"L'educació que es rep de la família i a l’escola juguen un paper fonamental en la construcció de valors"

Quins factors pesen més perquè una persona es faci voluntària? L’entorn familiar, els valors, la formació escolar, l’experiència?

Les motivacions que mouen les persones a dedicar part del seu temps lliure al voluntariat són, com tots sabem, diverses, i en una mateixa persona possiblement sempre coexisteixen motivacions diferents, que a més poden canviar a llarg del seu voluntariat. Però sempre, en major o menor mesura, són els valors, de solidaritat, justícia, compromís i igualtat, i la decisió de passar a l’acció, el que comparteixen i uneix a tots els voluntaris. 

Què fa que una persona regeixi la seva vida per aquests valors? Què fa que decideixi que no és suficient de tenir consciència social, sinó que el canvi que reclamen és també la seva responsabilitat i que ha d’actuar a través del voluntariat en favor del bé comú? Sens dubte, l’educació que es rep de la família i a l’escola juguen un paper fonamental en la construcció del sistema de valors d’infants i joves, i així, de les persones adultes que seran. Però també ho és el contacte que s’hagi pogut tenir amb altres persones voluntàries, bé perquè ell o alguna persona propera han estat els beneficiaris de l’acció, bé perquè algun amic, familiar o conegut és voluntari.

Aquest coneixement directe facilita la presa de decisió de deixar de ser ciutadans passius per prendre un paper actiu en la construcció d’una societat més cohesionada i justa, i que aquesta decisió es canalitzi a través del voluntariat. En aquest sentit, apropar la possibilitat de viure una experiència de voluntariat entre els joves és una de les millors maneres que tenim de promocionar el voluntariat.

Cal també esmentar l’important paper que han jugat les entitats en la sensibilització de la societat, acompanyat per un accés cada vegada més fàcil a la informació. Han donat a conèixer i han denunciat situacions d’exclusió social, d’injustícia local i global, de manca de drets per raons socioeconòmiques, d’origen, d’ètnia, de gènere, de discapacitat, ens han transmès que això no ho podem tolerar, i ens han animat a actuar. 

És prou present el voluntariat al món educatiu?

Mereix la pena dedicar aquestes línies a parlar de la universitat i del paper formatiu i educatiu dels joves i a reflexionar sobre el voluntariat universitari, més quan la nova llei espanyola d’ordenació dels estudis d’educació superior estableix per primera vegada el dret dels estudiants a poder obtenir reconeixement acadèmic per la seva participació en activitats universitàries solidàries i de cooperació. Tradicionalment, en major o menor mesura, moltes universitats han promogut, des del compromís social de formar, no només bons professionals, sinó també bons ciutadans, la participació dels estudiants en programes de voluntariat, que, depenent de cada universitat, ja podien estar reconeguts amb crèdits.

Però sempre ha estat un debat obert si podem anomenar voluntariat a aquestes activitats quan l’estudiant està rebent crèdits a canvi, és a dir, quan la seva contribució no és gratuïta perquè té una compensació. L’experiència també ens mostra que aquest reconeixement acadèmic pot tenir un efecte negatiu sobre les motivacions que haurien de moure un estudiant a l’hora de fer aquest voluntariat, i això pot dificultar precisament l’aprenentatge que s’espera de l’estudiant a partir de la seva experiència vivencial. A més, pot tenir també un impacte negatiu sobre el programa en què es desenvolupa el voluntariat i, en últim terme, sobre els beneficiaris.

En alguns casos, els crèdits, mesurats en hores de dedicació de l’estudiant, es donaven per la formació que rebia l’estudiant com a voluntari, i, per no desvirtuar el sentit del voluntariat, es demanaven moltes més hores de tasca directa per cada crèdit reconegut. S’ha intentat sempre trobar l’equilibri per garantir que les motivacions de l’estudiant siguin de servei i d’aportació a la comunitat.

