Persona refugiada o persona migrada?

Depèn de la situació en què es trobi la persona permetrà saber si es tracta d'una persona refugiada o bé una persona migrant.

Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), les persones refugiades es veuen obligades a fugir del seu país i escapar a un lloc segur i que, amb sort, van tenir temps de fer la maleta. Fugen del conflicte i la persecució i per la seva condició han de ser protegides pel dret internacional. No han de ser expulsades o retornades a situacions en què les seves vides i llibertats corren perill.

Mentre que les persones migrades són, segons afirma Amnistia Internacional, aquelles que són fora del seu país per treballar, estudiar, per violència a causa d'inestabilitat política al seu país, per violència de bandes, desastres naturals o altres circumstàncies greus. Però no són persones sol·licitants d'asil ni refugiades.

Per tant, la diferència és que les persones migrants decideixen traslladar-se per millorar les seves vides amb relació a feina, educació, reunificació familiar o altres motius que no són a causa d'una amenaça directa de persecució o mort i continuen rebent protecció del seu govern d'origen.

En canvi, les persones refugiades no decideixen marxar per elecció pròpia. Es veuen obligades a emprendre una nova vida i no poden tornar al seu país.

La línia entre unes i altres és ambigua

Moltes persones no encaixen en la definició legal de persona refugiada, però podria posar la seva vida en risc en cas de tornar al seu país.

Tot i que les persones migrants no són perseguides, també tenen dret a la protecció i el respecte dels seus drets fonamentals independentment de la seva condició al país a què s'han traslladat. Per tant, els governs han de protegir a totes les persones migrants en casos de violència com el racisme, la xenofòbia, l'explotació i el treball forçat.

Però cal tenir cura perquè és fàcil confondre persones refugiades i migrants o referir-se a les persones refugiades com una subcategoria de persones migrants. I aquest fet pot tenir conseqüències greus en la vida i la seguretat de totes aquelles persones que fugen de la persecució.

Una qüestió de protecció internacional

El dret internacional protegeix els refugiats, gràcies a la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 i el seu protocol de 1967, així com d'altres instruments legals.

Un dels principis fonamentals que estableix el dret internacional és que les persones refugiades no poden ser expulsades ni retornades a situacions en què la seva vida i llibertat estiguin en perill. A més, han de tenir garantit l'accés a procediments d'asil justos i eficients, així com mesures que les ajudin a poder viure en condicions dignes i segures, i que els ajudin a trobar una solució a més llarg termini.

Més enllà de la protecció internacional, els governs tenen el deure i l'obligació de protegir totes les persones migrants, que no poden ser detingudes ni obligades a tornar al seu país sense un motiu legítim.

Quasi 80 milions de persones desplaçades forçosament al món

Segons dades d'ACNUR de juny de 2020, a finals de 2019 hi havia un total de 79,5 milions de persones desplaçades forçosament, més de la meitat menors d'edat. D'aquestes, 26 milions eren persones refugiades, 45,7 persones desplaçades internes, 4,2 sol·licitants d'asil i 3,6 persones veneçolanes desplaçades a l'estranger. Això suposa un 1% de la població mundial.

D'elles, un 32% són homes de 18 a 59 anys i un 26% són dones. El 68% de les persones fugen de 5 països: Síria, Veneçuela, Afganistan, Sudan del Sud i Myanmar.

Un 73% de persones desplaçades viuen en països veïns al seu país d'origen com Turquia, Colòmbia, Pakistan, Uganda i Alemanya.

A finals del 2019 van haver-hi 5,6 milions de persones retornades i 4,2 milions de persones apàtrides, a les que se les ha negat una nacionalitat i accés a drets bàsics com salut, educació, feina o llibertat de moviment.

El camp de persones refugiades més gran del món és Kutupalong, que es troba a Bangladesh en el que viuen més de 600.000 persones.