Mascareta obligatòria a partir dels 6 anys, grups estables de convivència i control de temperatura a l’entrada. Aquestes són algunes de les mesures aprovades pel Govern català, que ha treballat amb la idea que l’alumnat pugui tornar a l’escola de manera presencial després de gairebé 6 mesos de tancament dels centres educatius. L’inici del curs escolar 2020-2021 serà excepcional, en una situació d’incertesa on institucions, professorat i famílies s’enfronten per primera vegada al segle XXI a la incertesa d’educar en temps de pandèmia.

“No ho podem deixar tot de la mà de les mascaretes perquè els més petits és molt difícil que les utilitzin sempre”, ha compartit la directora de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC). Tot i que des de l’entitat asseguren que el protocol de control de casos és molt estricte i que no poden posar objeccions a criteris marcats per professionals de la salut, reconeixen que hi ha certes mesures que no es poden controlar més enllà del centre educatiu. Aquest és el cas dels ‘grups bombolla’.

Sobre aquests grups de convivència, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) ha expressat en un comunicat el seu acord amb què la tornada a l’escola es faci amb grups reduïts i estables. Malgrat tot, el risc rau quan s’abandona el centre, ja que durant les extraescolars i el temps lliure dels infants no sempre interactuaran amb els mateixos membres del grup de convivència, i en aquest cas serà més complicat mantenir la distància de seguretat. L’inici del curs escolar, per tant, porta moltes incògnites de cara a l’obertura de portes el 14 de setembre.

Com serà la reducció de ràtios a les aules?

A Catalunya hi ha més de 5.000 centres educatius i molts d’ells presenten ràtios amb excés d’alumnat. El Departament d’Ensenyament ha acordat finalment que els grups siguin de 20 alumnes o menys, quan preveien en un moment inicial ràtios de 25 alumnes per aula a Infantil i Primària i 30 a Secundària. “Creiem que els grups han de ser el més reduït possible per poder controlar els casos, sobretot en espais petits”, ha expressat Lidón, en funció dels metres quadrats i la ventilació de cada centre educatiu.

En aquest sentit, des de la FaPaC consideren que la reducció en alguns centres hauria d’arribar fins a 10 alumnes per aula i que s’hauria de modificar el programa educatiu per fomentar activitats a l’aire lliure. “Potser és un mecanisme més efectiu que tenir grups bombolla tancats en una classe”, ha afegit. La FMRPC també considera prioritari reduir els alumnes per grup i millorar l’atenció de l’alumnat amb dos docents per grup i classes en espais oberts i fins i tot fora del centre.

Per la seva banda, l’Associació de Famílies per una Elecció Educativa Segura considera que no és segur començar el 14 de setembre si no es fa amb les mesures de prevenció i higiene necessàries i han assegurat que convocaran una vaga si a l’inici del curs escolar no hi ha les suficients mesures de protecció.

A la reducció de ràtios li acompanyen altres mesures com el rentat de mans almenys cinc vegades al dia i les entrades esglaonades per evitar els col·lapses. “Com més reduïts siguin els grups més fàcil serà poder controlar i poder mantenir les distàncies de seguretat”, afirmen des de la FaPaC.

Quins recursos s’invertiran per garantir un inici de curs segur?

D’entrada, el Departament d’Ensenyament ha anunciat la contractació de 8.000 professionals per reforçar les plantilles d’escoles i instituts. “En aquest inici de curs hem de demostrar que, més que mai, és l'hora dels i les docents”, afirmen des de la FMRPC. D’aquests professionals, 3.400 seran docents per a l’escola pública i 1.600 per a escoles privades i concertades (en total 5.000 professionals docents).

El personal docent que es contracti es destinarà a les escoles que presentin ja un excés de ràtio. “Aquesta previsió es va fer per a grups estables de 25 alumnes, ara estem parlant de grups amb 20 o menys, per tant ens falten docents”, alerten des de la FaPaC. Tot i això, el Departament d’Ensenyament assegura que analitzaran els plans de cada centre educatiu i abans del 14 de setembre contractaran al professorat que es necessiti.

Els 3.000 professionals restants són treballadors i treballadores de neteja, de suport pedagògic i d’administració. Tot aquest personal complementarà la inversió en recursos humans que ha mobilitzat el Govern català per fer front a la tornada a les aules en un context de Covid-19.