Algunes universitats, arran del canvi en els estudis universitaris i de l’experiència prèvia en voluntariat, han apostat per aplicar la metodologia de l’aprenentatge servei: un aprenentatge en valors i una adquisició de competències, com ara el treball en equip de caràcter interdisciplinari, el reconeixement de la diversitat, la comprensió d’una realitat social determinada, l’adaptació a noves situacions, la iniciativa i l’esperit emprenedor, a partir d’un servei a la comunitat. En aquest sentit, es vol anar més enllà del voluntariat. Evidentment es forma l’estudiant per a la realització de la tasca voluntària –el coneixement de la realitat on es durà a terme el voluntariat i el desenvolupament d’eines i recursos personals per a la realització de la tasca—, però es treballa explícitament i específicament l’aprenentatge en valors. Això és el que és diferencial: es defineixen els objectius de l’aprenentatge, s’elabora una metodologia de treball per formar i acompanyar l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge, i s’avalua el desenvolupament de la seva capacitat d’anàlisi crítica i reflexiva sobre les situacions de desigualtat, injustícia i exclusió social i sobre la responsabilitat que tots tenim com a ciutadans.

Podem dir que ens trobem ara amb el millor escenari perquè es doni un veritable impuls al voluntariat universitari, perquè està reconegut per llei el reconeixement acadèmic del voluntariat, i perquè això ha arribat en un moment de maduresa de les universitats, amb iniciatives com la dels nous models basats en l’aprenentatge servei, que diferencien clarament entre la tasca voluntària i l’aprenentatge en valors. Ens aproximen a allò que esperem del voluntariat en el món educatiu: la formació d’una ciutadania responsable, tolerant amb la diversitat, activa, sensible vers temes ambientals, impulsora d’una societat civil que treballa per la cohesió social i per una vida digna per a totes les persones.

Quin és el principal repte en el món del voluntariat avui en dia?

En un moment com l’actual, no podem deixar de reflexionar sobre com pot afectar al món del voluntariat la greu crisi econòmica que estem vivim als països occidentals. Durant els darrers quinze anys, el tercer sector ha viscut un procés de consolidació, creixement i professionalització, també en la gestió del voluntariat, que ha acompanyat el desenvolupament de l’estat benestar i el reconeixement per part de les empreses de la seva responsabilitat social. Quan aquest estat de benestar es posa en qüestió i quan la crisi econòmica afecta l’administració, les empreses i les persones, el tercer sector, i per tant, el món del voluntariat, no pot deixar de veure’s afectat per una disminució dels recursos disponibles.

L’esperit del voluntariat a Catalunya continua viu, i possiblement amb més força que abans, perquè afortunadament les persones som solidàries i reaccionem davant el patiment dels altres, i avui són molts els que estan passant per situacions difícils. Com oferir els voluntaris una bona formació i acompanyament, que s’han reconegut sempre com a necessaris per fer una bona feina? Com coordinar-nos amb els centres –penitenciaris, hospitalaris— quan la figura de referent del voluntariat ha desaparegut? Com continuar impulsant i canalitzant les inquietuds dels ciutadans de contribuir al bé comú des del voluntariat? Hem de flexibilitzar les nostres estructures de gestió i hem de comptar més que mai amb els voluntaris i fer-los partícips d’aquest repte, això que ja fa temps que estem dient que hem de fer, però que ara ja no pot esperar.

Més enllà d’aquest repte, diríem que produïts per causes externes al món del voluntariat, tenim els nostres propis reptes, dels quals n’he escollit dos: el voluntariat corporatiu i les noves xarxes socials.

El voluntariat corporatiu es fa cada vegada més present en els espais de trobada de les entitats de voluntariat com un altre tipus de voluntariat. Sense adonar-nos-en, s’està transformant el nostre model català de voluntariat, que defensa que el voluntariat es dóna en el marc d’entitats privades i no lucratives, com a expressió d’una ciutadania activa i d’una societat civil que s’organitza per participar del bé comú de forma altruista i sense esperar rebre res a canvi. Ens manca una reflexió profunda, com la que va dur a terme el sector en el seu moment respecte al model català de voluntariat. El II Congrés Europeu del Voluntariat pot ser un bon moment per a aquesta reflexió.

