Gemma González és la directora del Màster de prevenció i intervenció socioeducativa en l’àmbit de les drogodependències de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL. Aquesta experta explica que les conseqüències de la pandèmia en matèria de salut mental i addiccions tenen unes fortes repercussions en la nostra societat. Un fet que, molt probablement, s’agreujarà amb una crisi econòmica.

Aquesta especialista amb una formació multidisciplinar –en psicologia, educació i treball social i psicopedagogia- recomana “cuidar-se molt” tant en l’àmbit personal com relacional. No viure per inèrcia o segons “el que toca” en cada moment, sinó de manera conscient i en present.

Podem fer un primer balanç de la pandèmia: quin impacte ha tingut en la salut mental?

Per posar un exemple: durant la pandèmia la medicació de “rescat” (aquella que els pacients tenen a mà en cas d’urgència) va passar a formar part de la pauta diària de moltes persones. Això ho vam veure al Centre de Salut Mental i Addiccions (CSMiA) del barri de Gràcia, on treballo.

El nostre centre no va tancar mai. Vam veure com altres recursos de salut i comunitaris on anaven els pacients sí que tancaven i això suposava més crisis, més ansietat i manca d’espais que donin aire a les persones. Per aquest motiu vam fer permisos als pacients que necessitaven sortir al carrer.

I pel que fa a les addiccions?

Persones que consumien alcohol els caps de setmana o esporàdicament van passar a consumir-ne cada dia. A més de l’estrès per no sortir de casa s’afegia la preocupació per haver perdut la feina o no saber com pagar el lloguer o la hipoteca. L’atabalament de no saber ‘què passarà amb la meva vida’.

En altres substàncies com el THC o la cocaïna durant el confinament hi havia qui contractava serveis de menjar a domicili perquè li portessin la substància a casa. Això ha instaurat un patró que introdueix el consum a casa, trencant un límit per molta gent que limitava el consum al bar o altres espais.

Quines conseqüències a llarg termini tindrà?

Es veuen ara i es continuaran veient. Hi ha persones que avui en dia no han reprès la feina, eviten el contacte físic per por, els trastorns i consums que van sortir a la pandèmia encara s’han de treballar i estabilitzar.

Controlar una situació de nervis i ansietat és un procés llarg en el temps. S’ha de fer una reeducació de la gestió de les emocions. Cal conèixer-se i posar els límits necessaris en determinats aspectes i consums per evitar arribar a l’extrem de patir una crisi i acabar a urgències.

Com creus que afectarà l’escenari d’inflació i la incipient crisi econòmica a la salut mental?

Visito a gent cada dia i em diu: “ara no puc omplir la cistella amb el que em costava abans”. És una impotència gran. Productes bàsics com l’alimentació, pagar l’electricitat o el lloguer suposen una gran dificultat, i li hem d’afegir no poder posar la calefacció o fer ús del forn per l’elevat cost que suposa.

Tinc un pacient major de 50 anys que no té feina des de la pandèmia i està fent tota mena de cursos, però no sap si podrà afrontar una vida autònoma. Quan depens d’entitats o de serveis socials, estàs venut. Nosaltres treballem per gestionar la impotència i ser optimistes, però també s’ha de ser conscient de la situació i plantejar opcions realistes de futur. No és fàcil quan no hi ha expectatives ni cap element al qual aferrar-se.

Què es pot fer per prevenir les addiccions i els trastorns de salut mental?

Ens hem de cuidar molt. Evitar relacions que ens fan mal, encara que suposin un dol. També hem de fer coses que ens agradin i que ens motivin: quelcom sense la parella, fills o amics. Alguna activitat, potser esportiva, que ens doni aire per replantejar-nos què fem.

Només si tu decideixes què vols, què necessites i cap a on vas, podràs sentir que portes les regnes de la teva vida i no estàs a mercè de crisis o daltabaixos emocionals. No ens ho hem de qüestionar tot, però buscar les motivacions, no viure la vida perquè toca. Hi ha vegades que la societat va ràpida o pensem que ens demanen moltes coses i ens embalem i vivim sense plantejar-nos què volem. La vida ens porta situacions sobtades de difícil digestió: una mort, un acomiadament.... si les coses que decideixo són conscientment les que vull, serà més fàcil tirar endavant.