 1 i 2, la despesa social dels governs europeus és força similar en nombre. El problema no està tant en el tant per cent que s'hi dedica sinó en com ho inverteixen. Mentre els països del nord d'Europa dediquen el 80% d'aquesta despesa al col·lectiu més vulnerable, els del sud només en dediquen un 20%, esdevenint una estructuració poc reductora de la desigualtat. 

7. Distribució de la despesa social basada en models antics

Com es pot comprovar en les imatges 3 i 4, el canvi de model d'estat social ha generat nous riscos socials. Per tal de fer front a aquest nou escenari, és important que la distribució de la despesa social s'adapti a aquestes noves necessitats.

Punts forts i mesures reductores

• Igualtat de gènere: Entre tanta mancança, en els darrers anys hi ha hagut un avenç significatiu en la igualtat de gènere a Europa i cal mantenir-lo.
• És el moment de posar-se a treballar. No és el moment de renunciar a l'Europa social sinó tot el contrari. Cal posar-se a treballar amb aquesta idea ja que els governs no ho faran. Només es pot construir des d'abaix i amb la feina diària de cadascú als barris i als seus municipis.
• Acabar amb la fractura de deutors, creditors i amb la crisi del deute. Un possible eix de governs progressistes als països del sud podria fer front a aquesta lacra.
• Fins a quin punt la Unió Europea és un projecte de valors? Cal preguntar-se aquest punt i decidir cap a on anem. Si s'aposta per un projecte de valors, cal canviar les polítiques socials actuals i, per exemple, l'estratègia en la crisi dels refugiats. Si per altra banda apostem per limitar les llibertats, que sigui equilibrat i també tingui els seus efectes en el camp econòmic i en els mercats.