Un model de finances ètiques per a les entitats

F Pere Tarrés
Autor/a: 
Roger Buch
Money com dibuixat en una pared
Banca ètica
ninot pujant una escala econòmica
Finances ètiques pas a pas
El Codi Ètic va nèixer l'any 20011, durant el Primer Congrés de les Associacions de Barcelona.
Codi ètic de les associacions de Barcelona
Ninot sobre lletres que diuen "Ethics"
Finances ètiques present en totes les operacions econòmiques

Un model de finances ètiques per a les entitats

F Pere Tarrés
Resum: 

Una proposta per a què les entitats puguin disenyar un model de finances ètiques en sentit ample, gestionar els diners seguint els valors de la pròpia organització.

En un sentit restrictiu, quan parlem de finances ètiques, ens ve al cap parlar de la banca ètica. Parlar de finances ètiques per a una organització equivaldria a recomanar que fes ús dels serveis financers de la banca ètica. Però en un sentit més ample, implantar un procés de finances ètiques pot voler dir moltes més coses. Significa implantar en tots els processos econòmics de l’organització, un plantejament coherent amb els valors de cada organització. Plantejar-se que cada operació “econòmica” de l’organització s’actua de manera coherent amb els valors. És a dir, gestionar els diners en sintonia amb els principis de l’organització.

L'origen del finançament

El primer pas d’unes finances ètiques és ser coherents amb els diners i d’on els rebem. Les entitats volen augmentar els ingressos per poder realitzar mes activitats però s’han de plantejar si el seu orígen és coherent amb els propis valors.

És coherent rebre ajuts o donatius d’empreses que fan activitats contràries als nostres valors?

És coherent rebre ajuts o donatius d’administracions públiques a canvi de rebre pressions o suggeriments de com hauríem d’actuar en determinats casos?

És coherent prestar serveis no relacionats amb la missió de l’organització només a canvi d’una prestació econòmica? No estaríem en aquest cas desnaturalitzant la nostra condició d’entitat no lucrativa i actuant “a la pràctica” com una entitat mercantil?

En aquest sentit el Codi Ètic de les associacions de Barcelona declara com a mala pràctica:

  • Realitzar activitats per obtenir recursos o fons de manera desproporcionada amb les activitats que es fan per assolir les finalitats estatutàries
  • Realitzar activitats econòmiques sense tenir en compte els drets dels consumidors i usuaris.

Hi ha entitats com l’Assemblea Nacional Catalana que rebutgen rebre subvencions públiques per evitar ser condicionades. D’altres, com Òmnium Cultural, que en un moment donat van decidir deixar de rebre’n tot i que ho havien fet durant molts anys.

Fer ús dels serveis de la banca ètica

La principal diferència entre el sistema financer tradicional i el sistema financer ètic recau en el fet que el primer té com a objectiu primordial obtenir la màxima rendibilitat econòmica. Mentre que el sistema financer ètic persegueix un doble objectiu: ser viable econòmicament (obtenir beneficis) i finançar activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu

Així, les entitats financeres tradicionals acostumen a realitzar grans inversions sense tenir en compte quina activitat productiva, financera o especulativa s’està finançant. D’aquesta manera, els diners que dipositem en aquestes entitats poden estar finançant empreses i activitats que no s'ajusten al nostre sistema de valors, sense tenir-ne coneixement. Activitats com la producció i venda d’armament, l’explotació laboral i infantil, la destrucció del medi ambient, el comerç de drogues i màfies, etc.

En canvi, les finances ètiques busquen que els diners que dipositem en elles puguin ser una eina útil per al desenvolupament de la societat gràcies a l’afavoriment de projectes amb un alt contingut social, mediambiental, cultural, educatiu, democràtic, etc. Així, financen activitats que poden resultar-nos més coherents amb el nostre sistema de valors. A més, aquesta gestió es realitza sota criteris de transparència i els clients tenen dret a saber com i on està invertint l’entitat financera. Es tracta d’incorporar l’ètica al llarg de tot el procés de finançament; és a dir, captar l’estalvi de la ciutadania i canalitzar-lo cap al finançament d’entitats i d’empreses que apliquen criteris ètics, socials i ambientals.

És per aquest motiu que cada vegada són més les entitats que utilitzen la banca ètica per a realitzar totes les seves operacions econòmiques. Amb els estalvis de la nostra entitat, directa o indirectament, contribuïm a desenvolupar un tipus d’economia i de societat.

Per a més informació podeu consultar aquest recurs sobre banca ètica on trobareu un llistat d’entitats on poder invertir èticament els estalvis de les nostres organitzacions i també entitats que ofereixen finançament ètic per als nostres projectes.

