Enric Cortiñas: “Explicar problemes socials a través d’històries té molta més força per fer captació de fons”

Comença un nou any i venen de nou els mals de caps per a les entitats. Com aconseguirem finançar-nos? D’on traurem els diners? Aquestes preguntes segurament rondaran pel cap de la gran majoria d’associacions amb problemes de tresoreria. L’expert en captació de fons, Enric Cortiñas, ens fa una radiografia amb dades i experiència contrastada sobre l’estat del finançament del Tercer Sector.

El finançament públic, el privat i els recursos propis són les tres vies d’ingressos principals de les organitzacions. Cortiñas destaca els punts forts i dèbils del sector i analitza possibilitats de millora per fer que les entitats guanyin en solvència. Amb més de deu anys treballant en gestió de projectes i màrqueting digital per a ONGs, l’Enric aporta la seva visió de sector en aquesta entrevista a www.xarxanet.org,

 

Què és important tenir en compte a l’hora de treballar el finançament d’una entitat?

El més important és que tinguin clara la situació en la qual es troben. Moltes entitats no coneixen la seva situació financera a nivell comptable. Generalment els ingressos si els controlen, però no tenen clar quan els estan costant algunes activitats i els beneficis que generen. El primer que s’ha de fer és analitzar la situació. A partir d’aquí, hem de pensar quins objectius voldríem tenir.

D’aquesta manera es poden evitar problemes.

En general totes les entitats tenen un problema de finançament. Hem de plantejar-nos a on volem arribar i a través de quin camí, és a dir, de si volem finançar-nos en el sector privat, a través de socis, mitjançant subvencions, etc. Si no sabem on som i cap a on anem, és molt difícil canviar dinàmiques que venen donades per inèrcia. Hem de buscar l’equilibri entre el cost, l’esforç i el temps de les persones.

Creus que hi ha una forta dependència del finançament públic?

En les més petites crec que no. A les més professionalitzades, tot i que no hi ha moltes, n’hi ha més. Hi ha més dependència a mesura que les entitats són més grans i aquelles que tenen una estructura mitjana, de 3 o 4 treballadors. En aquestes sí que hi ha més dependència de la part de finançament públic.

Tenim dades?

Amb les dades del Panoràmic, les dades reflecteixen que el 30% dels fons són d’origen públic pel que fa a les subvencions. A mesura que creix l’entitat, sí que hi ha un major grau de dependència.

En quin moment es troba el finançament en el Tercer Sector?

Moltes entitats tenen molt pocs recursos, potser hi ha un 30 o 40% amb menys de 5.000 euros l’any. Després ens trobem amb entitats que tenen més estructura i per últim les grans, on hi ha molta professionalització i capacitat d’aconseguir fons privats. Tindríem aquests tres blocs.

Si parlem de captació de fons, ens trobem amb entitats on bona part dels recursos són propis (donacions, venda de materials, etc). Després, hi ha un gruix que conviu amb ajudes públiques, sovint entitats que tenen tècnics que treballen temes específics com pobresa infantil i que a través de donacions és difícil mantenir les seves posicions. Pel que fa a fons privats, com per exemple a les fundacions, tenim un percentatge més petit i poques entitats aconsegueixen aquest tipus d’aportacions.

Què recomanaries a l’hora de fer una campanya de captació de fons?

El primer seria fer un pla de captació i comunicació. En entitats petites és difícil separar aquestes dues potes. Primer ho planificaria, la majoria de les entitats amb les quals em trobo no tenen aquesta planificació. No saben on estan ni cap a on van. També hi ha una mancança general sobre les eines. No és el mateix fer captació online que fer-la al carrer i les estratègies són diferents.

Què ens pot aportar fer un pla de captació?

Si fem un pla el que aconseguim és identificar les coses amb les quals ens sentim millor i veure com les potenciem. El pla ha d’identificar l’objectiu, els públics, els canals i el calendari. El desembre és una època on hi ha més solidaritat i és important tenir-lo ben identificat.

