Càritas s'han unit sota el lema “Fes-me visible: Per dignitat. Cap persona sense llar” per donar el tret de sortida al nou trienni de campanya 2016-2018, en què s'ha d'anunciar i denunciar que "No hi ha dret!, cap persona sense llar és imprescindible i possible". Aquest trienni es fonamenta en la idea de generar un teixit inclusiu i de xarxa conformat per tres eixos principals, que es desenvoluparan en els tres anys consecutius: dignitat, drets i possibilitat. Des de Càritas es vol fer possible allò que avui sembla impossible: que tota persona visqui amb dignitat en una llar pròpia, en pau i permanent.

Per tot això, no hem d'oblidar que les persones en situació de sense llar són, primer de tot, persones. Per això, la campanya "Fes-me visible. Per dignitat", serveix de denúncia de la situació en la qual viuen aquestes persones. En aquest context, la campanya d'aquest any posa l'atenció en la dignitat de tota persona.

Per reconstruir la dignitat de les persones en situació de sensellarisme és fonamental la seva visibilitat, ja que molts cops són invisibles als ulls dels transeünts. D'aquí, el lema "Fes-me visible": si no els reconeixem com a persones, no podrem fer valdre la dignitat que ens uneix i que ens iguala com a éssers humans.

Aquest reconeixement, que parteix de la visibilitat, no pot quedar en una simple observació, sinó que ha de ser un motor de canvi que ens mogui i inciti a l'acció, al reclam de la dignitat i de l'accés i exercici de drets de les persones en situació de sense llar.

L'acte central de la campanya tindrà lloc el proper 24 de novembre, a les 12h, quan les diferents Càritas d'arreu del territori espanyol realitzaran una flashmob de manera simultània.

Societat fracturada i de rebuig

Les taxes de pobresa arriben als nivells més alts des que se'n fa registre estadístic, i assenyala que el 22'2% de la població viu per sota el llindar de pobresa i un 7,4% està en situació de pobresa severa. Més concretament, i segons el recompte organitzat per la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), l'any 2016 s'han comptabilitzat un total de 941 persones pernoctant a la via pública i 1973 en equipaments municipals o de les diverses entitats socials.

La fractura social de la nostra societat no és un efecte de la crisi sinó una conseqüència del model socioeconòmic. Per tant, la nostra responsabilitat i compromís amb les persones sense llar ens han de portar a insistir en què l'exercici de la dignitat universal és possible.

Què proposen? Gestos per a la dignitat

• Visibilitat i reconeixement de les persones en situació de sense llar. Ampliar la mirada quotidiana de manera que s'acabi amb la miopia en què vivim.
• Compromís conjunt de les administracions per tal de desenvolupar polítiques públiques que posin les persones al centre i que apostin per garantir l'accés a drets humans fonamentals com l'habitatge, la salut...
• Creació, per part dels mitjans de comunicació, de missatges positius que lluitin contra la discriminació i estigma que pateixen les persones en situació de sense llar. Es tracta de conèixer en profunditat la realitat del sensellarisme i les seves situacions complexes.