El treball en xarxa: una assignatura pendent

  • Engranatge, StevenM_61 (Flickr)

    Engranatge, StevenM_61 (Flickr)

Enllaços relacionats

El treball en xarxa és una de les assignatures pendents del tercer sector. El desplegament d’aquesta nova forma de treball i de concebre les relacions amb l’entorn ha d’anar acompanyada d’un canvi en la cultura organitzativa de les entitats. Una transformació en la lògica desenvolupada fins al moment.

  1. Què és el treball en xarxa?
  2. Principis bàsics del treball en xarxa
  3. El procés de construcció d’una xarxa
  4. Per saber-ne més

1. Què és el treball en xarxa?

Des de fa anys que sentim que les entitats no lucratives han de sumar per tal d’assolir els seus objectius i, d’aquesta manera, fer front a la complexitat que es troben en el dia a dia. Però el treball en xarxa és molt més que col·laborar amb altres organitzacions, implica pensar, comunicar i actuar conjuntament, compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços i posant en relació les accions (Red Europea de Diálogo Social).

El treball en xarxa no és pot quedar en una etiqueta que l’entitat s’atribueix. Es tracta d’un canvi de cultura organitzativa que facilita l’obertura de mires i la connexió d’aquestes amb la base social i les entitats del seu entorn i àmbit. Una nova metodologia de treball que ha de permetre:

  • Sumar les capacitats i els recursos de cadascuna de les entitats que conformen la xarxa
  • Aprofitar i complementar aquests recursos
  • Identificar i obtenir nous recursos
  • Desenvolupar projectes amb major abast i incidència

 

Aquest canvi de perspectiva no és fàcil ni existeix un manual que faciliti la seva implementació. Es tracta d’un procés que, de mica en mica, han de recórrer les persones i entitats que construeixen la seva pròpia xarxa a partir de les necessitats concretes que apareixen en cada moment.

▲ Tornar a l'índex

2. Principis bàsics del treball en xarxa

Tot i que no existeixen fórmules màgiques que ens ajudin a realitzar aquest canvi de xip, si existeixen una sèrie de principis bàsics que guien la construcció d’una xarxa de treball fructífera.

  • Objectius comuns. Els objectius de la xarxa no poden ser aliens als objectius de cadascuna de les organitzacions que la integren, sinó que han d’estar inclosos, en tot o en part.
  • Acció comú. El treball en xarxa és comunicació i cooperació entre entitats per a l’acció. Aquesta interrelació ha de traduir- se en “fer” conjuntament per tal que la xarxa se sostingui. A mesura que es vagin desenvolupant accions aniran sorgint les necessitats concretes que condicionaran la forma i manera d’organitzar-se.
  • Sinergia, treball en equip. La complementarietat de les parts és la finalitat del treball en xarxa. Les capacitats, habilitats i coneixement de cadascú dels membres suma i contribueix per a la multiplicació de les capacitats i l’aprofitament dels recurs col·lectius.
  • Horitzontalitat. Les relacions que s’estableixen entre les parts que conformen la xarxa són “entre iguals”. Les tasques i funcions estan correctament definides i repartides i tots es reconeixen coresponsables i necessàries per arribar a l’objectiu comú.
  • Pertinència participativa i compromís. Només una participació activa basada en el compromís de tots els seus membres a l’hora d’assumir responsabilitats i riscos permet construir una xarxa que funciona.
  • Autonomia i relació entre les parts. El treball en xarxa implica una metodologia de treball àmpliament descentralitzada. Cadascuna de les parts funciona com un equip amb el major grau d’autonomia possible a l’hora de decidir envers el desenvolupament de les seves tasques concretes.
  • Simplicitat i flexibilitat organitzativa. La xarxa és un mitjà per aconseguir l’assoliment dels objectius concrets, no una finalitat. És important evitar tots aquells procediments i protocols formalitzats que burocrativitzin la relació i li restin adaptabilitat.
  • Comunicació. La comunicació recíproca, el diàleg permanent i l’intercanvi d’idees, són essencials per al funcionament correcta de la xarxa.
  • Construcció i gestió col·lectiva del coneixement. Un correcte funcionament del treball en xarxa ha de permetre aprofitar correctament les capacitats, habilitats i coneixement de cadascú dels membres per tal de comprendre millorar la realitat i donar respostes més adaptades.
  • Avaluació i aprenentatge permanent. La pròpia pràctica i experiència aporta nous aprenentatges a incorporar en la construcció constant de la xarxa. Però, a més, l’avaluació constants ens ofereix l’oportunitat de realitzar un seguiment continu per a la millora del treball en xarxa.

▲ Tornar a l'índex

3. El procés de construcció d’una xarxa

Existeixen diferents claus que faciliten la construcció d’aquesta xarxa. Es tracta de sis etapes no lineals que cada entitat recorrerà al seu ritme amb la finalitat d’ “enxarxar-se”.

  • Identificació de les afinitats: És important conèixer si hi ha altres entitats o col·lectius amb els quals podem compartir alguns objectius, formes de treball o destinataris de la nostra acció. Per realitzar aquesta identificació, cal que comuniquem i fem difusió de la nostra entitat, així com estar molt receptius a les propostes que ens arribin.
  • Coneixement per a la creació d’espais de trobada i intercanvi: El desenvolupament de trobades, seminaris o publicacions que possibilitin compartir i intercanviar experiències, idees, pors, etc., ens permet obtenir un major coneixement de les entitats i col·lectius identificats. I ens permet donar-nos a conèixer.
  • Reconeixement de les característiques i competències dels altres: El treball en xarxa s’estableix amb aquelles entitats amb les que compartim un mínim d’interessos i ens reconeixem com a afins. Això ens permet multiplicar les nostres capacitats.
  • Col·laboració en programes i projectes d’altres entitats: L’establiment de col·laboracions ens ajuda a sumar perspectives, conèixer-nos i reconèixer-nos amb major profunditat. A partir de l’establiment d’aquesta col·laboració, posant en relació les accions, podrem pensar, comunicar i actuar conjuntament.
  • Coordinació: A més de desenvolupar projectes col·laboratius, cadascuna de les entitats que conformen la xarxa són un recurs estratègic a l’hora de desenvolupar les activitats pròpies. La comunicació i coordinació ens ajuda a ser més eficients i eficaços.
  • Cooperació amb el compromís mutu i construcció de projectes comuns: A mesura que ens anem coneixent i desenvolupant accions conjuntes, el nostre compromís es reforça i podem identificar més oportunitats i possibilitats per al treball en xarxa.

▲ Tornar a l'índex

4. Per saber-ne més

Maleta pedagógica de recursos y metodologías de Trabajo en Red, Red Europea de Diálogo Social

DE LA RIVA, F.; MORENO, A. Xarxes associatives: sumar forces per multiplicar resultats. Cornellà de Llobregat: Edex - Fundació Esplai, 2002. Quaderns Pràctics, 4

▲ Tornar a l'índex