"El col·lectiu de la gent gran està molt abandonat. Amb la crisi hi ha hagut moltes retallades"

Montserrat Milian, directora de la Fundació Nostra Senyora dels Àngels, i Mireia Dolz, responsable de voluntariat de l'entitat, ens expliquem quina és la tasca que realitzen diàriament per tal de donar suport al col·lectiu de la gent gran i reflexionen sobre la delicada situació en la qual es troben les polítiques socials de gent gran.

1. Qui sou i quines tasques dueu a terme des de la Fundació Privada Nostra Senyora dels Àngels?

Montserrat Milian: La nostra fundació és una entitat tutelar per gent gran. S’intenta protegir a la persona en tota la seva integritat: a nivell personal, patrimonial i econòmic buscant els recursos més adients per a cada persona. A banda, hi ha altres programes com el de pretutela, que busca assessorar abans que comenci la tutela, i també tenim un programa de voluntariat, encaminat a millorar la qualitat de vida de la gent gran a partir d’un acompanyament proper.

2. La vostra tasca se centra en un col·lectiu en especial?

MM: El col·lectiu que tractem són gent gran amb un deteriorament cognitiu. Són persones que estan incurses en un procediment de modificació de la capacitat d’obrar.

3. Què caracteritza una entitat tutelar respecte a una residència convencional?

MM: A diferència de nosaltres, les residències el que cobreixen és la part assistencial. La Fundació Nostra Senyora dels Àngels, pel fet de ser una entitat tutelar, ha de tenir un personal específic i unes àrees marcades com són la social, l'economicoadministrativa i la jurídica. La part social i d'atenció directa, on podríem incloure el concepte de residència, es fa responsable de gestionar vistes al metge, comprar la roba, medicaments o les relacions amb familiars de les nostres persones usuàries. L'àrea econòmica gestionaria el seu patrimoni, ja que hi ha persones que tenen una pensió però altres també tenen propietats o deutes. Per últim hi ha l’àrea jurídica perquè molts dels casos d’aïllament que es detecten tenen un problema afegit com pot ser un desnonament o un deute. Aquesta àrea gestiona tots els procediments que la persona té oberts.

4. Quina és la situació socioeconòmica i familiar de les persones grans tutelades?

MM: Hi ha diferents perfils i totes són persones molt vulnerables. La vulnerabilitat els hi pot venir per diferents motius, sovint econòmic però no l'únic. Moltes vegades són persones sense xarxa assistencial o la seva xarxa s'està aprofitant d'ells. En l'àmbit familiar també trobem diferents tipologies: persones que tenen famílies però que no es poden ocupar d'ells o bé que la família no és idònia per ocupar-se de la persona. També n'hi ha que no tenen cap familiar. El factor comú és la vulnerabilitat, ja sigui social, econòmica o les dues a la vegada.

5. Quin paper tenen les persones voluntàries dins de l’organització?

Mireia Dolz: Fa 4 anys vam decidir implementar el programa de voluntariat, tant per buscar aquest plus de qualitat com per implicar a la ciutadania a participar en la comunitat. Les persones voluntàries fan atenció directa, visiten a la gent gran al centre residencial o a domicili i fan acompanyament de lleure. Sempre les dues parts en surten beneficiades. Els voluntaris hi acostumen a anar un cop a la setmana, tot i que molts hi acostumen a quedar més dies, hi van els cap de setmana, amb la família o els acompanyen a missa.

6. Des de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) es va denunciar l’abandonament de la Generalitat en el sector de la gent gran i reclama una inversió de 300 M, és delicada la situació en el sector?

MM: El col·lectiu està molt abandonat. Les pensions són molt petites i amb la crisi hi ha hagut moltes retallades en copagaments. Sovint les aportacions que han de fer les persones grans a les residències públiques són més altes que les seves pensions. S'hi han de sumar les medicines, roba, perruqueria... No tenen suficients recursos econòmics. Un altre de les reivindicacions que fem és en l'àmbit de la mobilitat. No pot ser que una persona de Barcelona, com que no hi ha places disponibles a la seva ciutat, hagi d'anar a Cervelló, a Sant Feliu, etc. Això provoca que la poca xarxa relacional que podia tenir, l'acabi perdent.

7. És una problemàtica només en l’àmbit econòmic?

MM: No, fer-se gran es veu com una càrrega. Les estructures i xarxes familiars estan canviant molt. Falta molta sensibilització cap a la gent gran.