Carol Pujadas: "L’experiència artística pot ser una molt bona eina de mobilització social"

Què és Creart?

Creart és una organització no governamental (ONG) fundada l’any 2006 especialitzada en educació per la pau a través de l’experiència artística en els àmbits de la cooperació internacional i l’educació per a la justícia global.

Perquè vau escollir l’art com a eina de transformació?

Més aviat va ser l’art que va escollir Creart! L’art és la columna vertebral de l’entitat des del seu naixement l’any 2006 i ho és en tant que és el llenguatge natural del Chené Gómez, fundador i actual president de l’associació. Llicenciat en Belles Arts tota la seva trajectòria ha estat lligada al compromís social mitjançant l’art: des de les primeres col·laboracions a Romania amb infants VIH-positiu, passant per diversos camps de treball voluntari amb el SCI, i a l’Índia, amb Vicente Ferrer, fins Tailàndia, donant suport psicosocial a infants supervivents del tsunami del 2004.

La utilització de l'art com a eina de treball sorgeix des d'un inici d'una manera intuïtiva, però l'experiència la va consolidant com quelcom conscient i ple de sentit: mitjançant els llenguatges artístics, que són universals, podem comunicar-nos amb totes les persones i fer que es comuniquin entre elles, despertar emocions, fer visibles idees i abraçar sensibilitats.

Si no m’equivoco, Creart va iniciar la seva tasca amb projectes de cooperació en l’àmbit del desenvolupament de la infància desafavorida en països com el Senegal i Palestina.

Sí, els primers projectes es van portar a terme de la mà d'organitzacions amb coneixement de terreny. A Senegal, on Creart hi va arribar convidada per ProSenegal, es van portar a terme projectes vinculats a la reconstrucció d’una escola al Nord de Dakar; la creació d'un centre per a persones amb discapacitat; i el Festival del Cranc, esdeveniment lúdic, formatiu i social per a infants que tenia com objectiu fonamental l'acostament a través de l’art, l’esport i el joc educatiu dels infants de les diferents ètnies de la zona, socialment dividida per tensions i rivalitats.

A Palestina, on Creart hi va arribar de la mà d’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP), es va portar a terme un doble programa de tallers artístics amb caràcter terapèutic amb nens i nenes de Mitja Lluna Roja palestina: amb infants amb necessitats especials d’una escola de la Franja de Gaza i amb infants sords de la mateixa organització a Ramallah, Cisjordània.

Malgrat que el treball inicial es va realitzar directament amb infants, ràpidament es va tenir consciència de la necessitat urgent de treballar amb persones formadores per tal d’assolir un impacte sostenible i de major amplitud dels projectes.

I ara?

Els darrers anys hem seguit estant a la Franja de Gaza, Afganistan i Iran. Els projectes d’aquells primers anys han anat evolucionat, tal i com ho ha fet el sector que s’emparava en el “desenvolupament”, en propostes que defugen l’assistencialisme per endinsar-se en processos que incorporen el màxim del coneixement del context global per a traslladar-lo als àmbits locals.

També treballeu a Catalunya a través de projectes d’educació per a la justícia global amb escoles i instituts. Quin tipus de projectes dueu a terme en aquesta línia?

Al llarg dels anys Creart ha format un ampli grup de joves en àmbits com l’educació per a la pau, el gènere, els drets de la infància i el desenvolupament creatiu a través de l'art, el joc, la música, el circ i l'expressió corporal.

A Catalunya treballem amb infants i mestres, mitjançant processos de transformació i millora dels centres, en el marc de la justícia global que ens permet situar l’anàlisi de les causes que generen les desigualtats al món i aterrar-les als barris on tots aquests desequilibris també tenen el seu impacte a escala quotidiana.

El fet de treballar a través de la proposta artística genera més connexió i/o aprenentatges més significatius en els infants i joves?

L’educació a través de les arts ens proporciona eines per a conèixer millor el món complex i desigual en el qual vivim i navegar-hi de forma crítica i creativa. A través dels llenguatges artístics infants i joves viuen experiències emocionals que poden contribuir a trencar estereotips, promoure el diàleg i facilitar una feina potent, alliberadora, i font de diversitat. L’experiència artística té la capacitat de sensibilitzar a qui la practica, desencadenant l’expressió i alliberant emocions. En aquest fet radica el poder transformador de l’art.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, l’art estimula el desenvolupament del pensament, fomenta la utilització d’estratègies intel·lectuals com l’anàlisi, la comprensió, el pensament crític, la interpretació o la resolució de problemes, millora la capacitat d’expressió i proporciona un ambient que ajuda a la recuperació física, mental i emocional de les persones.

Recentment vau organitzar la I Jornada d’Artivisme des de l’Escola juntament amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat. En què va consistir?

La I JORNADA ARTIVISME DES DE L’ESCOLA va ser un punt de trobada entre mestres, educadors/es, tècniques d’ONG i altres professionals vinculats a l’educació formal i no formal on es van presentar set propostes artístiques vinculades a la justícia de gènere, ambiental i climàtica, social i econòmica, i el dret a la lliure circulació de persones, per a connectar equips educatius, infants i joves amb el món.

Es va posar la vida al centre en un espai d’experiència i diàleg entre més de vuitanta persones vinculades i compromeses amb la millora dels espais educatius per a fer-los més competents vers les necessitats dels joves i infants del present tenint en compte el món desigual, divers i complex en el qual vivim.

Per contextualitzar, què és l’artivisme?

L’artivisme és la mobilització que promou el canvi social, polític, econòmic o ambiental a través de les arts. Es desenvolupa mitjançant accions que impliquen una experiència estètica que vol fer reflexionar la població sobre alguna injustícia i generar un impacte més enllà de l’obra en sí.

Com el treballeu a Creart?

Treballem l’artivisme integrat en l’educació per a la justícia global en processos que vinculen l’apoderament d’infants i joves (com a protagonistes de les mobilitzacions socials) i l’experiència artística.

El procés de l’artivisme, tal i com el treballem, inclou: transmissió de coneixements per identificar els desequilibris mundials; eines per arribar a les causes que els generen; i recursos per a formar ciutadania activa i mobilitzada, que va més enllà de la sensibilització i es reconeix com agent de canvis socials. En totes les etapes d’aquest procés treballem des de les arts, des d’una metodologia socioafectiva que connecta aprenentatges i experiència; i que es basa en mètodes col·laboratius entre diferents membres de la comunitat.

Estem parlant d’educació per a la justícia global quan abans parlàvem d’educació per al desenvolupament. Què ha canviat?

El nou marc amplia la mirada de l’anterior -de l’educació per al desenvolupament- i canvia el focus d’observació, d’anàlisi i d’acció, passant d’una visió unidireccional de nord cap a sud, a una mirada circular complexa on causes i conseqüències de les desigualtats es veuen relacionades.

Amb aquesta aproximació, el coneixement passa per la interrelació global-local, i l’experiència s’aterra des del quotidià, la qual cosa dóna valor al vincle entre ciutadania i entorn (des del més proper al més llunyà).

Quines són les noves possibilitats de l’educació formal i la no formal que s’han obert en línia d’aquest nou paradigma de justícia global?

En aquest context, una de les possibilitats que s’ha obert són els projectes d’aprenentatge servei, que incorporen diferents agents a la pràctica educativa; agents la confluència dels quals fins ara no s’havia fet explícita (entitats, agents socials, educatius formals, del lleure, etc.).