Juanjo: “Anar a la universitat m’ha fet veure que un altre món és possible”

En Juanjo és una persona xerradora i desperta. Ara mateix rep suport en la capacitat jurídica de Som - Fundació i viu en una llar-residència, tot i que el seu somni és viure de forma independent. És per això que no dubta en aprofitar qualsevol oportunitat per millorar els seus coneixements i les possibilitats de trobar i mantenir una feina, un element imprescindible per engegar un projecte de vida autònoma. Un dia, la directora del SOI on dedica els seus matins, li va proposar anar a la universitat mitjançant el programa UniversiMés.  

En què consisteix el programa UniversiMés de la UManresa?

Es tracta d’un programa de dos anys per a persones amb discapacitat intel·lectual impartit al campus UManresa. Un dijous cada 15 dies ens donaven classe amb els continguts i el llenguatge adaptats.

Com vas rebre la proposta?

La Cristina, la directora del SOI on vaig pels matins me'n va parlar. La veritat és que va haver d’insistir molt de temps perquè al principi jo no volia. Ho veia molt complicat. A més, tenia el precedent que la meva germana va anar a la universitat, però no va acabar la carrera. Pensava que jo no podria. Però la Cristina em va animar que ho provés.

Com va ser el primer dia de classe?

Hi vaig anar amb escepticisme i amb por. Veia als professos i no sabia per on em sortirien. Amb el pas del temps, però, ja vaig començar a sentir-me integrat com un alumne més. En total, a classe érem una trentena de persones de diferents llocs de Catalunya. 

Sempre éreu els mateixos companys i companyes?

Sí, érem un grup estable. Un cop vam rebre la visita d’unes persones de Colòmbia. Eren un grup que portava a terme un projecte semblant al nostre, però enfocat a aconseguir feina, a diferència del nostre, l’objectiu del qual era ampliar coneixements.  

Com eren les sessions?

M'agradaven molt, i cal dir que els professors ja sabien a què venien. Ells donaven les seves classes ordinàries als alumnes i un dijous cada 15 dies ja sabien que ens tocava a nosaltres. Així que venien preparats, amb el llenguatge i continguts adaptats.

Què en penses dels continguts, t'interessaven?

Sí, i m’han reforçat la idea que un altre món és possible. Els professors ens ensenyaven que es poden fer les coses diferents, però necessitem recursos. És a dir, crec que tenim les capacitats de fer una societat més social, més amable i més enriquidora. Una societat on les persones ens estimem i ens ajudem més, però calen recursos.

Quines han estat les teves matèries preferides?

Art era una de les que més m'agradaven. He descobert artistes sorprenents que no coneixia, a més de Gaudí o Van Gogh. Artistes que tenien fama de bojos, però que després van crear una tendència.

Una altra assignatura molt interessant va ser economia. Recordo que vam crear una borsa ficticia: el professor ens va donar una llista d’empreses i a través de grups les compràvem i veníem. També ens van ensenyar el valor de les coses i a comprovar si ens donen bé el canvi quan comprem algun article. Aquí també ens van ensenyar tècniques de venda. Per exemple, un dia ens va demanar que li venguéssim un bolígraf, i jo li vaig dir que posés el preu ell mateix.

Teníeu exàmens?

No, però sí treballs en grup a classe. Un dels més divertits va ser fer castells amb diversos elements. Tanmateix, a mi, tot i que jo soc casteller, em va caure la construcció.

Recomanaries aquesta experiència?

Sí, perquè penso que totes les capacitats són ben acceptades, i tots tenim capacitat per aprendre en qualsevol moment. Ara, una vegada fet, veig que en realitat no és tan difícil.