Giovanni Nervo (1918-2013) va ser fundador i responsable de Caritas italiana i és considerat com el principal referent del voluntariat social a Itàlia. L’any 2007 va publicar el llibre “Ha un futuro il volontariato?”, una àmplia reflexió sobre el futur del voluntariat i el paper que ha de tenir davant del creixement de l’economia social i del tercer sector.

Presentem a continuació, traduït al català, un primer tast d’un dels capítols del llibre on Nervo ens explica 2 motius per no ser voluntaris i 6 motius pels que sí. Sens dubte, una lúcida invitació al debat, ben actual als nostres dies.

Motivacions per fer voluntariat

Primer No: No per omplir els buits i per substituir els incompliment de les institucions públiques. El terme popular que fem servir és el de posar pedaços.

Segon No: No a ser voluntaris només per disminuir els costos dels serveis que les institucions públiques tenen el deure de garantir als ciutadans.

Primer Sí: Sí al voluntariat per enfortir els valors de l'home. Els voluntaris generalment presten els seus serveis a les persones que estan en perill o per malaltia, o per pobresa, o marginació. Es a dir que treballen per la gent que sovint té reduïda la seva eficiència i la seva dignitat, i de vegades fins i tot anul·lada; pensem en un discapacitat mental greu, un ancià no autosuficient, un malalt mental, o bé un sense sostre. Posar-se amb amor i dedicació al servei d’aquest tipus de persones, vol dir enfortir els valor de l’home.

Segon Sí: ser voluntari per portar un suplement d’ànima als serveis a les persones. És possible i és probable que els tècnics professionals, especialment els dels serveis sanitaris acabin presoners dels temps accelerats del treball, com per exemple els infermers als hospitals, o de la rutina, que pot fer-se present fàcilment en una llar d’avis: si se succeeixen les actuacions i es cau en la rutina, desapareixen les persones. L'atenció personalitzada del voluntari comporta realment un suplement d’ànima que és obvi que no és i no ha de ser només del voluntari, però el voluntariat pot incorporar aquesta valor afegit al servei.

Tercer Sí: ser voluntaris per respondre ràpidament a les necessitats emergents que encara no estan presents en la consciència pública, en la legislació, en l'assignació de recursos.

Quart Si: ser voluntaris per estimular a les institucions per respondre adequadament a les necessitats dels ciutadans, ja sigui amb una formulació de les lleis nacionals i regionals, ja sigui amb l'execució dels serveis, o també amb el bon funcionament de les institucions i serveis. És un rol relativament recent que el voluntariat més madur ha assumit com un compromís en el marc de la participació ciutadana.

Cinquè Sí: ser voluntaris per difondre capil·larment la cultura de la solidaritat.

Sisè Sí: ser voluntari per transferir i viure en la feina remunerada els valors apresos i viscuts en l'experiència del voluntariat. Un hospital pot funcionar bé o malament: de fet, en un mateix hospital pot haver departaments que poden funcionar bé o que poden funcionar malament, amb la mateixa llei, el mateix finançament i el mateix nombre de personal. De qui depèn? De les retallades de Madrid? ( de Roma Ladrona, a l’original). Per descomptat que també depèn de les lleis i el finançament, però depèn principalment del director sanitari, dels metges, dels infermers i de tots els empleats.

I això també és vàlid pels ajuntaments, per als CAP’s, per a l'escola, és a dir, per a tots els serveis a la persona. La primera forma més bàsica de la solidaritat no és el voluntariat sinó el compliment complet i correcte del propi treball pel qual hom és pagat, i és objectiu fonamental i noble del voluntari que es proposi fer créixer la cultura de la solidaritat en tota activitat humana i en l'exercici de les professions que presten serveis a les persones. Però per a fer tot això, els que decideixen fer voluntariat s’hauran de defensar d'alguns perills...