[Obertura de centres] #ÚltimaHora #FaPaCInforma

Fem públics els compromisos d'@educaciocat i el #conseller Josep Bargalló amb la FaPaC després de la reunió mantinguda el passat dijous 27 d'agost.

Comunicat de premsa:
https://t.co/OKMLwCKWCy#reobertura #educació pic.twitter.com/3w4wHWohn7

— FaPaC (@FaPaCcat) September 3, 2020

Educació presencial o telemàtica? Les entitats educatives opinen!

La plataforma Tornem a les Escoles és una de les entitats de l’àmbit de l’educació que ho tenen clar. “La tornada ha de ser 100% presencial”, defensen com a garantia del dret dels infants. Per la seva banda, l’Associació de Famílies per una Elecció Educativa Segura també ha manifestat que la tecnologia no pot substituir en cap cas a l’educació presencial.

Les entitats de segon nivell, com són la FaPaC i la FMRPC també defensen que l’activitat educativa ha de ser presencial. “Apostem perquè les escoles i instituts obrin a tot l’alumnat aquest setembre de forma presencial en totes les seves etapes”, afirmen des de la FMPRC.

Lidón Gasull ha mostrat la seva preocupació davant dels possibles confinaments. “Si hi ha grups que s’han de confinar pot ser un desastre, si no posem totes les mesures per evitar contagis, el confinament ens porta a la desigualtat”, ha assegurat. Des de la FaPaC insisteixen que pot passar el mateix que durant els darrers sis mesos, situacions en les quals els alumnes no puguin continuar amb el seu itinerari formatiu per manca de recursos.

Des de les entitats educatives reconeixen que la presencialitat garanteix l’equitat de condicions i oportunitats per a tothom. Malgrat tot, si es produeixen contagis la dificultat de la vida laboral i familiar i les diferències familiars (nivells socioeducatius, espais domèstics, recursos econòmics) poden incrementar aquestes desigualtats. El protocol estableix que si hi ha un contagi en un grup de convivència es confina tot el grup, i si n’hi ha dos en diferents grups, ho farà tot el centre educatiu.

Quines conseqüències pot comportar no garantir l’educació presencial?

Catalunya és una de les comunitats autònomes amb una major segregació escolar i amb un dels índexs per abandonament escolar més grans. “Un dels principals problemes que fins a la pandèmia havia anat generant desigualtats educatives a Catalunya és la segregació escolar”, afirmen des del Casal dels Infants.

Segons dades de l’Idescat, Catalunya tenia el 2019 un 31% d’infants en risc de pobresa i 4 de cada 10 menors de 16 anys va patir alguna privació material. Amb les quarantenes obligatòries no tot l’alumnat disposa de recursos materials i tècnics per poder continuar amb l’educació de manera telemàtica. “El que volem evitar és que en uns anys s’incrementi l’abandonament escolar així com la segregació”, afirmen des de la FaPaC posant especial èmfasi a les possibles quarantenes obligatòries.

Càritas Barcelona ha informat que durant el confinament, 1 de cada 3 famílies han estat incapaces de seguir el ritme marcat pels centres educatius per manca de mitjans. Des de l’entitat animen a aconseguir 9.750€ per ajudar als infants que atenen a disposar de totes les eines necessàries per afrontar el nou curs escolar.

Com afecta la tornada a les aules a l’alumnat en situació de risc?

L’alumnat en situació de risc representa aquell col·lectiu amb una malaltia prèvia que el fa més vulnerable al virus. “Hem de donar una resposta individualitzada que faci que l’infant pugui seguir el curs amb la màxima normalitat possible”, recomana Lidón Gasull. De moment el Departament d’Ensenyament treballa per establir un protocol segur per als infants en situació de risc.

Pel que fa al professorat de risc, hi haurà docents que seran substituïts o que hauran de fer tasques des de casa o aïllats. El Departament d'Ensenyament comptabilitza en 1.700 els docents que presenten algun tipus de vulnerabilitat davant la Covid-19. La valoració de la FMRPC és que no s'està dotant del professorat que la situació d'emergència requereix. “Enmig de tants protocols i normatives, ens preocupa que com a docents i educadors/es no ens hagi passat per alt fer-nos la pregunta de si estem preparats”, afirmen des de l’entitat.