Quin seria l’objectiu?

L’objectiu hauria de ser quants diners necessitem i per què, i que sigui realista. Si la nostra entitat aconsegueix 1.000 euros en una festa, difícilment n’aconseguirà 100.000. És important dir-li al donant quants diners necessitarem i per què ho necessitarem. Hem d’intentar que les campanyes tinguin títols atractius i que els missatges puguin abocar a la situació. Una altra recomanació seria utilitzar històries. Explicar problemàtiques a través d’històries té molta més força fer captació de fons.

Podries posar algun exemple?

N’hi ha un que m’agrada molt. És el cas de Solidarios Sin Fronteras, una entitat que treballa al Iemen amb projectes de cooperació. A Teaming, una plataforma de micromecenatge amb donacions d’1€, tenen dos projectes: un per portar esmorzar pels nens a les escoles i l’altra per distribuir aigua entre la població. En el primer cas tenen 1.800 donants i en l’altre 1.900.

Són gairebé 4.000 euros cada mes.

El que expliquen és que amb 1€ aconseguiran una xifra d’esmorzar i que amb 1€ aconseguiran omplir 16 dipòsits. Són dos bons exemples que expliquem el que fan i estan permanentment oberts. La campanya, a més, promou que els infants vagin a escola i lluita per prevenir el matrimoni infantil, la desnutrició i potenciar l’alfabetització.

Què haurien de millorar les entitats, doncs?

Sobretot el control del flux de la caixa, sobretot per aquelles que depenen més de l’administració pública, perquè els terminis de pagaments de subvenció són llargs. Han de tenir un bon control del líquid. Les que es financen per via privada, han de millorar els canals digitals de captació de fons. A l’Estat espanyol encara les donacions són molt petites i aquí podem tenir un marge de millora. Tenim entitats que si fessin la tramitació per esdevenir entitats d’utilitat pública aconseguirien créixer el número de donacions pels beneficis fiscals que les persones reben per les donacions.

Quins són els punts forts de les entitats?

El número d’entitats que tenim. Demostra que tenim una societat amb molta solidaritat i molt implicada. En segon lloc, el sector té moltes entitats de base associativa i amb un voluntariat molt poderós. Tenim mig milió de voluntaris a Catalunya. A part de donar el seu temps poden ajudar-les a finançar-se i a buscar nous donants.

On poden les entitats cercar nou finançament?

Molt poques entitats fomenten que els seus voluntaris creïn campanyes de captació de fons per a una entitat. Hi ha canals digitals que t’ho permeten, és el Peer to Peer. Hi ha poques entitats que els seus socis o voluntaris són captadors a petita escala i a través dels canals digitals. Això et permet arribar a quantitats petites però que entre totes sumen. Un altre canal és la web, perquè et facin una donació directa. Jo optaria més per estratègies d’aquest tipus.

Aquí és on entraria la força del voluntariat.

La força que té un voluntari difícilment la podràs aconseguir amb personal contractat. Aquestes persones en molts casos són treballadors temporals o estan contractats per aquesta tasca i segurament, aquest deus ser un dels canals de captació més efectius. Segurament tot i la ineficiència a nivell de professionalitat, poden ser molt més estables a llarg termini.

En general, creus que hi ha un deteriorament pel que fa al finançament per part de les administracions públiques?

No t’ho sabria dir. Arran de la crisi moltes línies de subvencions es van congelar o van desaparèixer. Depèn molt dels sectors. El social té moltes limitacions de finançament que les pròpies administracions no són capaces de cobrir. L’ambiental és més dependent, com el cultural, que ha vist reduïda moltes línies de subvenció. La situació és diferent segons el sector, molt probablement el finançament encara és deficient. La situació ha millorat, hi ha noves convocatòries però clarament caldria que els terminis de pagament siguin més petits i reduir la burocràcia.