És el teu calçat ètic i sostenible? Canvia de sabates!

  • Cartell de la campanya 'Canvia de sabates'. Font: Campanya 'Canvia de sabates'

    Cartell de la campanya 'Canvia de sabates'. Font: Campanya 'Canvia de sabates'

  • Logotip de la campanya 'Canvia de sabates'. Font: Campanya 'Canvia de sabates'

    Logotip de la campanya 'Canvia de sabates'. Font: Campanya 'Canvia de sabates'

  • Anàlisi del repartiment de costos d'unes sabatilles esportives. Font: Campanya 'Canvia de sabates'

    Anàlisi del repartiment de costos d'unes sabatilles esportives. Font: Campanya 'Canvia de sabates'

Organitzacions d'Europa i Àsia impulsen una campanya per combatre els abusos als drets humans i laborals en la indústria del calçat i exigir transparència i canvis legislatius a la UE.

Des de fa 8 anys, la Wanti treballa a casa seva, a Indonèsia, cosint sabates per a la marca alemanya Ara. Si pot treballar 10 hores al dia, aconsegueix cobrar 800.000 rúpies mensuals (l’equivalent a 60€). Una quantitat que no arriba ni al salari digne indonesi, que és de 300€, i que no li permet sortir de la pobresa malgrat les llargues jornades de feina.  Les treballadores com la Wanti tampoc tenen contracte, ni dret a prestacions laborals ni assegurança mèdica.

La situació de la Wanti no és excepcional en la indústria del calçat. Per aquest motiu, una coalició de 18 organitzacions de drets humans i laborals d’Europa, Índia, Xina i Indonèsia promouen la campanya ‘Canvia de sabates’ amb l’objectiu de combatre els abusos dels drets laborals en aquest sector mitjançant la pressió a les marques, la sensibilització a la ciutadania i la incidència política sobre les institucions públiques.

Salaris baixos, excés d’hores extraordinàries, ús de productes que posen en perill la salut i manca de seguretat formen part del dia a dia per a moltes persones que produeixen sabates en bona part dels països productors de cuir i calçat.

Tot i que les condicions de treball en aquest sector són similars a les que es donen en la indústria del tèxtil, no hi ha, en canvi, la mateixa consciència ni sensibilitat. ‘És sorprenent el poc que sabem les persones consumidores sobre la producció de calçat’ afirma José Luís Mariñelarena, membre de la Federació Setem i coordinador de ‘Canvia de sabates’ a l’Estat espanyol.  Per pal·liar aquest desconeixement, la campanya publica des de l’any passat una sèrie de fitxes per aprofundir en aquesta qüestió i ha engegat diverses accions com debats oberts, recollida de signatures, etc .   
 

Treball en xarxa, major impacte
 

‘Canvia de sabates’ s’impulsa a través d’un projecte europeu finançat per la Unió Europea. D’aquesta manera, organitzacions que des de fa anys treballen en l’àmbit del consum responsable, els drets laborals i el comerç just, com la Federació Setem a l’Estat espanyol, Sudwind a Àustria, Labour behind the Label al Regne Unit, Pro Ethical Trade a Finlàndia o Fair Trade Center a Suècia, entre d’altres, han tingut la possibilitat d’unir la seva experiència i engegar conjuntament una iniciativa de major abast com aquesta.

“El treball en xarxa també ens ha proporcionat més força i impacte en tota la tasca d’incidència política, un dels eixos bàsics de la campanya”, afirma Alba Trepat, responsable de comunicació de la campanya a nivell estatal. De fet, a través d’aquesta iniciativa, va ser la mateixa Wanti qui el mes d’abril passat va poder exposar directament el seu testimoni a eurodiputats del Parlament europeu a Brussel·les, acompanyada també de la Trade Union Rights Center d'Indonèsia.

La campanya també exigeix a la Unió Europea canvis legislatius que obliguin els fabricants de calçats i els minoristes a informar de manera 'fàcil i accessible' sobre les condicions en què s’han elaborat les sabates. 'Volem més transparència en les cadenes de subministraments, requisits estrictes per a l’entrada de mercaderies en el mercat europeu i més informació en les etiquetes de les sabates' afirma Trepat.
 

Més informació:

Notícies relacionades:

Canvia de Sabates reivindica els drets laborals en la indústria del calçat

Comentaris

És una vergonya que en una societat moderna com l'espanyola continuem apostant i gastant diners en marques que no respecten ni al veí per un costat i, per un altre llaven la seua cara amb campanyes publicitàries en grans mitjans. Sense dir que l'administració creua els braços o simplement mira a un altre costat. La sostenibilitat és un equilibri per a tots, siguem pobres o rics, al final tots som persones que hem de viure dignamente... Deu

Afegeix un comentari nou