Basha Changuerra, és membre impulsora de l'organització social afrofeminista AfroFem Koop. És ex-directora de la revista Afroféminas i coordinadora de l'equip de delegades. Membre de la comissió antiracista de la CUP i consellera pel partit a l'Ajuntament.

Té experiència professional en l'àmbit de l'administració, gestió d'equips, coordinació de projectes i com a ponent en xerrades, tallers i formacions afrofeministes. És estudiante d'Integració Social.

Qui, com i quan es va crear AfroFem Koop?

La llavor d’AfroFem Koop, com a concepte, porta gestant-se aproximadament entre 9 i 10 mesos. L’equip impulsor som l’exequip d'Afrofèminas Catalunya. No ens vam entendre allà i ens vam independitzar a principis d’any; ara continuem treballant i creixent de forma territorialitzada. Hem nascut com a associació sense ànim de lucre i esperem poder fer la transició cap a cooperativa d’iniciativa social aviat.

Quin és el propòsit principal de la cooperativa?

La racialització i feminització de la precarietat laboral es una de les cadenes que més pesen a la nostra comunitat. Lluitar-hi en contra esdevé una necessitat i fer-ho sense renunciar a part del que som per haver d’encaixar a les regles d’altres és fonamental per al nostre desenvolupament complet com a persones de la diàspora.

Les persones racialitzades que creixem en entorns normativament blancs i amb herència cultural eurocèntrica, tenim un crisol d’arrels que enriqueixen la nostra experiència de vida i les nostres praxis professionals. En realitat, això és un valor afegit, però se’ns socialitza a totes per no veure la diversitat com una riquesa sinó com una tara, perquè el capitalisme tendeix a homogeneïtzar i polaritzar. Deixant un munt de realitats als marges.

Nosaltres sortim dels marges i posem en valor aquesta riquesa. Potenciem econòmicament i donem suport professional a la nostra comunitat perquè és una de les potes del nostre desenvolupament individual i col·lectiu. I amb aquesta activitat econòmica, potenciem l’altra pota: el desenvolupament cultural i polític.

Fer-ho de forma cooperativa -horitzontal i autogestionada- és fruit d’aquest crisol d’arrels. D'una banda, les dones negres, també les nostres famílies, hem sobreviscut històricament creant estratègies de suport i ajuda mútua: honorem les nostres herències afrocentrades.

I de l'altra banda, Catalunya té unes arrels fortes pel que fa a als moviments populars i autogestionaris. No podem entendre el desenvolupament col·lectiu d’una altra forma que no sigui horitzontal.

"Per kafkià que sembli, fins fa quatre dies l’activisme antirracista i feminista a catalunya era majoritàriament blanc".

Com està de salut l'activisme feminista i antiracista a Catalunya?

Des del meu punt de vista estem en un punt d’inflexió. Per kafkià que sembli, fins fa quatre dies l’activisme antirracista i feminista a catalunya era majoritàriament blanc. Érem objecte d’estudi i no subjecte amb veu pròpia. I ara això ja no serveix.

Som tota una generació adulta de persones racialitzades catalanes que hem nascut i/o crescut i ens hem format aquí. Coneixem els mecanismes, els codis socials i tenim la (in)formació. Sabem identificar el que no funciona del sistema i no volem ni necessitem representants.

D’uns anys ençà, l’activisme antirracista racialitzat (autogestionat i comunitari de base) està visquent en un mon paral·lel a l’antirracisme blanc mainstream.

I això passa perquè l’activisme antiracista i feminista blanc analitza el problema des d’una posició de privilegi, on uns salven i altres son salvats. Però no hi ha autocrítica. Justament aquesta és la principal crítica de les activistes antiracistes racialitzades: “parlen de nosaltres sense nosaltres”. I des de certs sectors antirracistes “sembla” que comencen a parar la orella. Però costa.

Feminisme i antiracisme són indivisibles. Des que existeix AfroFem Koop, amb quines discriminacions s'ha enfrontat l'entitat? I amb quines aliances?

