Carlos Ruiz: "És moment d'explorar la possibilitat que la tecnologia ens proporciona per crear continguts propis"

  • Carlos Ruiz, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) (font: url.edu)

    Carlos Ruiz, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) (font: url.edu)

  •  "La digitalització de l'altre" explora el tractament entre subjecte i objecte, en el context de la comunicació i informació a internet.

    "La digitalització de l'altre" explora el tractament entre subjecte i objecte, en el context de la comunicació i informació a internet.

  • En l'àmbit social encara es cau en la comunicació dels estereotips i els prejudicis (Font: obertament)

    En l'àmbit social encara es cau en la comunicació dels estereotips i els prejudicis (Font: obertament)

  • Ninots comunicant (Font: blog zyncro)

    Ninots comunicant (Font: blog zyncro)

Carlos Ruiz, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) i especialista en ètica periodística, analitza en quin punt es troba actualment la comunicació social i quins són els reptes que s’obren dins el món digital. 

Què ha de fer una entitat per poder arribar al seu públic?

La imaginació ho és tot. Potser no es tenen els recursos per fer una gran producció però les xarxes són gratuïtes i la presencia al carrer també. Tot i així, és necessari no oblidar que, parlant d'activisme i voluntariat social, el món digital no és el mecanisme ideal per construir o enfortir la consciència social, ja que allí només es generen vincles febles. Les xarxes socials són catedrals emocionals momentànies. El que continua sent molt important són els vincles forts, el cara a cara, la gent que va cada dia a una associació com a voluntari o la gent que parla d'aquella associació.

On s’han de centrar els esforços?

Les associacions no viuen dels "likes" a facebook. No hem de perdre de vista què és l'essencial, i l'essencial és fer coses reals i després comunicar-les. Confiar tot a les xarxes és confiar en una gent que està cansada d'emocionar-se cada dia. És primordial fer coses sòlides que es puguin explicar. Treballar, treballar i treballar i deixar-nos d'obsessionar sobre quantes aparicions tenim als mitjans o quants retuits tenim. La persona que vol ser voluntària o vol participar en una entitat no ho farà perquè surti a les xarxes o als mitjans.

Ser visibles mediàticament ha de ser un dels objectius principals del tercer sector?

Sí i no. El canvi tecnològic que estem patint ha fet que els diversos actors del tercer sector no necessitin els mitjans de comunicació per tenir visibilitat i això, és una oportunitat d'or. Tenim la capacitat de generar continguts i fer-los arribar a la societat per nosaltres mateixos. Hem d’entendre que tenim el poder de només necessitar l'ajuda dels mitjans quan existeixin certes garanties d'aprofundir en la informació i que aquesta sigui honesta i completa.

Les entitats han de començar a canviar el xip i entendre que l’èxit comunicatiu no és aparèixer en un mitjà de comunicació?

La persona que pensa que arribar a la societat implica que els lectors d'un diari llegeixin la teva notícia, s'equivoca. Cobertura no és sinònim d'atenció i atenció tampoc vol dir comprensió i això, s'ha de tenir molt clar. S'ha de canviar el xip i no intentar fer notícia amb el format tradicional. És molt més efectiu un vídeo molt ben realitzat, i que pugui ser reproduït per xarxes socials, que no una notícia freda. O fer un acte al carrer. Amb el cara a cara és quan es creen vincles.

Quins són els reptes ètics als quals s’enfronta el tercer sector dins el nou món digital?

Que hagi sorgit un nou món comunicatiu no implica que això canviï. Els principis ètics de la informació haurien de ser els mateixos, existeixi o no un ciberespai. N’hi ha tres d’essencials: el compromís amb la veritat, l’autenticitat de la informació i finalment, el respecte de la dignitat humana es faci el que es faci. En temes socials s’ha de tenir molt més en compte això i moltes vegades, malauradament, es vulnera la dignitat de les persones.

Per a la societat és més fàcil passar de puntetes per sobre de la informació de temàtica social?

És més còmode no saber quines tasques fan certes entitats i així no tenir el pensament que potser un dia nosaltres en serem usuaris. Per desgràcia, els mitjans estableixen una normalitat perillosa des del punt de vista de la percepció social. L'excessiva repetició de temes i d'imatges el que provoca és la insensibilització. Hermann Cohen deia que som víctimes d'una sobrecàrrega informativa i al final acabem fent un record selectiu. Aquesta sobrecàrrega ens porta a una normalització dels fets, és a dir, allò que ens semblava intolerant finalment acaba sent normal. Tot això finalment desemboca en la negació social.

Els temes socials haurien d’estar presents en totes les esferes comunicatives?

Moltes vegades la informació es planteja com si cada secció fos un país diferent. Potser ens hauríem de plantejar, per exemple, què significa que hagin detingut a una màfia ucraïnesa per blanqueig de capitals o quan esclata un cas de corrupció què suposa tot allò. Plantejar-nos què podria fer Càritas o qualsevol entitat amb els impostos que s’eludeixen. O quants desnonaments s’haurien pogut evitar. Actualment falta aquesta connexió, del fet social amb el fet polític, perquè si no estem transmetent la idea que el món social és una reserva paral·lela.

La comunicació social hauria de passar per explicar històries i deixar de banda el bombardeig d’informes, notes de premsa,etc?

Deixar-ho de banda no, ja que aquestes eines reflecteixen la realitat, però sí que poden optar per difondre aquests informes partint d'una història personal. Això ajudaria a arribar d'una manera molt més directa a la gent i que aquesta s'adoni que el problema no és de l'altre i que, potser algun dia el problema també és seu.

S’està informant de manera adequada sobre aspectes socials per part dels mitjans de comunicació?

Els mitjans informen sobre els temes socials però possiblement, a causa de l'enorme volum d'informació i a l'enorme rapidesa d'internet, no aprofundeixen suficient en les problemàtiques socials i en la feina de les entitats. Tots sabem que hi ha problemes però moltes vegades les informacions no tenen persones de carn i ossos concretes, que tenen vides concretes, que fan o es desfan precisament per aquesta problemàtica. En aquest sentit els mitjans de comunicació haurien de prescindir del vertigen i de la velocitat, aturar-se en les històries i anar més enllà.

Quin creus que és el problema principal que hi ha actualment en la comunicació sobre temes socials?

El problema cabdal és com es representa a l'altre. Moltes vegades el periodista té la intenció d'informar en profunditat però s'apropa a la persona amb la seva pròpia perspectiva. Això provoca que sigui incapaç de conèixer amb precisió quin és el món d'aquella persona que pateix aquell problema. Per informar sobre una persona que ha rebut una notificació judicial dient que demà serà desnonada, s'ha de fer un esforç notable per entendre què implica aquest fet en la seva vida i això l'únic que requereix és temps. La millor mostra de respecte que podem tenir cap a algú és explicar el seu món deixant de banda els nostres prejudicis. Si som capaços de desprendre'ns d’ells i entrar nets en el seu món, també evitarem caure en el periodisme groc.

 

Afegeix un comentari nou