“Els homes hem de ser traïdors del patriarcat en el segon pla de la lluita feminista”, Rubén Sanchez

El Rubén Sanchez és psicòleg i porta quinze anys treballant a l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte. Compagina la seva feina amb l’activisme feminista, incidint en temes de desconstrucció masculina i en quin ha de ser el paper de l’home en la lluita feminista a Aliats del Feminisme.

Com comença el teu camí?

Jo, quan vaig començar a treballar amb el col·lectiu de dones maltractades, no tenia ni idea de res de feminisme. Va ser gràcies a una companya de feina que em vaig començar a interessar pel tema i a anar a les manifestacions del 25N. Llavors, vaig decidir cursar el postgrau de Gènere i Polítiques d’Igualtat de la UAB i la Diputació de Barcelona. I sobretot, el meu camí va començar amb una inquietud de llegir, de documentar-me, de veure com els homes érem capaços de fer tot allò.  Vaig arribar a la conclusió que la violència masclista no entén de classe, ètnia ni origen.

I després comences el teu treball en col·lectius d’homes feministes. De què parlem quan diem “desconstrucció masculina”?

La desconstrucció és un procés necessari per part dels homes quan prenem responsabilitat dels nostres privilegis. Això és fonamental. Si no reconeixem els nostres privilegis en la societat masclista i patriarcal en què vivim, i la violència que exercim contra les dones, contra les criatures, contra altres homes, i contra nosaltres mateixos, no podem començar a construir res nou. Qualsevol procés de desconstrucció ha de començar per dir “sóc home, blanc i heterosexual: sóc un opressor”. Reconèixer-ho és difícil. Després, toca començar a canviar coses, hem de ser traïdors del patriarcat i fer que més homes se sumin a la lluita.

Imaginem-nos que sóc un home i que m’interesso per la desconstrucció. Per on començo?

Primer, comença per fer-te moltes preguntes i per la introspecció: quins han estat els teus models com a home? Com es relacionaven amb les dones, com en parlaven, què era ser un home, con entenien les relacions... Després, calen lectures de conscienciació social. Un exemple, ‘La caiguda de l’imperio macho’. En tercer lloc, jo recomanaria formació feminista en xerrades i tallers mixtos. Participar-hi de manera respectuosa pot ajudar-te molt. Ara bé, cal estar en segon terme: callar, escoltar i aprendre. Això, els homes no ho portem massa bé, i per aquest motiu s’ha d’estar molt atent a les actituds que prenem. En quart lloc, cal reconnectar amb les pròpies emocions i gestionar-les. I després, ja podries buscar un grup d’homes que estiguin treballant en aquests temes i sumar-t’hi. En tot els procés cal molta voluntat, has d’estar en estat de guàrdia les 24 hores del dia.

A vegades deu ser difícil reconèixer i admetre els privilegis masculins. En pots posar exemples?

El més evident i un dels principals és la lliure circulació i ocupació de l’espai públic. Què vol dir això? Tu com a dona i jo com a home podem sortir a les 7 del matí de casa el mateix dilluns, caminar pel carrer pensant en les vacances d’estiu, però, probablement, en el teu trajecte algun home et farà una mirada, et xiularà, et farà un comentari. Jo, en canvi, arribaré a la feina sense que cap altra persona m’hagi  violentat.  

En segon lloc, la meva veu i la meva opinió tenen més credibilitat i més pes que la d’una dona. En tercer lloc, i un dels privilegis més evidents, és la discriminació salarial i laboral: les dones han de demostrar molt més la seva vàlua professional que els homes i tot així cobren menys. Altres privilegis masculins és el dret a poder mostrar el desig sexual i la ira, no tenir pressió estètica, estar alliberats del treball de cures, entre molts altres. 

Malgrat tota la feina que queda, creus que les lluites feministes estan en auge?

Jo crec que sí. És un bon moment per les lluites feministes. A més, gràcies als mitjans, la violència masclista ha passat a ser notícia. Abans, no sortia enlloc. Amb la violència masclista cal parlar amb propietat, però: té un caràcter de pandèmia gairebé. A escala europea, per exemple, 1 de cada 3 dones ha patit una agressió sexual o física. Haver donat a conèixer aquesta realitat ha provocat la indignació i probablement per això hi ha més grups feministes, com també ha sorgit un moviment neomasclista de resistència a aquestes tendències que hem de combatre.

I quin és el paper de l’home en la lluita feminista?

Hem de ser suport logístic i hem de treballar per  parlar i contagiar a altres homes que no estan a la lluita perquè concebin el feminisme com una prioritat en la seva militància. També perquè entenguin que els espais no mixtos són fonamentals per assolir una plena perspectiva de gènere. A vegades parles amb homes, teòricament feministes, que quan una companya esmenta separar-se en espais no mixtos posen el crit al cel. Hem d’entendre que la presència masculina pot entorpir un espai d’apoderament de dones!

Nosaltres hem d'estar en un segon pla de la mateixa trinxera. No callarem ni serem còmplices de la violència masclista però som els actors secundaris d’aquesta lluita. Per exemple, aquest pròxim 8 de març jo proposaria als homes que, en comptes d’anar a la manifestació, es quedin a casa amb els fills mentre la seva parella va a la manifestació amb les seves amigues. Així, també podem ser aliats del feminisme!