Un dels valors fonamentals d’AfroFem Koop és el de la comunitat, l’actitud ubuntu (terme de la filosofia de l'Àfrica Meridional que es tradueix com 'la humanitat per als altres' o 'soc el que sóc per qui som tots') i l’actitud cupaire d'entre totes, tot'.

Fer pinya és imprescindible per a sobreviure amb integritat el dia a dia, i tenir energia per créixer i avançar. El sentiment de pertinença es una qüestió important per a les persones amb orígens culturals diversos.

Les nostres aliances principalment estan en la nostra comunitat, perquè sinó la lluita no té sentit.

Ens hem trobat moltes discriminacions individuals: educatives, socials, culturals i laborals. Justament d’aquí sorgeixla necessitat de crear la cooperativa. Com a organització, de moment, no ens hem trobat cap. Pero la violència virtual a la que ens vam enfrontar quan estàvem a Afrofèminas no trigarà a arribar als nostres canals també perquè, tal com ja deia Feminista Jones, "les dones negres som les usuàries més indefenses a les xarxes socials".

"El feminisme interseccional no existeix".

Opressions versus privilegis. Què és el feminisme interseccional?

El feminisme interseccional no existeix. És un terme que invisibilitza que la interseccionalitat és la base de l’afrofeminisme o feminisme negre i, per tant, infravalora l’aportació de teòriques feministes negres (moltes d’elles lesbianes) a la teoria feminista actual.

Aquesta societat pren com a model de persona l’home blanc, cis, hetero/mono sexual, ric, capaç, format i autòcton. Tot el que no segueixi aquest cànon en qualsevol dels termes, es considera una alternativa.

Ser dona és una alternativa, ser trans, ser homo/bi sexual, estar empobrida, discapacitada, no-alfabetitzada o migrada, són alternatives a la norma. I són opressions, dificultats per accedir als espais concebuts per l'estàndard.

La teoria de la interseccionalitat és l’explicació de com aquestes diferents opressions conflueixen en un mateix cos i les magnifiquen exponencialment esdevenint obstacles més grossos quantes més interseccions els conformen.

L’afrofeminisme lluita per l’abolició de l'estàndard com a referència. Contra la utòpica hegemonia del binarisme. Perquè totes les interseccions, siguin quines siguin, deixin de pressionar els cossos que travessen, que són capaços d’automutilar-se emocionalment, física o cultural per assimilar-se més a l’estàndard.

El ciberactivisme és el camp de batalla de l'última dècada. Quins avantatges i desavantatges ofereix, al teu parer?

L’avantage principal està clar: l’abast. La tecnologia actual és una eina de difusió enorme, la informació circula a velocitat real i possibilita la unió de persones a través d’espais d’interès compartit. Amb aquesta visió hem creat la Comunitat AFK (un espai virtual d'afrosororitat, privat per a dones i identitats NB afrodescendents, per poder debatre i compartir sense trolls ni espectadores).

Hi hem hagut de fer-ho perquè l’espai públic virtual facilita la violència. Encara té molt pes la noció general que el que passa al món virtual no és real. I les agressions no tenen consideració de violència a nivell pràctic, tot i tenir-la a nivell legislatiu. Però la realitat és que aquesta legalitat no s’aplica quan es donen casos de ciberagressions racistes.

Les feministes negres ho sabem per experiència. Si a l’àmbit presencial els nostres cossos són cossificats i es legitima la seva invasió de formes inadmissibles per a altres col·lectius, al món virtual això es magnifica infinitament amb la impunitat que sembla donar l’anonimat.

Quins reptes teniu per a aquest 2020?

Desenvolupar més fases del projecte, que no es poc! Primer, volem consolidar la Comunitat AFK com un referent per a la comunitat i trenar les aliances afrofeministes per fer crèixer el moviment a Catalunya i a Espanya.
I alhora, esdevenir referents de la praxis afrofemnista per a institucions i col·lectius interessats en contractar assesorament i activitats amb aquesta perspectiva.