Les entitats no són alienes a aquesta forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials.
Consumint productes de comerç just es contribueix a millorar la vida de molts petites produccions, especialment a l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica. Així mateix, en l’actualitat comença a sorgir la idea que el comerç just també es posa de manifest en el nostre entorn amb certa producció i comercialització cada cop més propera als valors de comerç just. Les entitats no són alienes a aquesta nova disjuntiva i ho comencen a tenir en compte al moment d’adquirir productes i serveis.
En aquest recurs, que parteix d’informació aportada per organitzacions de referència en aquest àmbit, es fa una breu radiografia de què és exactament i quins són els orígens del comerç just, començant per com es defineix i acabant per de quina manera saber que aquell producte que s’adquireix compleix realment amb els valors d’aquesta forma alternativa de comerç, que té com a objectiu canviar les relacions comercials.
Definició
La Coordinadora Estatal de Comerç Just en parla com "un sistema comercial solidari i alternatiu al convencional que persegueix el desenvolupament dels pobles i la lluita contra la pobresa". Per la seva part, l'Organització Mundial de Comerç Just (WFTO) assenyala que és "una relació d'intercanvi comercial basada en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional i contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de persones productores i treballadores marginades".
Els orígens
El comerç just va néixer als Estats Units la dècada de 1940 i 1950, on van iniciar-se les primeres iniciatives de venda de productes artesans que lluitaven contra els preus baixos del comerç internacional i la dependència de les gestions intermediàries. A Europa, i gairebé de forma paral·lela, l'ONG anglesa Oxfam va començar a vendre productes d'artesania fabricats per persones refugiades xineses a les seves botigues, i el 1964 es va crear la primera organització de comerç just.
Enfront del comerç tradicional
Aquest sistema parteix del trencament total amb les pràctiques del comerç tradicional. Mentre que el comerç tradicional té per objectiu aconseguir el màxim benefici econòmic, el comerç just anteposa els drets dels grups de persones productores, famílies agricultores i de les persones en general. En definitiva, promou un sistema que permet lluitar contra la pobresa i la injustícia actual, i garantir un desenvolupament sostenible.
Principis ètics
El comerç just parteix de la seva ètica tant a l’hora de produir com a la de consumir. En aquest punt es presenta de quina manera es posa de manifest aquest principi:
- Transparència i rendició de comptes. La gestió i relacions comercials han de ser clares.
- Pràctiques comercials equitatives. Garanteixen el benestar econòmic i social de les persones agricultores i productores.
- Pagament just. Les persones agricultores productores i treballadores perceben un pagament honest pel seu cultiu o producte.
- Inexistència de treball infantil o forçós. S’asseguren els criteris de l'ONU sobre els Drets de l'Infant.
- No discriminació i igualtat de gènere. Homes i dones comparteixen els mateixos drets pel que fa a contractació, salari o jubilació.
- Condicions de treball adequades. L'entorn de treball ofereix seguretat i és saludable.
- Desenvolupament de les capacitats. Ajuda als grups de persones productores perquè puguin incrementar les seves competències.
- Promoció. S'informa sobre els beneficis i avantatges que implica aquest comerç solidari, per conscienciar i impulsar la seva pràctica.
- Respecte al medi ambient. Els mètodes de cultiu o sistemes de producció busquen minimitzar l'impacte ambiental.
Principis ètics
A més dels principis ètics esmentats i davant els possibles desavantatges econòmics, la pràctica del comerç just pot ajudar a disminuir la pobresa a nivell mundial. Ho fa oferint als grups de persones productores l'oportunitat de ser autosuficients i poder competir en el mercat internacional. A més, són una eina per al respecte i la conservació de cada cultura, ja que cada article reflecteix en el seu disseny o mètode d'elaboració les tradicions pròpies de regions concretes o el país d'origen.
Avantatges per a les persones productores
Els de comerç just són productes que fan servir matèries primeres sostenibles, no porten pesticides, els embalatges són biodegradables, i són comprades en mercats locals, la qual cosa disminueix la presència de peatges intermediaris. Les tecnologies amb les quals es produeix redueixen, a més, la despesa energètica i l'emissió de gasos nocius per a l'atmosfera. Cada vegada hi ha una major oferta i es poden adquirir en botigues solidàries d'organitzacions no governamentals reconegudes mundialment, fet que suma una altra garantia més d'autenticitat.
Avantatges per a les persones consumidores
L’Organització Mundial de Comerç Just, entitat que representa el moviment a nivell internacional, informa que pot saber-se que un producte és de comerç just atenent a dues premisses bàsiques:
- Que l'organització que el comercialitza és membre de WFTO. Es tracta d’un sistema que acredita que compleixen els principis internacionals de comerç just, que inclou una avaluació externa i per part d'altres organitzacions afins.
- Que té acreditacions o segells de garantia de comerç just com el de Fairtrade Internacional, Ecocert, Fundeppo, IMO-Fair for Life o Naturland.
