1. Quina funció fa la vostra entitat?

FundiPau, que originalment era Fundació per la Pau, es va crear amb la voluntat de promoure una consciència ciutadana crítica, que apostés per la cultura de pau i rebutgés la violència i el militarisme.

2. Teniu presència en els territoris en conflicte?

La nostra tasca se centra en la sensibilització, mobilització i incidència a casa nostra i Europa. Per altra banda, també tenim relació amb col·lectius, entitats i persones que treballen des de la no-violència i l’exigència de justícia, en entorns violents i on es vulneren els Drets Humans. Testimoniar i traslladar aquest compromís a casa nostra és un dels nostres objectius.

3. Què vol dir pau?

Podríem definir-la de moltes maneres. Una que m’agrada, que és més aviat ‘gradualista’ que ‘purista’, seria: "La pau és aconseguir el màxim de justícia i llibertat, amb el mínim de violència possible". Això, més enllà de posar-nos o no d’acord en els ‘absoluts’ finals, ens indica un camí claríssim i inqüestionable: reduir els nivells de violència directa i estructural així com promoure la justícia, els drets humans, etc.

4. Què s'ha de fer per enfortir la consciència social sobre els conflictes de guerra i la preservació de la pau?

En general falta informació. O més aviat, saturats com estem per tantes ‘informacions’ no prestem prou atenció a aquelles sobre qüestions rellevants i importants. En tot cas, falta sensibilitat; preocupar-se pel que passa al món i per qui pateix, i compromís; fer-hi alguna cosa. Cal treballar en tots els fronts i a partir d’una premissa clara: en aquest món, petit i interconnectat, o ens salvem tots o no ens salvarem.

5. Teniu la sensació que les institucions públiques estan reaccionant als missatges de conscienciació que envien entitats com la vostra?

Depèn del moment, del missatge i de la intensitat amb la qual valorem la ‘reacció’. És evident que les grans potències, els grans Estats i els grans centres de poder són francament insensibles, quan no còmplices, al dolor i patiment dels milions de persones que moren per la falta d’alimentació o per la pobresa i pels centenars de milions que perden la vida per la violència armada. Però, també és cert que a tots els nivells de les administracions i la política hi ha gent amb ganes de canviar les coses. Cal pressionar al màxim perquè el resultat de les polítiques que fan els governs siguin el més favorables possible a l’avenç de la pau.

6. Quin paper hi juga l'accés a la informació en la construcció d'una cultura de pau?

És cabdal. Sense informació podem desconèixer un conflicte o encara més, les implicacions que, des d’aquí, podem tenir en molts drames llunyans. La nostra reacció davant dels refugiats no ha de ser només en termes de solidaritat sinó de responsabilitat. Som part del problema que ha provocat la seva allau.

7. Molt sovint utilitzem les paraules guerra i pau. En quin punt ens trobem ara mateix?

Hi ha 35 conflictes armats al món, una xifra considerablement superior a, per exemple, fa 10 anys. També existeixen processos de pau que van avançant lentament i amb dificultats cap a un escenari de superació de la violència, com a Colòmbia i altres bandes. Sense negar la realitat de violència i injustícia, cal promoure i intensificar els camins de la pau i el compromís amb els drets humans.

8. Som conscients del conflicte sirià perquè d'un dia per l'altre ens vam trobar la crisi dels refugiats a les portes d'Europa? Hem reaccionat tard?

Absolutament, hem reaccionat tard. Fa 5 anys que a Síria hi ha un drama que anava pujant en implicacions regionals i globals, i amb gravíssimes conseqüències per a la població civil. I fins que no hem tingut els refugiats a la porta de casa no ens hem preocupat pel conflicte sirià. Si optéssim per la prevenció i l’anticipació, no hauríem de gestionar tantes catàstrofes.

9. El comerç d'armament podria ser un dels principals problemes en conflictes com el sirià?

Els conflictes no existeixen perquè hi hagi armes. Però, sens dubte, els nivells de violència i mort provocat pels conflictes estan claríssimament relacionats amb el fàcil accés a les armes. Controlar el comerç d’armes és un dels reptes cabdals per a generar seguretat al planeta.

10. Encara falta pedagogia per entendre que aquestes persones que fugen de casa seva no ho fan per gust sinó per obligació?

Les persones refugiades fan el que faríem tots nosaltres en un context on tens una elevada possibilitat de ser torturat, empresonat, esclavitzat, assetjat, assassinat o bombardejat: fugir i mirar de protegir els teus.

11. És real el problema d'acollida dels països europeus per la rebuda de refugiats (problema econòmic, d'espai...)? Fins a quin punt el problema del terrorisme islamista argumenta el rebuig a l'acollida?

El conjunt dels països europeus només acullen un 11% de tots els refugiats del món. Països amb moltes més dificultats econòmiques i molt més petits que els nostres, fan molt més que nosaltres. Si no els acollim és perquè no volem, no perquè no puguem. El terrorisme jihadista existeix i es pot infiltrar arreu. Però que ningú s’equivoqui; els refugiats, en el seu 99,99% fugen de la violència, també del terrorisme jihadista.

12. Sempre tendim a posar el focus en allò que no funciona però, que s’està fent bé per mantenir la pau?

Hi ha un gran treball: formal (escoles i instituts) i no formal (esplais, associacions, formació, en el temps del lleure) en educació per la pau. Existeixen moltes experiències de mediació i resolució de conflictes en l’àmbit educatiu, laboral, familiar, etc. I també tenim processos de pau, negociacions exitoses per a prevenir conflictes armats. Per altra banda no oblidem a la ciutadania organitzada que, a través de xarxes i campanyes, és capaç de promoure canvis importants en l’escena internacional, com la prohibició de les mines o la creació del Tractat sobre Comerç d’Armes. Tenim més poder i espai de canvi del qual imaginem. Aprofitem-lo!