La Lliga de la Llet, que enguany celebra el seu 60 aniversari, és una organització internacional no lucrativa present actualment a més de 60 països. Reconeguda com a ONG per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i per la Unicef, ofereix assessorament i ajuda a mares que volen alletar els seus nadons i sensibilitza sobre la lactància materna.

Mónica Tornadijo, ex presidenta i actualment monitora de l’entitat, a més d’advocada especialista en conciliació laboral i familiar, respon a les preguntes de Xarxanet.

Quan va començar a funcionar la Lliga de la Llet a Catalunya i quina és la seva tasca?

A Catalunya, l’entitat es va iniciar l´any 1994 i compta avui amb una trentena de monitores. Som mares voluntàries, amb experiència i formació en alletament matern, que atenem altres mares en la mesura que ho permet el nostre horari familiar i laboral. Oferim un servei complementari al del metge i al del personal sanitari, basat en l’ajuda que una mare pot oferir a una altra mare perquè pugui alletar el seu nadó.

Actualment tenim dotze grups de suport i atenem al voltant de 1.600 consultes l´any, per telèfon, correu electrònic, Whatsapp o mitjançant l'atenció personalitzada i visites domiciliàries en casos urgents.

A les reunions hi participen mares que alleten, dones embarassades, pares, i els nadons també hi són benvinguts. Totes i tots compartim les experiències i els temors en un ambient càlid. Les monitores aportem informació per tractar àmpliament temes com els avantatges de l’alletament per a la mare i el nadó, com superar les dificultats, introducció de sòlids, deslletament…

Malgrat la promoció que es fa de la lactància materna des d’entitats com la vostra, quines són les principals traves que troben les dones que opten per alletar?

Segons les estadístiques, a Catalunya un 80,9% dels nadons catalans reben lactància materna en néixer. La meitat, un 50,6%, la mantenen més de 6 mesos i un 24% durant un any o més. Per què aquests percentatges baixen gairebé a la meitat a partir dels sis mesos? Més enllà de les dificultats dels primers dies i setmanes, els problemes per continuar alletant es plantegen sempre amb la incorporació de la mare al lloc de treball.

Alletar i treballar és possible, és perfectament compatible la lactància, perllongada o no, amb una vida professional plena, fins i tot tenint un càrrec directiu, fins i tot havent de matinar i viatjar. Existeixen moltes opcions per fer-ho possible. La qüestió és que s’està repercutint el cost de la conciliació, majoritàriament, sobre la dona, en lloc d’assumir-lo l’Estat com fan els nostres veïns europeus.

Tot això amb les possibles repercussions que aquest esforç pot tenir, entre moltes altres coses, en les prestacions de jubilació i qualitat de vida de les nostres futures àvies.

En aquest context, podem parlar de la lactància materna com un dret de la infància no reconegut?

Efectivament, si partim de la base que l'OMS recomana alimentar el nadó exclusivament amb lactància materna durant els primers sis mesos de vida i que l´article 24 de la Convenció sobre els drets de l'infant determina l’obligació dels estats membres de protegir la salut dels menors, podem dir que sí, que es tracta d´un dret dels infants no reconegut.

Si estem d´acord que la llet materna és el millor aliment que pot rebre un nadó, que és molt més completa que qualsevol altra alternativa i protegeix de les malalties més freqüents, i que s'ha demostrat beneficiosa per al desenvolupament neurològic i visual, entre d´altres importants beneficis, és evident que alletar no és un capritx de la mare: és un dret del nounat o nounada, de qualsevol nen o nena en els seus primers anys.

Tot i les recomanacions de l’OMS, per què cap convenció o normativa internacional recull explícitament l’alletament com un dret dels infants?

L´OMS i la Unicef han vingut insistint en la importància de mantenir la pràctica de la lactància natural com a mitjà per millorar la salut i la nutrició dels lactants i nenes i nens petits. Al 1974, la 27 Assemblea Mundial de la Salut va advertir del descens general de la lactància natural en moltes regions del món per influència de factors socioculturals i d'altres, com la promoció de succedanis manufacturats de la llet materna.

El problema va ser reprès a la 31 Assemblea Mundial de la Salut al 1978, i entre les seves recomanacions figurava que els estats membres promoguessin el suport i la promoció de la lactància natural, l'adopció de mesures legislatives i socials que facilitessin a les mares treballadores la lactància natural, i la regulació de la promoció indeguda de la venda d'aliments infantils que puguin utilitzar-se en lloc de la llet materna.

L’única normativa aprovada a nivell internacional és el Codi de Comercialització de Succedanis de la Llet Materna OMS/UNICEF, que es va aprovar per l´Assemblea Mundial de la Salut el 1981 i que prohibeix la comercialització i publicitat de llet artificial durant els primers quatre mesos del nadó.

Entenc que, malauradament, si no hi ha més normativa internacional al respecte és perquè hi ha importants interessos comercials al darrere.


‘La lactància materna, clau per al desenvolupament sostenible’ és el lema que la Setmana Internacional de la Lactància ha promogut enguany. Com contribueix la lactància a la sostenibilitat?

La lactància materna pot contribuir a fer un món més sostenible considerant els factors següents: per exemple, permet estalviar energia al no haver-se de produir llet en pols, pots ni biberons; redueix els residus que representen aquests recipients; estalvia l’aigua i l’energia utilitzades per a l’escalfament de la llet en pols o per a l’esterilització dels biberons; estalvia matèries primeres com l’alumini i el plàstic que s’usen per fabricar alguns d’aquests productes com els pots,etc.

D’altra banda, l´apoderament de les dones també és sostenibilitat. No hauria d´haver comerç internacional a l´empara de les multinacionals, ni dependències econòmiques. Tot el que sigui local és benvingut en el desenvolupament sostenible, i no hi ha res més local que la lactància materna. De fet, no hi ha cap altra llet com la materna que sigui Km 0.

MAMA, el primer Banc de llet materna de Catalunya, també és una manera de garantir el dret a la llet materna dels infants que es troben en situacions especials. Com funciona aquesta iniciativa?

El Banc de Llet es va crear l´any 2011 a Barcelona amb l’objectiu d’assegurar l'alimentació amb llet materna de tots els prematurs o nounats i nounades de Catalunya que ho necessitin per prescripció mèdica i que, per causes majors, no puguin ser alletats per la pròpia mare. També porta a terme les funcions de conscienciar la societat sobre el valor de la lactància i recollir, analitzar, processar, fer els controls de qualitat i distribuir la llet materna.

La mare que vol ser donant només ha de complir unes condicions bàsiques i s´ha de posar en contacte amb el banc de llet.

Des de la Lliga de la Llet entenem que caldrien més donants, però també més recursos. Si hi hagués més consciència social de la importància de l'alletament natural, hi hauria més dones que donarien el pit sense cap problema, més donants, i molts més nadons alletats. Així hi hauria menys dependència dels succedanis de llet materna amb sucre i altres afegits i donaríem menys poder a les multinacionals.