"En 30 o 40 anys, la supervivència al càncer serà altíssima", Francesc Viñas, Oncolliga

  • Logo de l'entitat

    Logo de l'entitat - Font: Oncolliga

  • Campanya "Posem-li pebrots al càncer"

    Campanya "Posem-li pebrots al càncer" - Font: Oncolliga

  • Voluntariat de l'entitat

    Voluntariat de l'entitat - Font: Oncolliga

  • Activitat de microgimnàstica d'Oncolliga

    Activitat de microgimnàstica d'Oncolliga - Font: Oncolliga

  • Voluntariat preparant Sant Jordi

    Voluntariat preparant Sant Jordi - Font: Oncolliga

Entrevista a Francesc Viñas, director de la Fundació Privada Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, Oncolliga, dedicada a l’atenció psicosocial a les persones diagnosticades d’una malaltia oncològica i a les seves famílies.

Oncolliga és una entitat que, des del 2003, treballa en l'àmbit psicosocial de persones que pateixen càncer. S'encarreguen d'oferir informació, orientació i suport social als pacients i familiars, suport psicològic i tallers terapèutics, tenen Servei d’Atenció a Domicili Integral (SAD-I), entre d'altres. Com s'organitza? Quins reptes es volen assolir? En parlem amb Francesc Viñas, el seu director. 

Quina és la tasca que desenvolupa Oncolliga?

Oncolliga està formada per un equip multidisciplinar format per psicooncòlegs, treballadors socials i treballadors familiars, amb el suport de voluntaris, que ofereix -de forma gratuïta- una atenció integral al malalt oncològic, la seva família i els cuidadors, per donar resposta de manera àgil i immediata a les seves necessitats. Compta amb un Comitè Científic, constituït per professionals de reconeguda rellevància científica, amb l’objectiu d’assessorar i recomanar les línies en què es basa la funció social d’Oncolliga. 

El càncer és una de les malalties més populars. Tot i així vosaltres també remarqueu que encara existeix cert estigma. Com i amb quins col·lectius estan més estigmatitzats?

Certament s’ha avançat molt en la normalització del càncer com a malaltia, però encara queda un recorregut per eliminar la relació entre càncer i estigma. Recordem quan pràcticament no se l’anomenava i es recorria a eufemismes com “un malt lleig” “una llarga malaltia”. Ara parlem de persones amb càncer. A això ha contribuït també l’aparició pública de les persones que el pateixen i que comentem amb normalitat que tenen o han tingut la malaltia, siguin persones conegudes o no.

Ara ens estem trobant amb el fet que persones que han superat un càncer, anomenades supervivents, manifesten que les seqüeles degudes a la malaltia els dificulten l’accés al treball, o pel fet d’haver tingut càncer els hi costa que els facin una assegurança mèdica i poder obtenir algun instrument financer, com una pòlissa de crèdit perquè són autònomes i tenen un negoci,...

Oferiu diversos serveis: quin és el més demandat? Falten més recursos des del sistema de salut públic?

Quan la persona amb càncer o el seu familiar demanen ajuda a Oncolliga, els nostres professionals els hi ofereixen els serveis que puguin necessitar. De les 2348 persones que hem atès l’any 2016 de forma individualitzada, els hi hem ofert 2.971 visites dels professionals de la psicooncologia; 2.476 visites del professionals de treball social; 4.175 serveis del professionals de treball familiar en el Servei d’Atenció A Domicili, ...

El càncer provoca un intens impacte físic, emocional, social i familiar en la persona que ho pateix, a causa dels símptomes propis de la malaltia i a la complexitat dels tractaments necessaris per controlar-la, així com per l’amenaça vital que comporta i la freqüent incertesa en el resultat terapèutic. El nostre país disposa d’un sistema de salut altament desenvolupat que pot assegurar un diagnòstic de precisió i les millors alternatives terapèutiques. Tanmateix, hi ha necessitats inherents al procés de malaltia que els sistemes de salut no sempre poden assumir, especialment l’acompanyament i el suport emocional, familiar i social. 

Diuen que per lluitar contra un càncer és imprescindible l’actitud positiva. Com ho treballeu des de l’associació?

Una actitud positiva sol ser d'ajuda en una situació de càncer. Tot i així, la realitat ens mostra que no tothom és capaç de tenir i/o mantenir una actitud així.  Un gran nombre de persones pateixen alts nivells d'ansietat, poden presentar un estat anímic baix o fins i tot mostrar-se irritables o enfadades. En primer lloc hem de dir que es tracta de processos habituals, i que solen tenir una funció adaptativa. En segon lloc, comentar que cada persona afronta el càncer d'una manera personal; no podem parlar d'actituds estàndards.

Cada vegada hi ha més casos de càncer. Què passa?

Segons les dades del Pla Director d’Oncologia l’envelliment i augment de la població catalana podria explicar més del 90% de l'augment del nombre de casos de càncer esperats en homes l’any 2020, i un 69% en el cas de les dones.

I a Oncolliga quin paper tenen els voluntaris i voluntàries?

Molt important. A més de la col·laboració amb els programes d’Oncolliga: Hospitalari, Domiciliari, Testimonial, Recursos, ... Encarnen i representen els valors de l’entitat i els exerceixen mitjançant les diferents activitats que fan a Oncolliga. Des d’aquestes pàgines llenço una crida a persones que vulguin col·laborar en el voluntariat d’Oncolliga.

Quins nous reptes teniu pel futur? I com veieu el futur de la malaltia del càncer, cap a on anem?

El gran repte és la prevenció, amb hàbits saludables reduir entre un 30 i un 40% els casos de càncer. La investigació està aconseguint grans èxits, i els especialistes ens parlen que entre 30 i 40 anys la supervivència serà altíssima. Però pot passar que tinguem una gran part de la població amb càncer. Per corregir aquesta tendència hem d’actuar sobre la prevenció. Com a societat, hem de ser capaços d’assumir hàbits saludables, el codi europeu contra el càncer és un bon exemple: no fumeu, espai lliure de fum, pes saludable, activitat física en el dia a dia, dieta saludable, limiteu el consum d’alcohol, eviteu l’exposició excessiva al sol, ...

Afegeix un comentari nou