Inseguretat i temor són dues sensacions que la jove xilena Irma Fuenzalida, de 31 anys, reconeix haver experimentat durant els 2 anys que ha viscut a Barcelona en una situació irregular. L'Irma, però, explica que res li ha impedit gaudir de l'experiència enriquidora de viure a la capital catalana, d'estudiar i, és més, de doctorar-se a Barcelona.

El procediment per cursar uns estudis a l'estranger passa per dues etapes, la sol·licitud a la universitat de destí (en aquest cas, la Universitat Autònoma de Barcelona) i la sol·licitud al Departament d'Immigració de l'Estat a on es vol anar, qui hauria de concedir el visat (i per tant el permís de residència). En el cas de l'Irma Fuenzalida, una jove d'Antofagasta (Xile), el procediment es va veure truncat.

El seu objectiu era cursar un màster i doctorar-se posteriorment en psicologia clínica a la UAB. El primer pas era, doncs, ser acceptada al màster de la UAB. Cosa que sí va passar. A través d'un visat per causes extraordinàries (que no el visat corrent d'estudiant), va aconseguir cursar el màster. Ara bé, les complicacions es van accentuar a l'hora de fer el doctorat. Aquesta segona sol·licitud, li va ser denegada.

Per què? Per tenir una discapacitat de mobilitat que feia necessari que el visat se li concedís a ella i també a la seva mare, qui necessàriament s'ha de fer càrrec de l'Irma en el seu dia a dia. Advocats i contactes, però després de remoure cel i terra, l'única resposta que van obtenir va ser que per poder doctorar-se a Barcelona l'única possibilitat era clara: viure-hi, mare i filla, en una situació irregular.

Així doncs, després de ser acceptada com a doctorant va arribar a Catalunya com a turista. Passats els 3 mesos de rigor, van començar els mesos en situació d'irregularitat, que es van allargar fins el darrer juny, quan l'Irma va defensar la seva tesi, va obtenir un excel·lent i, ja com a doctorada, ha tornat a Xile.

L'Irma explica que està enamorada de Barcelona i de la seva gent, i que res li ha fet deixar de gaudir aquesta experiència. Ara bé, mostra també l'altra cara de la moneda: "Quan vius en aquesta situació, tens una inseguretat constant; quan veus un policia, quan surts al carrer... amb tot". L'Irma i la seva mare han estat, diu, dos anys sense anar al metge. "Si alguna cosa hi havia clara és que no podíem posar-nos malaltes!", afirma.

Com ella, hi ha milers de persones a Catalunya que viuen en la mateixa situació d'indefensió. Segons ella, "no és just", reflexiona, perquè, diu, "només busquen un futur que els ha estat robat".

És possible que una discapacitat sigui la causa de la denegació d'un visat? Marta Franch és advocada administrativa i professora a l'Autònoma. En la concessió del permís de residència, explica, es podria haver donat un "visat d'acompanyament", pensat per a aquest tipus de casos o, fins i tot, si el doctorat no és presencial és possible inclús doctorar-se sense ni tan sols trepitjar l'Estat. Ara bé, explica, el motiu principal pel qual es deneguen avui centenars de sol·licituds de visats no és evitar l'entrada legal de persones estrangeres a l'Estat espanyol, sinó regular l'entrada que suposa a la Unió Europea. I és que avui, diu, "un visat per Espanya és un visat per Europa, i d'aquí que avui se n'estiguin denegant tants". I és que cal tenir present les tendències ideològiques i polítiques que creixen avui al continent europeu.

Contingut relacionat:

Voluntat sense límit, reportatge al diari El Punt Avui