'Som persones, tenim drets. Ningú sense llar'

F Pere Tarrés
Placa carrer 'Ningú dorma al carrer'
La campanya porta 25 anys recordant la situació de les persones sense llar
Persona dormint al carrer
Des de Càritas es proposen diverses actuacions per a establir els drets del col·lectiu de persones sense llar
Persona dormint al carrer
Càritas afirma que algunes legislacions i ordenances municipals criminalitzen o sancionen la pobresa

'Som persones, tenim drets. Ningú sense llar'

F Pere Tarrés

Resum: 

Diversos actes a la ciutat de Lleida volen denunciar la vulneració de drets sistemàtica que pateix aquest col·lectiu.

Arrels St. Ignasi i Càritas Lleida organitzen, per als propers dies, diversos actes en el marc de la campanya 'Som persones. Tenim drets. Ningú sense llar' promoguda per Cáritas Española, XAPSLL, FACIAM i BesteBi. La campanya porta 25 anys recordant la situació de les persones sense llar i denunciant la vulneració de drets sistemàtica que viuen, en el seu dia a dia, tantes persones immerses en aquesta problemàtica.

El 23 de novembre a les 12.00 h tindrà lloc una flashmob reivindicativa a la plaça Paeria de la capital del Segrià. El divendres 24, a partir de les 17.30 h, una xocolatada, un mural participatiu i una pregària de Taizé visualitzaran la situació que estan vivint moltes persones de la ciutat. Per acabar, el diumenge 26 a les 13.00 h a la parròquia de Sant Ignasi de Lleida, l'eucaristia en memòria de les persones sense llar posarà el punt i final als actes.

Des de Càritas es proposen diverses actuacions per a establir els drets d’aquestes persones. Es demana que les administracions públiques projectin reformes estructurals que comportin l’aplicació del dret humà a tenir un habitatge digne i adequat, que la ciutadania conegui les entitats socials del seu territori que promouen i valoren els drets de les persones que no tenen lloc on viure, i que els mitjans de comunicació informin des d’un llenguatge i des d’una perspectiva de drets que ajudi a eliminar les barreres.

Dades preocupants

Càritas afirma que algunes legislacions i ordenances municipals criminalitzen o sancionen la pobresa de moltes persones que no tenen lloc on viure són objecte de delictes d’odi. Per exemple, un 47,1% de les persones que no tenen lloc on viure tenen per explicar almenys un incident o delicte relacionat amb la seva situació d’exclusió durant la seva història d’estar sense llar. 11,7 milions de persones a Espanya estan afectades per diferents processos d’exclusió social, i 5 milions de persones estan ja afectades per situacions d’exclusió severa.

Més informació

Afegeix un comentari nou