Georgina Rodríguez: “No identifiquem les violències masclistes per la manca d’un sistema coeducatiu real”

Suport Associatiu
Autor/a: 
Dani Gallart
Abans d'aquesta guia, l'entitat va crear el document 'Desconnecta't de les violència en xarxes'. Font: CNJC. Font: Font: CNJC.
Abans d'aquesta guia, l'entitat va crear el document 'Desconnecta't de les violència en xarxes'. Font: CNJC.
La guia exposa diferents violències masclistes, com la pressió de grup, la pressió estètica, el control a la parella i les humiliacions públiques. Font: CNJC. Font: Font: CNJC.
La guia exposa diferents violències masclistes, com la pressió de grup, la pressió estètica, el control a la parella i les humiliacions públiques. Font: CNJC.
El següent pas és iniciar una línia de treball conjunt amb el Departament d’Educació i entitats expertes. Font: CNJC. Font: Font: CNJC.
El següent pas és iniciar una línia de treball conjunt amb el Departament d’Educació i entitats expertes. Font: CNJC.
Les sessions formatives del projecte segueixen una metodologia vivencial, basada en el debat i l'autoaprenentatge. Font: CNJC. Font: Font: CNJC.
Les sessions formatives del projecte segueixen una metodologia vivencial, basada en el debat i l'autoaprenentatge. Font: CNJC.

Georgina Rodríguez: “No identifiquem les violències masclistes per la manca d’un sistema coeducatiu real”

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Associatiu

Resum: 

La membre del Secretariat del CNJC i responsable de l’àrea de Gènere i Interculturalitat lluita contra el sexisme a les xarxes socials a través del projecte ‘Unfollow a les violències masclistes’.

Unfollow a les violències masclistes’ és un projecte educatiu del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) que consisteix en una guia educativa impresa, unes fitxes de suport per a educador/es i professorat en format digital i una oferta dual de formacions. La iniciativa es dirigeix a educador/es i a adolescents i joves.

L’objectiu d’aquest projecte és dotar d’eines a les entitats educatives, els centres educatius i el jovent en general per prevenir i abordar el sexisme quotidià i les relacions abusives que es donen a través de les pantalles i les xarxes socials.

Georgina Rodríguez, membre del Secretariat del CNJC i responsable de l’àrea de Gènere i Interculturalitat ens explica en què consisteix aquesta iniciativa.


Quines entitats i organitzacions col·laboren amb la iniciativa?
Els continguts de la guia s’han elaborat conjuntament amb la Cooperativa Candela Acció Comunitària i Feminista i l’Associació Educació per a l’Acció Crítica (EdPAC). Les fitxes de suport i les formacions les han dissenyades la borsa de formadores del CNJC. Tot el projecte s’ha desenvolupat amb el suport de l’Institut Català de les Dones.


Com va néixer aquest projecte?

El CNJC té una àrea de treball específica per a la igualtat de gènere i és des d’aquesta àrea que es va identificar la necessitat de treballar les violències masclistes en entorns digitals. El jovent utilitza com a canal habitual les xarxes socials i les eines digitals i, per tant, les violències masclistes també s’hi reprodueixen. Després de realitzar una primera guia titulada ‘Desconnecta’t de la #violènciaenxarxes’ i d’organitzar un taller amb la cooperativa Candela i EdPAC en el marc del Fòrum contra les violències de gènere de 2016, es va veure la necessitat d’ampliar el projecte.


Com ha evolucionat la iniciativa?

En una primera fase, es va editar la guia educativa d’Unfollow a les Violències Masclistes. Veient el seu potencial educatiu i la seva bona rebuda, es va decidir complementar-la amb les fitxes d’activitats de suport i també amb formacions per aprendre a utilitzar-les, quan es dirigeixen a educadors/es, o bé per posar-les en pràctica quan es dirigeixen a adolescents i joves.


Quins són els tipus d'assetjaments que es volen eradicar a les xarxes?

La guia exposa diferents violències masclistes, com per exemple la pressió de grup, la pressió estètica, el control a la parella, les humiliacions públiques, l’LGBTI-fòbia o l’assetjament sexual. Ara bé, l’objectiu de la guia és demostrar com totes les violències masclistes estan enllaçades i són el resultat de la cultura masclista en què vivim. Així doncs, partint d’un cas de ‘sexpreading’, que no s’ha de confondre amb la pràctica legítima del ‘sexting’, es van descobrint les múltiples violències masclistes que es desenvolupen dia a dia mitjançant els canals digitals. D’aquesta manera, l’objectiu és reeducar-nos en una cultura igualitària i feminista que regeixi també com ens relacionem en els espais digitals.


