5 preguntes per avaluar les jerarquies de gènere d’un projecte
Comparteix
Saber si els canvis en la població destinatària són producte d’una acció és molt complicat, perquè es tracta d’una desigualtat multidimensional i estructural.
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va publicar l’any passat ‘La perspectiva de gènere en l’avaluació d’un projecte’, una guia que posa de manifest que el fet d’avaluar amb perspectiva de gènere implica qüestionar-ne l’ordre social en el context on s’ha implantat. I és que, especialment pel que fa al gènere, avaluar si els canvis en la població destinatària són producte d’una acció és molt complicat, perquè es tracta d’una desigualtat multidimensional i estructural.
La guia recull que en l’avaluació d’impacte és especialment important tenir en compte que, de vegades, les relacions de gènere es manifesten de formes inesperades, específiques o subtils. A continuació, es proposen algunes preguntes guia que poden ser utilitzades com a qüestionari per tal de dur a terme una avaluació adequadament. Cal discernir quines són pertinents i com es concreten en cada projecte, ja que poden variar de forma substancial.
La millora que perseguia el projecte s’ha produït en tots els col•lectius o només en alguns?
En funció de les necessitats que s’hagin identificat, és necessari saber si el projecte ha arribat de manera justa i equitativa als diversos col·lectius. En cas que el projecte només hagi beneficiat uns grups concrets, sense beneficiar les dones o certs col·lectius de dones (en funció de l’origen, estatus legal, capacitat, edat i racialització, entre altres aspectes), l’impacte des d’un punt de vista de gènere haurà estat negatiu.
A més, també cal tenir en compte el fet de si les persones beneficiàries de l’acció han estat beneficiàries directes o indirectes. Per exemple, si es tracta d’un projecte de millora organitzativa en una organització o la posada en marxa d’un equipament, serà imprescindible conèixer quins col·lectius han estat implicats en tot el procés, des de les persones treballadores i usuàries i fins a voluntariat, si és el cas.
El projecte ha modificat les desigualtats en l’accés als recursos econòmics?
Es pot donar el cas que la posada en marxa d’un projecte hagi modificat l’organització dels temps, o bé hagi requerit la concentració dels recursos disponibles per part dels homes, fet que ha provocat un efecte no previst: el de causar més dificultats en l’accés o bé en el control de recursos (com ara els diners, crèdits, habitatge, cotxe, etc.) a les dones en general o a algunes dones en concret (nenes, ancianes...).
En aquest cas, ens trobaríem davant d’un efecte no desitjat de la intervenció. Tanmateix, també pot haver deixat intacta una desigualtat prèviament existent o, fins i tot, podria ser que hagués provocat alguna mena de canvi en aquest terreny i haver tendit cap a un repartiment més just i equitatiu. Per tot plegat, és important observar les modificacions que s’han establert en tot allò relacionat amb la gestió dels recursos econòmics.
El projecte ha modificat l’accés de les dones a àmbits clau de benestar?
També cal parar atenció a aspectes no estrictament econòmics o materials, però que són clau en la qualitat de vida i l’empoderament de la població. Sovint, la manca de temps, de recursos econòmics o el fet d’haver de tenir cura d’altres fa que algunes persones tinguin poc accés a la cultura, el lleure, les xarxes personals o comunitàries o a la cura de la pròpia salut.
En aquesta línia, el projecte no hauria de precaritzar encara més l’accés d’aquestes persones a àmbits com la cultura, l’educació, la xarxa relacional o la salut. Per això, és important avaluar també si el projecte ha empitjorat, mantingut o millorat l’accés a aquests béns per part de les persones que menys hi accedien a l’inici.
El projecte ha reforçat els estereotips sexistes o els rols de gènere?
Les accions, siguin de l’àmbit que siguin, poden suposar un canvi positiu en els rols i els estereotips de gènere. En aquest sentit, resulta imprescindible verificar si, efectivament, s’ha contribuït a un canvi positiu o si, per contra, s’han seguit donant per descomptats alguns estereotips i, d’aquesta manera, s’ha contribuït a reproduir-los.
El projecte ha modificat les relacions de poder dins la població diana?
Tant a les comunitats com a qualsevol família hi ha jerarquies de poder i situacions de violència que se’n deriven. Si en un projecte es beneficia la persona amb més poder dins aquestes comunitats, que acostuma a ser l’home adult cap de família, s’haurà contribuït al sosteniment d’una jerarquia injusta. Per contra, si s’han beneficiat les persones amb menys poder i capacitat de negociació, s’haurà contribuït a millorar aquesta capacitat i la seva llibertat, i es provocarà un impacte de gènere positiu.
