El Comerç Just, una alternativa real de desenvolupament per a les comunitats del Sud

Cada dia es consumeixen sobre 2,25 billons de tasses de cafè al mon. Aquest producte va moure al 2004 aproximadament 9 mil milions de dòlars anuals, sent fins i tot a l’actualitat, la segona matèria prima que mou més diners al mon. Viuen d’aquest producte més de 25 milions de persones, el que implica de manera directa i indirecta a 100 milions de persones aproximadament.

Però trobem una doble paradoxa a la cadena de valor del cafè: per un costat el consum de cafè s’ha anat estenent arribant a formar part del dia a dia de milions de persones als Països del Nord[1], i per l’altra banda la producció d’aquesta matèria prima manté a milions de persones a la pobresa als Països del Sud [2]. El salt que existeix entre el preu del gra de cafè i el producte final es el resultat d’un oligopoli dels agents implicats a la industria del cafè. Aquest producte és un dels exemples més il·lustratius per analitzar les conseqüències del Comerç Internacional sobre petits/es productors/es i les seves comunitats als Països del Sud.

 “Segons l’Associació Fairtrade, en 1, 75 lliures cobrades per un capuccino a Londres, amb molta sort el productor ha rebut 5 penics” (Fairtrade Foundation, 2002: 4 [3]).

Maria Fernández i Maribel Hernández van realitzar durant el 2012 una Tesina amb l’objectiu de comparar dues comunitats a Països del Sud, en relació a la forma en que s’han plantejat la producció i el comerç del cafè, amb la hipòtesis que el Comerç Just ha millorat la qualitat de vida dels/les petits/es productors/es i les seves comunitats, entenent qualitat de vida en relació al poder de decisió, a millors ingressos econòmics, a l’accés  a serveis bàsics i al apoderament dels/les petits/es productors/es. Les comunitats seleccionades van ser El Guapotal (Nicaragua), on sí treballen dins del Comerç Just i La Sombra (Mèxic), on no treballen amb el  Comerç Just.

A la investigació trobem que el Comerç Just ha tingut un impacte positiu tant a les llars com a la comunitat d’El Guapotal (Comerç Just), entre els que trobem el control de tot el procés de producció, la estabilitat i increment dels ingressos, la tendència a la conservació de les seves terres i la inversió en el seu desenvolupament social, sobre tot en educació.

Segons les entrevistes, hi ha menys emigració per la estabilitat dels llocs de treball que ofereixen els/les productors/es de Comerç Just i la possibilitat de demanar petits crèdits a la cooperativa. Les primes de Comerç Just s’inverteixen a la comunitat, sobretot a infraestructures, educació i projectes de salut.

“Antes tenía a mis hermanos fuera. Ahora no. Solo tengo a un cuñado. Al mantenerse los precios del café, los/as pequeños/as productores/as pueden ofrecer puestos de trabajo más estables” (Entrevista personal Exolina Aldana[4]).

“En una cooperativa los créditos tienen unos intereses mucho más bajos que en un banco o en una financiera. No es su servicio. El objetivo es que el productor pueda salir adelante, no ganar capital financiero” (Entrevista personal Idania Prado [5]).

En temes de Medi ambient, la cooperativa El Guapotal (Comerç Just) deu seguir unes regles en relació als residus de les aigües mels que redueix la contaminació de les aigües, mentre que en el cas de La Sombra, les aigües mels van cap als brolladors o rius, contaminant l’aigua de la comunitat.

“Antes era muy fácil para uno agarrar una bomba de fumigar y echarle cualquier químico para matar la maleza, a diferencia de que puedes pensar después que en vez de echarle a la maleza un contaminante, puedes ir a agarrar un machetito y vaya a quitar la maleza. A diferencia de los grandes que tienen grandes hectáreas y es más difícil hacerlo así. Pero para los pequeños es más fácil venir haciéndolo así, se puede “tomar el lujo” de no usar tantos químicos.” (Entrevista personal Gloria Rivera).

El apoderament a El Guapotal (Comerç Just) es palpable a les entrevistes, on consideren que dins del Comerç Just tenen veu, i on la seva opinió es tinguda en compte.  Ells decideixen sobre el seu propi desenvolupament de manera conjunta.

“En la cooperativa siempre nos vemos para compartir y para discutir y ver qué retos nos vamos a plantear. Mientras que los comerciantes que no están en la cooperativa, estos no les interesa cuales sean nuestros proyectos” (Entrevista personal Melba Flores)

Especialment es notable el apoderament de les dones, que participen tant de la presa de decisions a les assemblees comunitàries com de la organització. Trobem dones a posicions de responsabilitat de la cooperativa i la integració per altre costat de l’home a les labors de la llar, a molt petita escala. La igualtat de gènere a les condicions laborals i salarials està garantida en el cas de El Guapotal (Comerç Just).

“Hemos enviado a muchas jóvenes y muchos jóvenes a las capacitaciones y se está tratando que haya compartimiento en el trabajo del lugar, entre el marido y los hijos. Por lo menos los jóvenes van entrando más en conciencia. Se pueden ver las parejas jóvenes que ayuden en la casa, pero los mayores no ha cambiado nada. Eso lo empezamos a hacer haciendo trabajos de sensibilización. Me han invitado mucho a trabajar con la Red de Mujeres contra la Violencia. Voy a las capacitaciones y he establecido alianzas con las mujeres, sobre el derecho y la igualdad entre hombres y mujeres. Que los hombres no tienen que tener pena de ayudar en el hogar. Y la mayor parte de esto se ha hecho impulsado desde la central de CECOCAFEN”. (entrevista personal Exolina Aldana).

Per altra banda, en el cas de La Sombra encara s’han aconseguit tenir bones infraestructures i serveis, especialment per la capacitat de treball en associacions per realitzar les feines que serien pròpies del govern, i així cobrir les seves necessitats bàsiques. Es comproven tots els efectes negatius de la industria del cafè: ingressos familiars molt baixos, abandonament de les terres, emigració alta, baix nivell d’escolarització, dependència dels intermediaris, inexistent control del procés de producció i degradació del medi ambient.

El Guapotal (Comerç Just) segueix un desenvolupament ascendent cap a la sobirania alimentaria, definint els seus propis camins, amb respecte al medi ambient, participació democràtica i on trobem una major tendència a la propietat de la terra.  En el cas de La Sombra hi ha una tendència a la desaparició de la sembra de productes bàsics, abandonament i/o venda de les terres i major emigració de la població activa.

Podeu consultar la Tesina completa al següent link.