Com apropar la justícia global al jovent

'Capgirem el món. Revoluciona't per a la justícia global' arriba a la segona edició amb quatre xerrades sobre temes diversos que van des del cas del Sáhara Occidental, a l'extrema dreta, el racisme o la transfòbia, i un concert de cara al desembre amb un cartell encara sense desvetllar.

La campanya organitzada per Lafede.cat, el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) vol commemmorar el dia dels Drets Humans i apropar el discurs de la justícia global al jovent.

Nous canals i 'influencers'

Ho fan a través de canals com la xarxa social Twitch, posant sobre la taula nous discursos, i a través de persones de l’àmbit de la comunicació o 'influencers'. "Ens interessa que siguin converses de compartir dubtes, que no es perdi la naturalitat", explica Víctor Yustres, tècnic de comunicació de Lafede.cat, que considera que el suport dels consells de joventut ha sigut clau per connectar amb les noves plataformes.

"Trobàvem que moltes de les temàtiques que treballem es quedaven en un ambient molt determinat, d’organitzacions amb estructures d’abans. Ens faltava aterrar el discurs, preguntar-nos què poden fer les persones joves per informar-se o per donar suport, com veuen aquests debats", afirma. "És una manera de donar eines, i de compartir-les perquè potser ja les tenen, de posar-les en comú per poder tenir més informació i fer més incidència en el seu entorn a través dels seus canals, on les organitzacions moltes vegades no hi som. No utilitzem aquest llenguatge", afegeix.

Yustres té clar que "les notes de premsa als mitjans quedaran obsoletes" i que el futur assenyala l'ús de nous formats més atractius, com la ficció, que treballen a través de les beques Devreporter. "Ara sortirà una pel·lícula sobre Òscar Camps, per exemple. La Veneno ha posat els drets de les persones trans sobre la taula. És una via per explorar".

Joves i opressions

Les noves generacions han viscut la crisi econòmica del 2008, les conseqüències de l'1 d'octubre i la pandèmia, que ha agreujat la precarització a l'hora de trobar feina. En els últims anys moltes persones joves s'han implicat en mobilitzacions. Cal apropar-los la justícia global?

Ixeya Quesada pensa que sí. "Tot i que potser som més obertes amb segons quins temes, és obvi que ens afecten molt els imputs patriarcals, el racisme, el classisme, la lgtbifòbia i tota la sèrie d’opressions que podem patir i on estan sostentades les bases de la nostra societat. Cal apropar aquests discursos a la societat", diu l'activista, membre de Colors de Ponent i portaveu de la Crida LGTBI, que participa en la xerrada 'Unfollow transfòbia. Vides trans i drets laborals'.

Creu que cal visibilitzar les diverses realitats i fer pedagogia per combatre el desconeixement i els discursos d'odi.  Internet és el mitjà per fer-ho, en part a causa de la pandèmia, però considera que la plataforma és indiferent. L'edat de les ponents és un altre dels factors per aproximar-se a les persones joves: "Les ponents som gent jove i atraiem majoritàriament gent jove perquè ens movem en els seus àmbits virtuals i presencials".

Però per a ella això tampoc és determinant perquè les activistes tenen referents: "Tot allò pel que ens interessem és perquè ho hem vist abans i és essencial posar-ho en valor. No seriem aquí si moltíssima gent més gran no hagués fet via i camí".

Parlar des de la vivència

Com s'ha fet a les xerrades, s'ha de donar prioritat a les persones trans per parlar del fet trans perquè n'hi ha prou de vàlides i amb discurs per parlar de la transfòbia, afirma Quesada. "Això no vol dir que una persona cis no en pugui parlar", matisa, però "no podeu aportar la visió que aportem perquè ho estem patint de primera mà".

Tanmatex, reivindica que se les tingui en compte per parlar sobre altres temes. "Sembla que només siguem trans. També tenim professions, procedències, podem donar una visió interessant d’altres coses, i això ajuda a visibilitzar: veure persones trans fent altres coses que no siguin esbarallar-nos per si algú ens retorna els drets d'una vegada".

El seu objectiu durant la xerrada és "transmetre l’urgència real" que tenen les persones trans de lluitar pels seus drets en un context en què estan patint molts atacs a nivell públic: "Sembla que no haguem de tenir drets, que els nostres drets han de ser debatibles. Estem patint una transfòbia exacerbada".