Esther Vivas: “Vivim en una societat que és hostil a l’experiència materna i a la cura”

Esther Vivas és periodista i sociòloga especialitzada en maternitats feministes i model agrícola i alimentari. Col·labora amb mitjans de comunicació i imparteix classes a diferents postgraus a Espanya i a Amèrica Llatina, i ha escrit i editat una desena d’assajos sobre consum crític, sobirania alimentària i maternitat. És autora del llibre 'Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat', publicat per ARA Llibres, actualment amb més de 25.000 exemplars venuts a Espanya i Amèrica Llatina.

Tota la seva producció està tintada d’una perspectiva ecologista i feminista, i reivindica abordar la maternitat també des d’aquesta visió, per tal de caminar cap a una societat on s’abandonin els estereotips al voltant les cures i la criança, convertint la maternitat en una qüestió pública.  

Amb tot el teu recorregut, per què et vas començar a interessar per la maternitat?

Com a periodista i sociòloga he fet anàlisis diverses, i generalment sempre des d’una perspectiva feminista. Faig anàlisi de moviments socials alternatius i polítiques agrícoles alimentàries, però el tema de la maternitat em va començar a interessar arran de la meva pròpia experiència, un cop em vaig convertir en mare l’any 2015.

I a partir d’aquí vas crear la comunitat Mares Desobedients?

El resultat del meu treball sobre la maternitat, des d’una perspectiva feminista, que vaig iniciar el 2015 va culminar el 2019 amb la publicació del llibre ‘Mama desobedient: una mirada feminista a la maternitat’. Aquí el que faig és reflexionar sobre molts dels aspectes que envolten la maternitat des d’una perspectiva feminista i ecologista, posant de manifest les violències i les discriminacions que travessen l'experiència materna.

Arran de la publicació d'aquest llibre i del meu treball també en particular a les xarxes socials, vaig impulsar posteriorment la comunitat Mares Desobedients, que està integrada per més de 7.000 dones d'arreu del món.

En aquest llibre expliques totes les violències que hi ha al voltant de la maternitat. En aquest sentit, què vol dir ser mare a la societat actual?

Vivim en una societat que és hostil a l'experiència materna i a la cura. Un cop et converteixes en mare, la teva experiència és travessada per múltiples discriminacions i també per violència. Alguns exemples es troben ja a l’embaràs o al part, com amb la violència obstètrica, o, un cop s’ha tingut el fill, en la curta durada dels permisos de maternitat, incompatible amb el postpart i que no s’ha revisat des de fa més de 30 anys

A més, les mares patim un judici i un qüestionament constant pel fet de ser dones i pel fet de ser mares, i això tinta l’experiència materna de molta por i molt de malestar, mentre que al mateix temps se’ns imposa un model de maternitat ideal, on la mare perfecta és aquella que mai s’equivoca i està enamorada de la seva criatura. Però això xoca amb l'experiència real de les mares, i aquesta és la perspectiva que cal reivindicar, amb l’objectiu d’obrir la porta a combatre i a ser conscients d'aquest conflicte en el qual es desenvolupa l'experiència materna, així com reconciliar les dones amb el que veritablement significa ser mare, estar cansada, no poder més.

Aquestes violències tenen a veure amb els mites del romanticisme i la culpa que envolten la maternitat?

Sí. La culpa és una constant en l'experiència materna, perquè vivim en una societat que bolca la responsabilitat de la cura i de la criança en la mare. Això implica una càrrega molt important per les dones amb criatures, quan la realitat és que aquesta responsabilitat és falsa, perquè el futur d'una criatura té molt a veure amb qüestions com el context social o econòmic, que no depenen de la mare. La societat patriarcal en la qual vivim redueix la figura de la dona a la de mare, i, sobretot, a un determinat model de mare.

Les mares som empeses a emmirallar-nos en aquest model de maternitat ideal, on hem de ser no només una mare sacrificada, sinó també, i al mateix temps, una súpermare que arriba a tot, sempre disponible per a la feina. El sistema imposa un model impossible d’assumir, vol que siguem mares com si no tinguéssim feines remunerades, i treballadores com si no tinguéssim criatures. I aquí és important, com deia, constatar aquesta realitat, perquè com a mares hem d’entendre que el problema no està en nosaltres, sinó en el model de maternitat que ens han imposat, i que ser bona mare implica també no arribar a tot, equivocar-se i fracassar.

"El sistema imposa un model impossible d’assumir, vol que siguem mares com si no tinguéssim feines remunerades, i treballadores com si no tinguéssim criatures".

I aquí és on entra la maternitat feminista.

