Estel Crusellas : “Treballar des de la perspectiva de gènere comporta qüestionar les formes de funcionament habituals”

  • Estel Crusellas, directora del Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD). Font: CIRD

    Estel Crusellas, directora del Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD). Font: CIRD

  • Segons Crusellas, la igualtat de gènere està molt lluny de ser real i efectiva. Font. Suport Associatiu

    Segons Crusellas, la igualtat de gènere està molt lluny de ser real i efectiva. Font. Suport Associatiu

Estel Crusellas, coordinadora del Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD), ens parla sobre els punts que les entitats haurien de tenir en compte a l’hora d’aplicar l’equitat de gènere.

El Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) ha publicat, en col·laboració amb Torre Jussana, el 'Manual sobre la incorporació de la perspectiva de gènere i mesures d'igualtat per a entitats', un recurs que pretén donar a les organitzacions eines perquè avaluïn i apliquin l’equitat de gènere en la seva gestió. Parlem amb Estel Crusellas sobre aquesta assignatura encara pendent dins del tercer sector. 

El manual que s'acaba de publicar ha tingut una bona acollida entre les organitzacions. Com vau detectar aquesta demanda? Vau elaborar algun tipus de diagnòstic previ?

Realitzar una diagnosi compartida sobre com treballen les entitats del tercer sector en termes de gènere i d’igualtat és molt complicat. L’heterogeneïtat és absoluta. Costa molt establir pautes generals perquè el teixit associatiu és molt divers.
El que sí hem de tenir en compte és que les entitats són part de la societat i si en aquesta es donen desigualtats i discriminacions en aquest àmbit, en el marc de les organitzacions també s’hi poden reproduir. Per això, amb aquest manual hem volgut oferir informació i eines pràctiques perquè les pròpies entitats treballin la perspectiva de gènere, tant visibilitzant el que ja estan fent com “corregint” el que es pugui millorar.

Què hem de tenir en compte a l’hora d’incorporar la perspectiva de gènere de forma global a les organitzacions?

Primer cal aturar-se a pensar com estem fent les coses. Treballar des de la perspectiva de gènere comporta fer una anàlisi crítica de la realitat, vol dir qüestionar el que hem après i les formes de funcionament habituals. A l’hora de posar en pràctica aquesta visió hi ha, òbviament, una part tècnica, però també cal aplicar aquesta manera crítica d’observar la realitat dels homes i de les dones.

De vegades hi ha interpretacions equivocades i es considera que si l’entitat ja treballa amb dones, la seva estructura està formada majoritàriament per dones o aquestes ocupen càrrecs a la junta, ja estem aplicant l’equitat de gènere. Però això no implica que necessàriament sigui així.

En aquest sentit, quines són les principals dificultats que identifiqueu quan es tracta d’ aplicar aquesta perspectiva en el món associatiu?

Hi ha una qüestió fonamental de percepció. A nivell social hi ha la sensació que el tema de gènere està superat, que la igualtat ja està assolida. I a nivell d’entitats, com a part de la societat que són, també pot donar-se aquesta percepció. Tot i així, la igualtat està molt lluny de ser real i efectiva.

D’altra banda, podem trobar-nos, en alguns casos i sense ànim de generalitzar, amb organitzacions que treballen per a la transformació social i consideren que, per aquest motiu, la qüestió de gènere ja l’estan fent bé de base. Però la perspectiva de gènere, com ja he comentat, va més enllà. De vegades pot no haver-hi la voluntat de discriminar de forma directa, però com no estàs aplicant la mirada de gènere, acabes reproduint les desigualtats.

I una altra dificultat està vinculada al tema de formació i capacitats. Per poder treballar des de la perspectiva de gènere necessitem uns coneixements i una formació que no tothom té. Assolir aquests coneixements requereix disposar d’uns recursos, no necessàriament econòmics sinó també de temps o materials, com el manual.

Destaqueu en aquest document que un punt important per millorar el funcionament de les entitats en termes d’igualtat és la incidència en els usos del  temps.

La gestió i usos del temps és de vegades més un tema de flexibilitat i creativitat que no d’impossibilitat de treballar d’una altra manera: disposem de tecnologies que ens poden donar possibilitats infinites, podem tenir en compte el teletreball, la flexibilitat d’horaris d’entrada i sortida, sistemes de compensació… D’altra banda, quan parlem de gestió del temps des de la perspectiva de gènere és important destacar que la conciliació no pot ser només per a les dones. El que hem de promoure és la coresponsabilitat, que tant homes com dones tinguem necessitats de conciliació, ja que només així acabarem superant algunes discriminacions.

Pot sorprendre que el manual dediqui una part a elaborar un protocol per donar resposta a l’assetjament sexual...

L’assetjament sexual passa en tots els contextos socials i les dades no són residuals ni ridícules. Per què no l’hem de visibilitzar? El primer que hem de fer és que deixi de ser un tema tabú. Quan més aviat el tinguem interioritzat i assumit, més aviat podrem prevenir-lo i posar-hi solució. I si ets una entitat i verbalitzes aquesta realitat, t’hi posiciones en contra i elabores un protocol o mesures de prevenció i abordatge, més responsable estàs sent-hi i més voluntat de transformació social manifestes.
En aquest sentit, hem incorporat el protocol al manual perquè és una eina més que tenim per dir a tothom que sobre aquesta problemàtica hem de ser conscients, responsables i transparents.

Des de diverses entitats i institucions, fa anys que s’elaboren  recursos i propostes per incorporar la perspectiva de gènere entre les organitzacions. Per què dins d’un sector que sembla més sensibilitzat amb aquesta qüestió encara hi ha tanta feina a fer?

I el que queda! Portem més de 20 anys, des de la Conferència Mundial de Dones de Beijing95, parlant sobre perspectiva de gènere, però encara és una assignatura pendent. A nivell social no és fàcil incorporar aquesta visió ja que representa replantejar la manera com vius el món, és una transformació, i les entitats no deixen de ser un reflex de la realitat social que tenim.

Tot i així, cal assenyalar que entre les ONG que es dediquen a la cooperació al desenvolupament s’ha treballat molt la perspectiva de gènere perquè les convocatòries de finançament fa temps que incorporen aquest criteri. En aquest sentit, podem destacar que els requeriments de les entitats finançadores han contribuït a provocar canvis en el tercer sector en aquest àmbit.


Informacions relacionades:
Com incorporar la perspectiva de gènere i les mesures d’igualtat a les entitats?

 

Afegeix un comentari nou