La matriu de planificació, una eina per al disseny de projectes

Descobreix en aquest recurs com aquest instrument et pot ajudar a la formulació i realització dels projectes de la teva organització.

Índex

Què és la matriu de planificació

Es tracta de l’eina que l’enfocament del Marc Lògic ha creat per al disseny de projectes. Elaborada a partir de la informació obtinguda a la fase d’identificació, la matriu de planificació permet sintetitzar, de forma seqüencial i coherent, els elements bàsics de la nostra intervenció i la relació entre aquests components. A més, aquesta representarà el full de ruta per al posterior desenvolupament i seguiment del projecte (gestió).

Elements a incorporar en la matriu de planificació

A continuació es defineixen quins components s'han de tenir present a l'hora de formular la matriu de planificació del nostre projecte:

Objectiu general: Tot i que el seu assoliment va més enllà de la nostra intervenció, aquest és l’objectiu principal que orienta el desenvolupament del projecte. Amb aquesta proposta contribuirem, a llarg termini, a aquest assoliment. (Exemple: reduir el nombre de persones aturades)

Objectius específics: Es tracta de l’efecte que la nostra intervenció vol aconseguir en un termini raonable. Esdevé el punt de referència i guia del projecte. Per tant, la seva definició ha de ser clara i assolible.

Resultats: Representen la repercussió que tindrà la nostra intervenció un cop s’hagin desenvolupat les activitats plantejades.

Activitats: Són les accions que programem realitzar en el marc del projecte per tal d’assolir els resultats definits.

Mitjans: Representen els recursos humans, tècnics i materials necessaris per a l’execució de les activitats programades.

Indicadors: Aquests defineixen, en termes quantitatius i/o qualitatius, el contingut dels objectius i dels resultats plantejats i permeten mesurar l’èxit o fracàs de la nostra intervenció. Els indicadors han d’expressar quantitat, qualitat, temps, espai, nombre de persones, etc. Per tal de facilitar posteriorment el seguiment i l’avaluació del projecte, aquests han de ser concrets i mesurables.

Fonts de verificació: Es tracta dels procediments i mitjans que farem servei per obtenir la informació necessària que ens permetrà verificar els indicadors definits (enquestes, registres, imatges, productes, actes, etc). Aquests poden ser interns o externs, però han de ser fiables i fàcils d’obtenir.

Supòsits (hipòtesis o riscos): Són aquells elements, condicions, esdeveniments i decisions que queden fora del nostre control però que incideixen en la lògica i èxit de la nostra intervenció.

Finalment, assenyalar que la relació entre tots aquest elements segueix bàsicament dues lògiques d’interdependència:

Lògica vertical: Si es donen unes condicions prèvies i es compta amb pressupost, es mobilitzaren els recursos per al desenvolupament de les activitats. Si es porten a terme aquestes activitats i es produeixen una sèrie de supòsits, s’obtindran resultats. Si s’obtenen aquests resultats i es produeixen els supòsits del seu nivell, s’assolirà l’objectiu específic. L’assoliment d’aquest objectiu específic, juntament al compliment dels supòsits dels seu nivell, comportarà una contribució significativa a l’objectiu general. I si els supòsits d’aquest nivell es produeixen, l’objectiu general podrà perdurar.
Lògica horitzontal: Tots els resultats i objectius s’expressen mitjançant un indicador verificable a través de les fonts de verificació.