Com fareu arribar aquesta iniciativa al jovent d'avui en dia i al professorat?

Estem desenvolupant actes de presentació del projecte arreu del territori. Vam llançar el projecte el 4 d’octubre de 2018 a Barcelona, vam seguir amb Manresa el 26 de novembre, continuarem per Lleida el 5 de febrer i Tarragona el 26 de febrer. A més, s’ha fet un enviament de la guia impresa amb la carta de serveis del projecte als Punts d’Informació Juvenil de Catalunya.


En què consisteixen aquestes jornades de presentació?

Pel que fa a les jornades de presentació, hem dissenyat un acte que consta d’una part teòrica sobre les violències masclistes i els espais digitals impartida per la cooperativa Candela i EdPAC, una part explicativa del projecte, a càrrec del CNJC i una part pràctica on les assistents poden aprendre a fer ús d’una de les fitxes d’activitats, a càrrec de la borsa de formadors del CNJC. La part teòrica està destinada a un públic ampli per tal d’oferir discurs i majors coneixements sobre les violències masclistes i el seu funcionament en entorns digitals. En quant a la part pràctica, està destinada a totes aquelles persones que treballen o tenen contacte amb adolescents i joves amb l’objectiu principal de dotar-les d’eines per poder-ho treballar amb els seus grups.


Moltes vegades les adolescents no s'adonen que estan patint un ciberassetjament i accepten amb normalitat una resposta masclista. Què s'ha de fer perquè canviï aquesta perspectiva i no hi hagi tolerància amb aquest tema?

La incapacitat d’identificar les violències masclistes és fruit de la manca d’un sistema de coeducació real, que s’ha de dur a terme des dels centres educatius, però també ha de transcendir-los i dur-se a terme en tots els espais de socialització i educació. És imprescindible que les persones adolescents i joves, i no tan joves, debatin, pensin i entenguin els efectes dels privilegis que socialment se’ls atorga o nega i comprendre com s’estructura així un sistema d’oportunitats desigual marcat pel gènere, la condició física i mental, l’origen, el color de pell, l’edat o l’orientació sexual. Així doncs, cal molta pedagogia i sensibilització per explicar els mecanismes complexos que configuren les múltiples violències, no només la física, dotar-nos de les eines necessàries per aprendre a identificar-les i l’apoderament i suport col·lectiu imprescindible per fer-hi front.


Quines són les xarxes socials que tenen més ciberassetjament?

No n’hem fet un estudi sistemàtic ni tenim constància que existeixi, però és important destacar que no és una problemàtica d’una xarxa social concreta i que en cap cas volem ni podem demonitzar-les. Les xarxes socials són una nova eina de comunicació, i com a eina és transmissora de les violències masclistes del nostre sistema, això no vol dir que les xarxes socials les provoquin. En tot cas, cal analitzar quines característiques de les xarxes socials intervenen en la reproducció de les violències masclistes i de quina manera ho fan.


Com es pretén canviar i educar la perspectiva dels i les joves envers aquest tema?

Les sessions formatives previstes en aquest projecte segueixen una metodologia vivencial, basada en el debat i l'autoaprenentatge. L’objectiu és que les persones adolescents i joves qüestionin idees preconcebudes, posin en dubte missatges quotidians i articulin el seu propi discurs mitjançant les pautes de les sessions. Les sessions s’han plantejat d’una forma gradual, i s’inicien amb el debat entorn la construcció social del gènere, que permet debatre posteriorment sobre com el gènere no és neutral i té un efecte en el repartiment de poder i per tant, genera violències masclistes. Finalment s’analitzen i treballen les violències masclistes en entorns digitals per comprendre com s’hi desenvolupen i com fer-hi front.


En un futur us plantegeu crear noves iniciatives o ampliar fornteres dins del projecte?

Ara com ara volem acabar de fer presentacions arreu del territori i hem obert un formulari online per rebre valoracions de les persones que posin en pràctica les fitxes, amb l’objectiu d’actualitzar-les si fos necessari. Creiem que el següent pas natural és iniciar una línia de treball conjuntament amb el Departament d’Educació i entitats expertes, per contribuir a construir un model coeducatiu real, i que dins d’aquest marc s’hi incorpori el treball de prevenció contra les violències masclistes, amb una especial atenció també als entorns digitals. Un cop finalitzada i avaluada la primera fase del projecte, començarem a plantejar l’estratègia i accions concretes.

Afegeix un comentari nou