Montse Estruch: “Les persones usuàries de Grans Actius valoren molt que els hi dediquem temps”

FCVS
Autor/a: 
Liana Aguiar
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

Montse Estruch: “Les persones usuàries de Grans Actius valoren molt que els hi dediquem temps”

Autor/a: 
Liana Aguiar
FCVS

Resum: 

Montse Estruch, voluntària de Grans Actius, ens explica en què consisteix el programa d'acompanyament de la FCVS i perquè va decidir apuntar-se en un projecte d'aquestes característiques.

Montse Estruch Francitorra, infermera jubilada, és una de les voluntàries del programa Gran Actius de la Federació Catalana de Voluntariat Social. Dues vegades a la setmana es dedica a realitzar acompanyaments als pacients del CAP del Clot, un dels centres sanitaris que s’han adherit al programa.

Com vas conèixer el programa Grans Actius?

El vaig conèixer quan vaig participar en una jornada formativa a la Federació Catalana de Voluntariat Social amb persones que ja hi treballaven com a voluntàries. Com hi havia demanda de persones voluntàries al CAP del Clot, vaig decidir apuntar-me. Volia treballar amb la gent del meu barri i em semblava un bon començament en el món del voluntariat.

Com funciona el programa i quines tasques tens?

És un programa d’acompanyament de persones, gent gran principalment, que no poden anar soles al metge o bé a l’hospital per fer-se proves o rehabilitació. També poden ser persones amb alguna discapacitat. És una tasca puntual d’acompanyament. Jo passo a buscar el pacient a casa seva i anem junts on tingui la visita o la prova medica.

Quin és el perfil de les persones que acompanyes?

Són persones que estan soles o que tenen parella però també té una edat avançada o problemes de mobilitat. A vegades també són persones amb fills però aquests no poden deixar la feina per acompanyar-los a les visites mèdiques.

La majoria dels pacients que necessiten aquest acompanyant són persones grans?

Sí. Fins ara he acompanyat persones grans que tenen dificultats per caminar o sortir al carrer soles. El desplaçament el fem segons cregui la persona usuària: autobús, ambulància o taxi.

Acompanyes als pacients dins la consulta?

Sempre els pregunto si volen que jo entri a la consulta o prefereixen que els esperi fora, ja que és una conversa privada. Normalment em diuen que entri perquè prefereixen que jo escolti i així puc ajudar-los amb algun dubte puntual o recordar-los el dia que han de tornar.

Com és la relació amb les persones usuàries del programa?

Quan acabem la visita fem un tallat i xerrem una estona. La majoria tenen ganes de parlar perquè són persones que passen moltes hores del dia soles. Per a ells és un dia diferent. Poden conèixer a gent nova i explicar-los les batalles de la vida. L’acompanyament també implica aquesta interacció de saber escoltar. Les persones usuàries de Grans Actius valoren molt que els hi dediquem temps.

Recordes alguna anècdota que t’ha passat en aquesta tasca?

Una vegada vaig acompanyar una cosina d’un veí que és molt amic meu. Ella ja em coneixia i també als meus fills. Com som tots del barri poden passar aquestes coses! També recordo un senyor que vaig acompanyar al CAP i després em va convidar a dinar. Semblava com si volgués lligar una mica.

Què t’aporten les persones usuàries de Grans Actius?

Veure l’experiència de la gent gran, les seves formes de pensar i de viure, a vegades, em fa reflexionar sobre la meva vida. Jo ja sóc gran també, però és una sorpresa que t’expliquen històries què han passat. Sempre m’aporten alguna cosa.

Com valores el programa Grans Actius?

Té una missió molt important. Jo vaig tenir la meva mare molt malalta abans de morir, havia d’acompanyar-la al metge i moltes vegades era un problema a causa de la meva feina. Si jo hagués tingut una ajuda com aquesta ho hauria agraït molt. El programa també ajuda als fills i filles de les persones beneficiàries del programa. Espero que augmenti el nombre de persones voluntàries del programa Grans Actius perquè puguem cobrir la demanda de la setmana sencera.

Com valores el voluntariat?

Ara que estic dins el món del voluntariat, m’he quedat bastant sorpresa amb la quantitat de persones voluntàries i d’entitats que hi ha. Penso que les relacions humanes haurien d’estar basades en l’ajuda mútua. El voluntariat ens aporta una retroalimentació. La gent sempre t’ensenya alguna cosa, independentment de la tasca voluntària que realitzis. No hem d’esperar que l’Estat ens ho solucioni tot. És important que la societat, els barris, comencin aquests moviments.

Afegeix un comentari nou