'Aporofòbia' és un terme format per dues paraules gregues que traduiríem com 'pobre' i 'por'. Tot i que l'hauríem de traduir com 'por a la pobresa' o 'por a les persones pobres', normalment el fem servir amb el significat de 'repugnància' o 'hostilitat' davant les persones en situació de pobresa o sense recursos .

La paraula 'aporafòbia' va ser encunyada als anys 90 per la filòsofa Adela Cortina en unes publicacions amb les quals volia diferenciar aquest fenomen del del racisme o la xenofòbia, que volen dir discriminació per grups ètnics i rebuig a les persones estrangeres, respectivament.

Els actes aporafòbics poden anar des dels insults i els atacs psicològics fins a agressions físques, violacions o assassinats, com va succeir amb Rosario Endrinal a finals de 2005, quan va ser cremada viva en un caixer automàtic de Barcelona per dos joves i un menor d'edat.

L'aporofòbia, com el racisme i la xenofòbia, porta a cometre delictes d'odi. Aquests delictes compten amb molt poca visualització als mitjans de comunicació pel fet que només es denuncia una petita part dels que es cometen. D'altra banda, el Codi Penal no considera l'aporafòbia com un fet agreujant.

L'aporofòbia i la invisibilització que en fan els mitjans de comunicació

L''Observatori del discurs de la discriminació als mitjans de comunicació' és un projecte del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) que té com a objectiu analitzar el tractament de la informació que fan els mitjans digitals seleccionats, en diferents moments, sobre situacions discriminatòries.

L'Observatori parteix de la hipòtesi que els mitjans de comunicació fomenten discursos discriminatoris contra determinats col·lectius que són víctimes de comportaments fòbics o motivats per l'odi. Per a fer la seva anàlisi té en compte les estratègies discursives que fan servir els mitjans, la denominació de les persones que actuen, l’ús de lèxic utilitzat i les imatges i vídeos que il·lustren les peces informatives.

Aquesta iniciativa va publicar l'any 2017 l'informe 'L’aporofòbia o el delicte de ser pobre i invisibilitzat pels mitjans', que té el seu origen en la sol·licitud feta per l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència del Departament de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona al GPRB d’elaborar un estudi sobre el discurs discriminatori (xenòfob, islamòfob, aporòfob o antigitanista) que fan alguns mitjans.

Algunes conclusions i dades de l'informe

Segons l'estudi fet pel GPRB, l'impacte dels actes que es deriven de comportaments motivats per l'aporofòbia queda moltes vegades ocult. Es troben en el darrer lloc en el rànquing de denúncies, i aquest baix nombre es deu a que les persones que han estat víctimes d'agressions acaben normalitzant la seva situació.

També conclou que els mitjans de comunicació fan un tractament dels casos de manera aïllada, sense tenir en compte les situacions de manca d'habitatge o de treball que són de tipus estructural.

L'informe presenta algunes dades sobre aquest tractament. "Més del 70% de les notícies analitzades es dirigeixen a la víctima amb termes com indigent i, en un percentatge menor, com a captaire, vagabund o sensesostre". També, en base a dades d'Arrels Fundació del maig de 2017, el 31% dels homes que viuen al carrer han patit agressions i el 40% de les dones. En persones que porten molt de temps en situació de sensellarisme el percentatge pujan fins als 60 punts.

Més dades que deixen palesa la gravetat del tema: un 20% de les persones sense llar ha sofert algun tipus d'agressió, el 33% d'aquestes situacions compten amb testomonis que en un 68,4% dels casos no actua, i cada 5 dies als carrers d’Espanya mor una persona sense llar i en un 27% dels casos la causa ha estat una agressió.