Clara Calderó, graduada en relacions internacionals, és membre de l’Àrea Europa de Novact i fa recerca a l’Observatori per a la Prevenció del Extremisme Violent (OPEV).

Què concebeu com extremismes violents?

Des de l’OPEV treballem amb una definició àmplia del concepte d’extremisme violent on encabim totes aquelles ideologies basades en valors totalitaris, antidemocràtics, antipluralistes, patriarcals que es manifesten mitjançant la violència com a mitjà legítim per assolir els seus objectius.

Avui tothom s’apodera del terme ‘democràcia’. Aleshores, qui pot legitimar allò que és o no democràtic?

Les línies vermelles les marquen els drets humans. Ens trobem en un moment en el que termes que suposadament han de servir per protegir els drets s’estan utilitzant per a tot el contrari. Per exemple, els discursos o els crims d’odi s’estan utilitzant contra col·lectius vulnerabilitzats que, precisament, estan treballant pels drets de les minories.

Tenim el cas d’unes companyes d’una xarxa de la nostra organització que han estat denunciades per crim d’odi per un sindicat policial per protestar contra actuacions policials. Sabem que estem en un terreny pantanós en el que també l’extrema dreta intenta apropiar-se del dret a la protesta o el dret a la llibertat d’expressió.

Ens trobem en una batalla conceptual i de termes de la que de vegades n’és difícil sortir-se’n. Però des de l’OPEV creiem que quan prens un enfocament basat en els drets humans no hi ha confusió possible.

Quins extremismes violents són presents a Catalunya?

En la diagnosi que hem realitzat del 2018-2019 hem identificat tres tipus d’extremismes violents a Catalunya: l’extrema dreta, el jihadisme violent i els delictes d’odi i discriminació. Ens vam basar en casos d’estudi de quatre realitats locals: Ciutat Vella, 9 Barris, Ripoll i Tortosa.

D’extrema dreta tenim grupuscles violents que tenen pics de mobilització i desmobilització, i estan bastant fragmentats, però és preocupant els partits polítics que s’estan aferrant a l’esfera institucional més normalitzada de la pràctica política. Si bé és cert que a Catalunya no hi ha una presència desmesurada d’aquests grups violents, és alarmant que els seus discursos s’acceptin, moralment o política, perquè els adjudiquen força legitimadora.

En els darrers anys a Catalunya, la pujada dels crims i delictes del jihadisme violent internacional va de la mà dels atacs islamòfobs comesos per l’extrema dreta. Tot i que semblin oposats, al final, es retroalimenten.

Com a delictes d’odi i discriminacions també contemplem el racisme institucional perpetrat per les forces estatals. En la diagnosi, subratllem que en el disseny de les mesures de prevenció dels extremismes violents no només s’han de contemplar els delictes comesos per individus o grups, sinó també els comesos per estats o empreses.

"Quan les forces de seguretat consideren que una comunitat és de risc, ja és de per sí una forma de violència".

Cal que la societat civil trenqui amb l’imaginari d’estereotips que associem a l’extrema violència?

Fent referència a la seguretat humana, quan parlem de jihadisme violent, per exemple, la ‘lluita antiterrorista’ ha portat a vulneracions de drets i a la justificació de violències que han recaigut en la comunitat identificada com la musulmana. Si es vol dissenyar una política de prevenció dels extremismes violents s’ha d’enfocar des dels drets humans. Quan les forces de seguretat consideren que una comunitat és de risc, ja és de per sí una forma de violència.

"La societat civil té un paper clau en la prevenció dels extremismes violents perquè és coneixedora de la realitat local".

Com podem prevenir els extremismes violents?

Si volem prevenir els extremismes violents hem d’abordar-los conjuntament institucions i societat civil. La societat civil té un paper clau en la prevenció dels extremismes violents perquè és coneixedora de la realitat local, en el disseny i la implementació de les polítiques, perquè li aporta una mirada centrada en l’accés als drets en el dia a dia de totes les persones. A la jornada de divendres, la voluntat és oferir un espai de diàleg i incidència política entre ciutadania i institucions.