Per últim, les noves xarxes socials han canviat les formes de comunicació i de relació entre les persones. Tenim el repte d’adaptar les nostres organitzacions i la relació amb els nostres voluntaris i amb la societat en general a aquesta nova realitat. Al Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat, parlàvem de la necessitat de fomentar l’ús de les TIC’s  per a millorar la participació dels voluntaris en l’entitat i com a eina del treball en xarxa, i parlàvem de fòrums i intranets. Ens vàrem quedar curts. El repte ja no és com aprofitar-nos de les noves tecnologies per fer el que fèiem millor, sinó com adaptar-nos a una nova forma de relacionar-se, horitzontal, immediata, ràpida, oberta, que arriba a milers de persones, capaç de mobilitzar.

Un repte és sempre una oportunitat. Possiblement el que m’ha fet escollir aquests tres com els principals reptes del món del voluntariat és precisament per això, per les oportunitats que aquests ens obren de continuar treballant des del voluntariat per una societat i un món millors.

Creus que té prou suport institucional el voluntariat?

La creació de l’INCAVOL l’any 1991 va suposar un abans i un després en el suport institucional al voluntariat. L’INCAVOL va representar el reconeixement de l’important paper que juga la participació d’una societat civil organitzada i, en concret, el voluntariat, per a la construcció d’una veritable democràcia participativa i d’una Catalunya més cohesionada. Possiblement el llegat més important que ens va deixar l’INCAVOL va ser el de propiciar el diàleg entre entitats i la cerca de consens dins el sector, que es va traduir en la Carta del Voluntariat, la definició del Model Català de Voluntariat i una major vertebració del sector. La desaparició de l’INCAVOL l’any 2004 no va ser ben rebuda pel món del voluntariat, cosa que mostra la bona feina feta i la necessitat tant de suport com d’interlocució amb l’administració.

L’any 2008 es va aprovar el Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat, elaborat a través d’un procés participatiu iniciat l’any 2007, i l’any 2010 es va constituir el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya. Aquests fets han esdevingut punts d’inflexió en la implicació del sector en l’elaboració i el seguiment de les polítiques de voluntariat. S’ha recuperat i s’ha avançat en el marc de col·laboració entre l’administració i el sector i s’ha buscat la forma de proporcionar el suport institucional a les  entitats en temes d’assessorament, de formació del voluntariat, de promoció i de difusió.

Queda, però, encara molt de camí per recórrer. Malgrat l’esforç fet des de la Generalitat per coordinar les actuacions dels diferents departaments i d’altres administracions públiques, s’ha avançat poc. Els plans anuals d’actuació com a instruments d’execució del Pla han estat, en moltes ocasions, exclusivament un recull del que ja estava fet o s’estava fent, sense suposar cap avenç significatiu ni marcar una nova orientació i tendència en el món del voluntariat.

La crisi econòmica farà més difícil l’assoliment dels nostres objectius, però ha de ser possible continuar treballant en la línia marcada. Hem d’optimitzar recursos, hem de prioritzar, hem de treballar més que mai amb transparència i confiança, i no hem d’oblidar que el que ens mou és la millora de les condicions de vida de les persones i la defensa de l’estat de benestar.

El suport institucional s’ha traduït també en un suport econòmic a les activitats de voluntariat de les entitats de voluntariat. Aquest es veurà, inevitablement, afectat. Quan això coincideix amb una reducció de les fons de finançament privades, la continuïtat de molts dels programes de voluntariat, i de les entitats, és difícil. Els òrgans de govern de les entitats, els professionals i els voluntaris estan cercant formes per poder seguir amb el compromís de donar resposta a les necessitats socials, però és fonamental que l’administració no vegi el suport al voluntariat com una despesa innecessària: el voluntariat és una manifestació de la participació democràtica dels ciutadans, precisament el que tant s’està reclamant des de moviments com el 15-M, i millora la vida de moltes persones.