La captació de fons públics

  • Fotografia de bitllets del Monopoly. Galeria de jjhon a Flickr.

    Fotografia de bitllets del Monopoly. Galeria de jjhon a Flickr.

Tractar la presentació dels projectes a convocatòries de finançament públiques com un altre segment de captació de fons, ens facilitarà la gestió planificada d'aquestes i l'èxit en la diversificació de fons públics de la nostra entitat.
 

  1. La diversitat de fonts de finançament públiques
  2. Factors d'èxit en la gestió de les convocatòries i concursos
  3. Elements de valoració per part de l'Administració

1. La diversitat de fonts de finançament públiques

Durant força temps s’ha tractat la importància del finançament públic sobre els recursos de que disposaven les entitats per desenvolupar la seva activitat com un factor de debilitat. L’argument principal que s’emprava, i comparava el sector privat no lucratiu amb el sector privat lucratiu, era la dependència i incertesa que generava aquesta situació a l’hora de plantejar-se nous projectes o realitzar el seguiment de projectes ja implantats.

A aquesta dependència s’hi sumava el fet de l’impacte de l’esfera política en la distribució d’aquest tipus de fons a les entitats i el daltabaix que podia suposar un canvi del partit o partits en el govern.

Aquests arguments que subratllaven una debilitat estructural, fruït de l’origen dels recursos dels serveis i projectes, ignoraven la diversitat de fons públics existents, la independència i el joc que aquesta permet a les entitats.

En funció de l’objecte i del marc o acord de finançament podem trobar:

Subvencions: L’administració atorga una quantia sense cap contraprestació, excepte la justificació del seu ús.

  • Subvencions en capital: Són aquelles en que es finança la inversió i millora d’infrastructures (material informàtic, reformes del local de l’entitat, etc.)
  • Subvencions generalistes: Tenen per objecte les despeses corrents de la gestió o funcionament de l’entitat i dels seus programes.
  • Subvencions finalistes: Els fons de la subvenció es destinen a una finalitat en concret materialitzada mitjançant un projecte o activitat. Són les més freqüents i conegudes com a subvencions a projectes.
  • Subvencions als usuaris: El finançament es proporciona mitjançant un preu per usuari o beneficiari del Servei o projecte que desenvolupa l’entitat.
  • Altres: Plans d’ocupació o cessió de tècnics contractats per la pròpia administració.


Contractes i convenis: L’entitat rep una quantitat a canvi d’oferir un servei. És la ‘compra’ d’aquest servei per part de l’administració pública.

Cessió d’us d’espais: Cessió d’espais públics (centres cívics, hotels d’entitats, instal·lacions esportives) pel seu ús o gestió.
Prestació de serveis: Contracte pel qual es finança un servei gestionat per una entitat en la seva totalitat donat que l’Administració el considera d’interès general.  El Servei és de titularitat pública, però gestionat per l’entitat.
Convenis de Col·laboració: En aquest cas l’Administració no finança la totalitat del Servei, sinó una part.

Segons l’àmbit o impacte territorial de l’entitat podem acollir-nos a les següents convocatòries:

  • Locals: És l’àmbit i font més propera per a una entitat petita o projectes de proximitat territorial. Les relacions formals o informals que s’estableixin amb els tècnics i regidors determinaran l’èxit en l’obtenció d’aquests fons.
  • Comarcals: Finançament procedent del Consell Comarcal, normalment en espècies.
  • Provincials: Àmbit de la Diputació, freqüentment s’hi accedeix per la intermediació o proposta del propi Ajuntament o Consell Comarcal.
  • Autonòmiques: En funció de la finalitat o missió de l’entitat es pot accedir a les convocatòries d’un o més departaments.
  • Estatals: L’accés a aquestes subvencions requereix un àmbit d’actuació estatal de l’entitat. El finançament estatal prové del 0,7% de l’IRPF.
  • Europees:  L’actuació ha d’ésser supranacional o fruït del treball en xarxa d’entitats de diferents països europeus. En aquest últim cas les actuacions poden ésser locals, però amb objectius globals que facin del projecte un exemple de bones pràctiques pels països de la Unió.
     

▲ Tornar a l'índex

2. Factors d'èxit en la gestió de les convocatòries i concursos

La publicació d’una convocatòria pública i la voluntat de presentar-se a aquesta acostuma a paralitzar l’activitat de l’entitat, sinó s’ha professionalitzat la seva gestió i estandaritzat els procediments.

Aquest funcionament reactiu a vegades ens aboca a uns resultats poc òptims, tant en l’obtenció de finançament com en el cost temporal de la gestió de les convocatòries. A continuació, presentem algunes propostes per ésser proactius davant el finançament públic i millorar, així, la gestió de les convocatòries:

Organitzar un ‘calaix’ de projectes:

Els projectes sorgeixen de les idees i necessitats que s’identifiquen dia a dia en el seguiment de projectes en execució o dels beneficiaris per part dels tècnics i voluntaris. Identificar i organitzar en un fitxer aquestes idees i necessitats en esquemes o esborranys de projectes ens permetrà ésser àgils un cop sorgeixin les convocatòries.

Identificar convocatòries, àmbits i finalitats:

Les subvencions i concursos públics solen publicar-se de manera aproximada en les mateixes dates d’any en any. Organitzar una base de dades amb aquelles convocatòries d’interès, el seu àmbit, la seva finalitat, el període de temps que subvenciona, les dates i lloc de publicació; ens facilitarà la planificació i calendarització de les convocatòries.