Jo crec que el que és crucial és reivindicar que la maternitat és una qüestió feminista. Sovint es considera que la maternitat és patrimoni dels sectors reaccionaris i conservadors que estan en contra del dret a l'avortament. Però ser mare, i poder ser-ho d'una manera lliure i desitjada implica que com a dones tinguem dret a avortar. Perquè per ser mare i poder gaudir de la maternitat implica reivindicar la maternitat des d'una posició feminista i emancipadora.

Així, des del feminisme, cal reivindicar una maternitat oposada a la maternitat patriarcal que ens han imposat, acabar amb el mandat de ser mare i de ser un determinat model de mare en el qual les mares no tinguin vida pròpia. La maternitat hauria d’implicar poder decidir sobre el meu cos, sobre el meu embaràs, el meu part, la meva lactància, la meva criança. I això és profundament feminista. Al mateix temps, cal reivindicar que la maternitat no és només una responsabilitat de la mare, sinó que és una responsabilitat de la parella, si n'hi ha, i col·lectiva.

De fet, en les teves anàlisis vas més enllà de la parella, parles d’una responsabilitat comuna.

Sí, és que la maternitat hauria de ser considerada una responsabilitat col·lectiva i amb visibilitat pública. És des d'aquesta mirada que crec que cal reivindicar una maternitat en clau feminista, amb garanties i drets, que no vingui travessada per la violència i la discriminació, per tal d’assolir una experiència més plena, en un context social i econòmic que aculli la maternitat, que no la dificulti.

Vols dir repensar la maternitat des de l'àmbit públic?

Calen polítiques públiques que donin suport a tot allò que significa cuidar i criar. Vivim en un sistema econòmic que dona l'esquena a la cura i a la vulnerabilitat humana i empeny als marges a les persones dependents, siguin aquestes criatures o persones malaltes o grans, i invisibilitza el treball de cures. Necessitem unes polítiques en clau social i econòmica que posin al centre les cures, i per tant la maternitat, com una responsabilitat de tots i totes i s’hi destinin recursos. Em sembla hipòcrita que hi hagi polítics que es queixen per la caiguda de la natalitat a casa nostra i, al mateix temps, aproven polítiques que precaritzen la vida i l'ocupació i que en conseqüència dificulten a les dones tenir criatures.

Si es vol apostar per unes majors taxes de natalitat, cal impulsar una societat on puguem viure dignament. Si les persones, en general, tenim cada cop menys criatures és perquè tenim un mercat de treball precari, obstacles per a trobar un habitatge digne, dificultats per a arribar a final de mes... Un context socioeconòmic com aquest dificulta que la gent es plantegi tenir criatures. Així, la millor política per afavorir la natalitat seria apostar per la justícia social i econòmica, allò que justament defugen molts polítics que es queixen de la davallada de natalitat.

"Vivim en un sistema econòmic que dona l'esquena a la cura i a la vulnerabilitat humana i empeny als marges a les persones dependents".

També has esmentat en alguna ocasió que la maternitat destapa vincles entre biologia i cultura. Podries explicar-ho?

La maternitat és una experiència biocultural. Té un caràcter biològic i cultural. La maternitat és una experiència biològica si transita al cos i implica una gestació, un part, un postpart, però la maternitat va més enllà de la biologia. Prova d’això és que hi ha maternitats que no passen per aquestes experiències, com és el cas de les maternitats adoptives o lesbianes, en què una mare gesta i l’altra no.

El caràcter biològic de la maternitat ha estat utilitzat pel patriarcat per a imposar-nos el mandat de ser mare. Però això no treu que des d’una mirada feminista reivindiquem igualment la biologia de la maternitat, per a reclamar el nostre dret de transitar aquesta experiència si així ho desitgem, tenint sempre en compte que, a més, el fet de ser mare va molt més enllà de la biologia.
 

Ja per acabar, com integrar maternitat, feminisme i ecologia?

Des d'un punt de vista ecologista, en un context d'emergència climàtica i explotació de recursos naturals, es genera un ecosistema que és contrari a la fertilitat humana. Cada vegada hi ha més dones i homes amb problemes de fertilitat vinculats a causes socioambientals.

De la mateixa manera que la creixent exposició a tòxics ambientals genera la pèrdua de fertilitat en espècies animals, també passa amb les persones. Hem d’entendre, doncs, que apostar per la vida i per un increment de les taxes de natalitat, passa per fer front a l'emergència climàtica. Així, als obstacles per la maternitat que provenen del procés socioeconòmic i la inestabilitat laboral se sumen problemes de fertilitat vinculats a l’emergència mediambiental. Per tant, el que cal per a afavorir la natalitat i la maternitat cal que hi hagi unes polítiques que facin front de manera íntegra tant a la crisi climàtica com a la crisi social i econòmica.