Què es fa a Catalunya per cobrir les necessitats alimentàries?
Comparteix
La Taula del Tercer Sector ha publicat el dossier “L’ajuda alimentària a Catalunya”, un document on, entre altres, es fa un repàs dels principals programes d’ajuda alimentària que es porten a terme per pal·liar les necessitats de les persones més vulnerables.
La publicació, elaborada per Irene Peiró i Compains, també analitza les causes i conseqüències de la crisi econòmica i estableix les línies estratègiques i propostes d’actuacions en els propers anys.
A continuació es fa un repàs de quins són aquests programes:
Pla d’Ajuda Alimentària de la UE
A Catalunya, i durant l’any 2012, el Pla d’Ajuda Alimentària de la UE ha permès distribuir 9.727.014,52Kg d’aliments entre 301.853 persones. Aquests aliments han arribar a aquestes persones mitjançant les 1.027 entitats adherides al programa i que reparteixen els aliments entre les persones que ho necessiten.
El FEGA (Fons Espanyol de Garantia Agrària) és l’òrgan encarregat de la planificació i la coordinació d’aquest programa que va néixer amb l’objectiu d’aprofitar els excedents agrícoles que es generen al mercats europeus per tal de distribuir-los entre les persones més vulnerables. Anualment, el FEGA convoca un concurs públic adreçat a les entitats socials amb l’objectiu de delegar la gestió del Pla d’Ajuda Alimentària.
Aquestes entitats gestores– actualment la Creu Roja i el Banc dels Aliments- són les encarregades de fer arribar els aliments a les organitzacions adherides al programa.
Posar de relleu que la Unió Europea va presentar l’any 2012 una proposta per reduir un 30% l’aportació dels fons a partir del 2014. Aquest fet pot comportar, tal i com reconeix la pròpia UE, que només es cobreixin les necessitats d’una desena part dels 40 milions d’europeus que no tenen diners per alimentar-se.
Els bancs d’aliments
Aquestes fundacions no lucratives i de caràcter provincial, durant l’any 2011, van repartir 15.337.152 kg de productes bàsics entre 205.499 persones a través de 697 entitats beneficiàries. Aquesta dada representa un augment del 11,61% respecte l’any 2010.
Aquests aliments provenen tant del Pla d’ajuda alimentària de la Unió Europea com de les diferents accions que els bancs d’aliments desenvolupen per posar en contacte les indústries alimentàries, els establiments comercials i les entitats social, evitant d’aquesta manera el malbaratament i promovent la conscienciació d’aquesta problemàtica.
Entre aquestes accions hi destaquen la recollida dels excedents de les cadenes de distribució i les seves plataformes logístiques, la conversió de la fruita retirada per sucs naturals, les campanyes de recaptes d’aliments i les col·laboracions d’empreses i altres entitats per donar continuïtat als diferents projectes.
Creu Roja
A més de ser una de les entitats responsables de la gestió del Pla d’Ajuda Alimentària de la UE; moltes de les oficinals i locals de la Creu Roja estan adherides a aquest programa i reparteixen aliments entre les persones vulnerables.
Així, durant l’any 2012 Creu Roja ha repartit un total de 217.093 de suport social que contenen tant productes alimentaris com higiènics. En concret, i per tal de cobrir les necessitats dels diferents col·lectius que estan patint aquesta situació, Creu Roja compta amb diferents kits: kit bàsic nadó, kit higiènic nadó 0-18 mesos, kit d’alimentació nadó 0-6 mesos, kit d’alimentació nadó 6-18 mesos, kit d’alimentació familiar 4 membres i kit de suport escolar, kit bolquers, kit de neteja de la llar, kit higiènic de la dona, kit higiènic de l’home i kit d’alimentació gent gran
Amb l’objectiu de combatre la pobresa infantil, l’entitat tambçe gestiona –juntament amb Càritas – el Programa d’emergència de suport a l’alimentació infantil, un projecte per cobrir les quotes del menjador escolar de més de 500 menors en situació de vulnerabilitat.
Càritas
Tot i que actualment Càritas no gestiona el Pla d’Ajuda Alimentària de la UE, les diferents Càritas Parroquials i Arxiprestals desenvolupen moltes accions per cobrir les necessitats bàsiques de les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.
Entre aquestes accions hi destaquen el lliurament d’ajudes econòmiques per a l’adquisició de productes bàsics i el lliurament de lots d’aliments, la gestió de fons procedents del Programa Caixa Proinfància que contempla ajudes per alimentació infantil, campanyes de recapte d’aliments o la gestió de diferents menjadors socials on s’ofereixen àpats calents.
Les ajudes de l’administració pública
Des de les diferents administracions públiques no només es recolza econòmicament els projectes desenvolupats per les entitats socials i que tenen com a objectiu cobrir les necessitats bàsiques i alimentàries, sinó que també es gestionen menjadors socials i es condeixen ajuts d’urgència social i prestacions econòmiques puntuals per a la seva cobertura.
A tall d’exemple, durant l’any 2011 aquestes prestacions econòmiques dels ajuntaments i consells comarcals catalans, cofinançades pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, van arribar a 560.057 persones. Així mateix, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials va obrir l’any 2012 una convocatòria destinada a donar suport als projectes de lluita contra la pobresa. En el marc d’aquesta convocatòria es van concedir 5 milions d’euros a les diferents organitzacions socials que realitzen accions en els diferents barris, municipis i comarques d’arreu de Catalunya.
Comentaris
Anònim
Afegeix un nou comentari