Carme Embuena: “Evitem l'exclusió social de les persones grans, ja sigui per raó d'edat o per dificultats econòmiques o de mobilitat”

FCVS
Autor/a: 
FCVS
Carme Embuena treballadora social Avismón-Catalunya
Carme Embuena, treballadora social d'Avismón-Catalunya
Ester Pascual treballadora social Avismón-Catalunya
Ester Pascual, treballadora social d'Avismón-Catalunya
Activitat d'Avismón-Catalunya a les festes de La Mercè 2018
Activitat d'Avismón-Catalunya a les festes de La Mercè 2018

Carme Embuena: “Evitem l'exclusió social de les persones grans, ja sigui per raó d'edat o per dificultats econòmiques o de mobilitat”

Autor/a: 
FCVS
FCVS

Resum: 

Avismón-Catalunya treballa per pal·liar la solitud de la gent gran que viu sense companyia a les seves llars. Especialment, prioritzen l’atenció a persones en major situació de vulnerabilitat.

Més de 20 anys al costat de la gent gran. Aquesta és la trajectòria d’Avismón-Catalunya, nascuda amb l’objectiu de vetllar perquè totes les necessitats que pugui tenir una persona gran estiguin cobertes. Entitat referent en l’àmbit de la vellesa, Avismón-Catalunya se centra sobretot a atendre les persones grans que viuen soles als seus domicilis.

El col·lectiu que atenen són persones grans en estat de viudetat o solteria majors de 80 anys i que viuen amb una mínima pensió en un pis de lloguer de renda antiga. En aquest sentit, l’entitat estableix uns criteris econòmics i socials per atendre aquelles persones en situació de menys suport familiar i/o social i menys poder adquisitiu.

En aquesta entrevista dues treballadores socials d’Avismón-Catalunya, Ester Pascual i Carme Embuena, ens apropen la realitat i el dia a dia de l’entitat.

Quines activitats feu a l’entitat per pal·liar la solitud de les persones grans?

Dins del projecte global d’atenció, acompanyament i suport a les persones grans més vulnerables, Avismón-Catalunya desenvolupa diferents programes. Per una banda, l’acompanyament i suport emocional a les persones grans amb la intervenció del voluntariat. Per una altra, els serveis assistencials a domicili, que són gratuïts i adreçats a persones grans sense recursos. Parlem, per exemple, de podologia, fisioteràpia o atenció domèstica i personal. Finalment també tenim altres serveis com el d’ulleres i audiòfons, préstec de material ortopèdic, projectes comunitaris com Radars... entre d’altres.

Quin paper hi juga el voluntariat en aquest acompanyament?

La col·laboració de l’equip de voluntariat en els projectes i accions que duu a terme l’entitat té una importància cabdal. Hem de tenir present que el voluntariat acompanya i dona suport emocional a les persones grans, a més que les visita setmanalment a casa seva. També les acompanya a visites i proves mèdiques, van a fer gestions davant l’administració, així com els hi dona atenció i seguiment telefònic setmanal. A més, el voluntariat també participa en les activitats grupals, donant suport durant la celebració d'aquestes.

Al llarg dels 21 anys d’història de l’entitat hi han col·laborat 1.600 persones voluntàries. Ens podeu explicar alguna història emotiva de la relació del voluntariat amb els vostres usuaris?

Podríem parlar de moltíssimes històries que ens han emocionat. Recordem una molt bonica d’uns usuaris, la Maria i el Joan, ella vídua i ell solter, que es van conèixer a les activitats de participació de l’entitat. Durant molt de temps es trucaven per telèfon i quedaven força sovint perquè vivien a prop i era fàcil trobar-se. Amb el temps els dos van anar a viure a residències, el Joan al barri del Bon Pastor i la Maria fora de Barcelona. Se seguien trucant, però no es podien veure.

I van poder retrobar-se?

Doncs gràcies a les dues voluntàries que tenien, vàrem fer possible que quedessin de tant en tant. El Joan i la Maria van morir en molt poc temps de diferència i els dos es varen sentir molt acompanyats gràcies a la relació que havien establert.

Quina vivència de voluntariat...

I tant! Les dues voluntàries sempre han expressat que aquesta experiència va ser una de les més intenses de la seva vida. Vam poder viure com espectadores l’amor entre el Joan i la Maria, i poder facilitar que el final de la seva vida fos més dolç. Realment va ser molt important per a elles.

Suposo que per poder ser usuari o usuària d’Avismón-Catalunya, s’han de reunir uns criteris específics. Ens els podríeu explicar?

Un d’ells és òbviament l’edat. Han de ser persones majors de 65 anys, tot i que la majoria en tenen més de 75. També es té en compte la seva economia, centrant el focus d’atenció en les persones amb baix poder adquisitiu. Per últim, també són importants els criteris socials: les persones grans que viuen soles a casa seva o amb una altra que es troba en les mateixes condicions, i les persones amb poc suport familiar o social, són la nostra prioritat perquè pateixen molta solitud.

A Barcelona hi ha més de 300.000 persones de més de 65 anys i una quarta part viuen soles. Tenim un problema estructural?

És un problema demogràfic generalitzat. Està clar que les persones vivim més anys i això comporta que van apareixent dificultats cognitives i de salut importants, així com problemes de dependència per dur a terme les activitats de la vida diària. A més, cada vegada les famílies són menys nombroses i, sovint, encara que tinguin fills o néts, aquests no viuen a prop per qüestions laborals. Tot això dificulta que les persones grans tinguin xarxes socials importants.

Què aporten els tallers a la vida social de les persones grans que ateneu?

Principalment promoure entre les persones grans hàbits de vida saludables d’envelliment actiu. Amb els tallers es fomenta l’autonomia personal i es preveuen situacions de dependència degudes a l'envelliment i al patiment de malalties cròniques. D’aquesta manera evitem l'exclusió social de les persones grans, ja sigui per raó d'edat o per dificultats econòmiques o de mobilitat. Diríem que a través de la realització d'aquests tallers s'afavoreix un envelliment saludable i una millor qualitat de vida entre les persones grans.

Ens trobem en una societat que, en general, no valora la gent gran perquè ja no són útils pel mercat laboral?

Sí, aquesta pot ser una part del problema, però també creiem que no es valora l’experiència i la saviesa que provoca haver viscut. Tot i això no ens agrada generalitzar, hi ha gent molt jove que viu intensament la relació amb les persones grans per tot aquest grau de coneixements que aporten, i tenen molt interès a compartir la seva experiència de vida.

Com ha canviat la vida de les persones que ateneu des que van començar la relació amb Avismón-Catalunya?

Moltes d’elles ens fan saber tot el que els hi aporta la convivència amb les persones voluntàries. És una nova relació que entra a la seva vida i, de sobte, es troben que poden comptar amb algú per anar al metge, per fer gestions, o per compartir una estona parlant de les seves inquietuds, records, vivències i de tot allò que els preocupa. També el fet d’assistir a les activitats de participació grupal per gaudir d’uns dies diferents, trencant la monotonia i ampliant la xarxa relacional, juntament amb tots els projectes de serveis que portem en els domicilis, són accions que milloren notablement la qualitat de vida de les persones que atenem.

On t’agradaria veure Avismón-Catalunya en 5 anys?

Doncs amb la mateixa il·lusió i empenta que hi ha en aquests moments. Amb un gran nombre de persones voluntàries com les que ja tenim, i poder anar creixent, especialment amb el voluntariat més jove. També ens agradaria continuar essent capaços de detectar, de difondre i de compartir, totes aquelles necessitats, preocupacions, il·lusions i valors de les persones grans.

Afegeix un comentari nou
0