Professionalitzar la gestió de la recerca de fons:

Concentrar en una mateixa persona la gestió de les convocatòries públiques ens permetrà optimitzar temps i maximitzar les relacions amb l’administració pública mitjançant el diàleg amb una  persona referent. Aquesta serà la responsable d’organitzar una base de dades amb les subvencions atorgades i els seus seguiments, les convocatòries presentades i aquelles pendents de publicar-se.

Elaborar i generar un fitxer amb documents estàndards:

L’estandarització de documents i la seva organització en un fitxer pot simplificar molt els processos a l’hora de presentar un projecte a una convocatòria. Alguns del documents que poden estandaritzar-se i tenir sempre a mà són: carta de presentació de l’entitat, pressupost anual de l’entitat, pressupost del projecte, annexos, memòria descriptiva del projecte, etc. Disposar, també, de diverses fotocòpies compulsades dels estatuts, certificats de junta actual o certificats d’estar al dia dels impostos, entre d’altres en el mateix fitxer pot estalviar-nos moltes de les gestions que acostumem a fer de manera repetitiva per a moltes convocatòries. L’estandarització de documents ha d’anar acompanyada amb una adaptació d’aquests a cada convocatòria específica per tal d’adequar-se a la finalitat i criteris d’aquesta i mostrar la rellevància que té per l’entitat la col·laboració amb l’organisme convocant.

Fer projectes breus i concisos:

Els projectes d’intervenció no són tractats de filosofia sinó un document descriptiu de què és vol fer, perquè, per a qui, quan i com. La brevetat en els projectes és una virtut que fa evident la coherència del projecte. Els projectes que disposen d’una veritable lògica interna no requereixen línees i línees que els justifiquin. Si dediquem un esforç a fer un projecte breu i concís ben segur que els avaluadors del projecte trobaran i tindran present aquella informació rellevant. Recordeu, però, d’aportar aquells elements que us avalen i atorguen un valor afegit a la vostra entitat i/o projecte als annexos.

Construir relacions:

Tant important com presentar un bon projecte és establir una bona relació amb els tècnics de les administracions, els caps de serveis, els directors generals i els càrrecs polítics. Aquesta relació us permetrà passar de la donació puntual a la col·laboració efectiva i afectiva.  Dur a terme reunions de seguiment dels projectes aprovats, convidar als tècnics i/o càrrecs polítics als actes de l’entitat, etc. us ajudarà a generar confiança mútua i progressar en les  relacions i col·laboracions futures.
 

▲ Tornar a l'índex

3. Elements de valoració per part de l'Administració

L’ Administració pública descriu en les mateixes convocatòries de subvencions i/o concursos els criteris de valoració dels projectes. Aquests criteris solen ésser força objectius i s’acostumen a repetir en les convocatòries de diferents organismes, com de diferents anys.

Si coneixem aquests criteris i redactem els esbosos dels nostres projectes arxivats en el nostre ‘calaix’ considerant aquests, estalviarem temps i assolirem una millor valoració dels projectes.

  • Coherència: El factor de més pes en la valoració d’un projecte és la seva lògica interna, és a dir que se’n desprengui una relació de causa - conseqüència en tot allò que diem.  Les necessitats que detectem i a les que volem fer front han de respondre a la situació o anàlisi, fet prèviament, del col·lectiu o realitat sobre la que volem intervenir. Els objectius han de remetre a les necessitats que volem satisfer i les activitats han de fer referència als objectius i la seva consecució. El Procediment del Marc Lògic ens ajudarà a garantir aquesta coherència.
  • Sostenibilitat: Consisteix en la previsió i descripció dins el projecte presentat de les futures accions necessàries per tal de mantenir i garantir la continuïtat dels resultats esperats del projecte, així com dels recursos per dur-les a terme.
  • Visibilitat:  Elements o activitats contemplades dins el propi projecte per difondre la seva existència, tasques i objectius; ja sigui a la població en general mitjançant estratègies mediàtiques, un col·lectiu específic o altres entitats.
  • Viabilitat: Probabilitats d’un projecte de dur-se a la pràctica o prosperar donats diversos factors com: la capacitat de gestió de la pròpia entitat, els recursos propis de que disposa o la planificació i calendarització del projecte.
  • Treball en xarxa: Entitats de primer o segon nivell amb les quals es col.labora i la seva participació o implicació dins el projecte. Aquest criteri sorgeix de la necessitat de cooperació entre les entitats per tal d’assolir un major impacte en les seves intervencions.
  • Participació i voluntariat: Grau de participació i implicació del voluntaris, beneficiaris i associats en els projectes. Es valoren aquells projectes sorgits de processos participatius i que impliquen a la comunitat com una manera de garantir el consens en el plantejament d’accions i la sostenibilitat i eficàcia d’aquestes accions.
  • Impacte i beneficiaris: Àmbit d’actuació del projecte (barri, municipi, comarca, etc.) i el nombre de beneficiaris directes i indirectes. No es valora tant el nombre com la coherència d’aquest amb els objectius formulats, les activitats descrites i el pressupost presentat.
  • Estructura i capacitat de l’entitat: Recursos materials, econòmics i humans de que disposa l’entitat i experiència en el sector o àmbit d’actuació.

 

▲ Tornar a l'índex