Despesa externa, la compra responsable

Unes finances ètiques també impliquen que tota aquella despesa que fem com a organització tingui en compte una sèrie de valors. Quins? Els que la pròpia organització es comprometi. Ens estem referint que les compres es facin a proveïdors “responsables”.

Moltes persones a nivell individual ja tenen, encara que no sigui escrit, els seus hàbits per comprar prioritàriament en aquelles companyies que representin o defensin uns determinats valors. No és el mateix pagar la llum a una cooperativa de consum que en una gran empresa de l’IBEX 35 que paga dietes milionàries als seus delegats i que influeix d’una determinada manera a les grans esferes polítiques.

Cada vegada són més les entitats que promouen plans interns sobre opcions de compra on es determina que tota compra que faci l’organització compleixi uns paràmetres ètics, per exemple, que els proveidors disposin d’una política de responsabilitat social, que estiguin compromeses amb el medi ambient, que respectin la diversitat lingüística, o prioritzar les cooperatives enfront de les empreses mercantils.

Un exemple és Intermón Oxfam que ha establert uns criteris generals que orienten la relació amb el sector empresarial. D'aquesta manera afavoreix la col·laboració a mig i llarg termini amb les empreses que tenen una conducta socialment acceptable i responsable.

Despesa interna, els sous responsables

Finances ètiques també vol dir ser coherents i responsables a l’hora de pagar els sous. En aquest sentit hi ha diferències entre les entitats més petites i les més grans.

En relació a les associacions petites i mitjanes, sovint s’alerta sobre el perill que aquestes siguin utilitzades com a eina d’autoocupació, vulnerant així el principi associatiu. En aquest sentit el codi ètic de les associacions de Barcelona determina que no és pas una bona pràctica:

  • El fet que els professionals o personal retribuït de l’associació formin part de la junta directiva o tinguin vinculació com a conjugues, parelles de fet o parentiu fins al segon gran de consanguinitat o afinitat amb els membres de la junta directiva
  • El pagament de retribucions als professionals que treballen en la realització de les activitats quan l’associació no té més persones associades que les que formen la junta directiva i/o els professionals retribuïts, o que aquests puguin ser sempre majoria a les assemblees generals.

En canvi, les grans organitzacions quan parlen de sous responsables sobretot volen vetllar per aconseguir que la seva ràtio d’equitat salaria sigui més baixa. Es tractaria, per entendre’ns que els sous més alts, fossin menys alts i que els sous més baixos, fossin menys baixos. Segons l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017, elaborat per La Confederació (organització patronal de les entitats socials no lucratives) mentre la ràtio d’equitat de les empreses de l’IBEX35 se situa al voltant de l’1:116, en les entitats del Tercer Sector Social se situa de mitjana només en un 1:3. Això vol dir que el sou més alt d’una empresa de l’IBEX35 seria 116 vegades més alt que el sou més baix del treballador de la mateixa empresa.

Les relacions democràtiques i d’horitzontalitat formen part dels principis que sustenten la cultura organitzativa del Tercer Sector i del conjunt de l’Economia Social. Per aquest motiu es veu en la ràtio d'equitat salarial un element de congruència fonamental que contribueix no només a connectar els principis defensats amb la pràctica quotidiana sinó també a enfortir els equips humans de les seves organitzacions, fomentant relacions de reconeixement mes igualitàries.

A part de reduir la ràtio d’equitat, des de les entitats del Tercer Sector Social també es vol vetllar, en general, per:

  • Millorar salarial dels trams més baixos
  • Millorar dels convenis
  • Reduir la bretxa salarial de gènere, tot i que ja actualment és molt més petita que l’existent en altres sectors econòmics.

Transparència econòmica

Unes finances per a què siguin ètiques han de ser transparents. Això vol dir que tants els membres com els ciutadans poden accedir-hi. Quin problema hi ha per accedir a les dades sobre ingressos i despeses? Si no hi ha res a amagar, no hi ha cap problema. Més enllà de les obligacions legals que s’han anat impulsant per a les entitats que reben prestacions públiques, la transparència ha de ser un compromís de les pròpies entitats.

No significa que es puguin saber o arribar a preguntar quines dades econòmiques hi ha, sinó que aquestes puguin ser disponibles al web en format comprensiu, intel·ligible i, per tant, que puguin ser accessibles en format obert per a tothom.

Quan es parlar de transparència a les entitats, ens referim a diverses coses, com tenir els noms actualitzats dels òrgans de govern, però la part més sensible fa referència precisament a les finances.

Tot el que cal saber sobre com afecta la llei de transparència catalana a les entitats i com donar-hi resposta ho trobaràs en aquest contingut especial de xarxanet.org