“Haurem de comprar-los l’aigua perquè ens hauran assecat els nostres pous”: l’impacte de les embotelladores al Montseny
Comparteix
-
Les plantes embotelladores es regeixen per una llei franquista que els dona permís per extreure aigua fins a l'esgotament dels aqüífers. Font: Aigua Clara
Diversos veïns d’Arbúcies s’organitzen sota el nom d'Aigua Clara des de fa un any i mig contra l’opacitat del sector i l’explotació de recursos naturals per a interessos privats
Durant la tardor del 2023, la sequera es notava de valent als embassaments. El pitjor estava encara per arribar, però les primeres restriccions al consum d’aigua ja havien entrat en vigor. Tot i que boscos i rius s’anaven assecant de forma cada cop més ràpida, a Arbúcies el riu de camions que sortien de les plantes embotelladores d’aigua no afluixava, i per aquest motiu un grup de veïns van decidir organitzar-se amb l’objectiu de denunciar la situació i esbrinar què estava passant. Un any i mig després, segueixen en peu de guerra i amb la intenció d’aconseguir un consens de país sobre la problemàtica.
“Quan constituïm el col·lectiu Aigua Clara ho fem perquè ens adonem que algunes fonts de la zona s’han assecat”, explica la Mercè Delgado, membre del col·lectiu. “També sospitem que hi ha un aprofitament dels sobrants d’un dels recs més importants d’Arbúcies, el rec de la Plana, ja que acaba sota terra, just davant de l’embotelladora de Font Agudes”.
En un primer moment intenten assegurar-se de sospites com aquesta i de temes relacionats amb les embotelladores que es comenten al poble: “Ens trobem, però, que és impossible. Tothom s’espolsa les puces i no hi ha transparència”.
El que més els sorprenia era que malgrat que gairebé totes les activitats econòmiques del país -i la ciutadania a casa seva- tenien restriccions al consum d’aigua, les embotelladores en quedaven al marge i podien seguir operant com si res. Com s’explica? Doncs perquè l’aigua que extreuen no és de domini públic.
L’activitat de les plantes embotelladores es regeix per una llei franquista, aprovada l’any 1973. Concretament, per la llei de mines. Un marc legal que “els dona permís per extreure aigua fins a l’esgotament dels recursos”, adverteix la Mercè.
Des de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, entitat que treballa colze a colze amb Aigua Clara, expliquen que sovint “es dona la justificació de què les embotelladores no agafen aigua dels aqüífers superficials o al·luvials, sinó que n’agafen dels aqüífers semi confinats, a més profunditat”, il·lustra la Rocío Barceló, membre de la Coordinadora. “Amb aquesta justificació, sembla que fer un pou en una zona concreta sigui com fer un forat i agafar aigua d’una garrafa, però això no és cert. Els aqüífers estan comunicats”, aclareix la Mercè.
Ball de xifres
Un altre dels objectius d’Aigua Clara al llarg d’aquest darrer any ha estat esbrinar la quantitat d’aigua que extreuen diàriament les empreses. La dada oficial que faciliten les institucions “segurament no és real”, apunta la Rocío. “L’ACA no té informació sobre el que s’està fent amb els aqüífers semiconfinats o confinats, i la dada que dona la Generalitat és una dada que els transmet l’Associació Catalana d’Envasadors d’Aigua (ACEA), que engloba la major part d’empreses embotelladores”.
Per tal de contrastar aquesta dada, des d'Aigua Clara es van coordinar per comptar quants camions d’aigua sortien de les quatre plantes embotelladores que hi ha al municipi. Entre el febrer i el març, i un altre cop al juliol i al setembre del 2024, els veïns d’Arbúcies es van organitzar per fer torns de les 6 del matí a les 10 de la nit, durant diversos dies, a les portes de les plantes de Regàs, Font d’Or, Font Agudes i Aigua de Viladrau.
“Fèiem torns, comptàvem els camions que sortien i ho anàvem apuntant tot en un Excel”, recorda la Mercè. “Perquè la mostra fos representativa, ho fèiem en dies diferents, ara un dilluns, ara un dimecres, ara un dijous… Un cop ho vam tenir tot registrat vam fer el càlcul i, tenint en compte que aquestes plantes treballen 320 dies a l’any, vam concloure que embotellen 1.794.355.200 litres anualment, una dada que supera la que dona ACEA (1.792.424.000) per a tot Catalunya, i nosaltres només ens vam fixar en les embotelladores del terme municipal d’Arbúcies”, exclama.
Una nova amenaça
Malgrat que Arbúcies, juntament amb Caldes de Malavella, és el municipi amb més plantes embotelladores dels Països Catalans, sembla que les empreses que comercialitzen l'aigua encara hi veuen potencial per extreure més aigua. “El febrer del 2024 ens assabentem que Font Agudes ha comprat unes parcel·les a un veí. I al cap d’un temps, l’Ajuntament aconsegueix esbrinar que s’estan tramitant els permisos per fer pous de sondatge de 200 metres”, relata la Mercè.
Tot i que durant dies “van tallar pins, van obrir el camí i van remenar i aplanar el terreny", recorda, "portem un mes i mig que no hi ha cap més moviment. No sabem si és per la pressió veïnal, o perquè estan a l’espera del permís, però de moment no han tornat”.
La construcció d’un nou pou a Arbúcies seria “molt preocupant”, adverteixen des d’Aigua Clara, que temen que els pous s’assequin. “A més dels efectes que això pugui tenir a la muntanya, ens preocupen els veïns que depenen de pous particulars, a 40 o 50 metres, a cases que no estan connectades a la xarxa pública d’aigua. Què haurem de fer? Comprar-los l’aigua embotellada a aquestes empreses?”, diu la Mercè amb incredulitat.
Aconseguir un acord de país
En aquest context, la Rocío recorda que “l’aigua és un dret bàsic humà” i que “així ho declara l’ONU”. Perquè aquesta premisa es mantingui així, l’objectiu d’Aigua Clara i de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, així com del col·lectiu Llémena Espai Natural, que aglutina l'oposició veïnal a la planta de Sant Aniol SLU a la Garrotxa, és aconseguir un acord al Parlament.
“Estem parlant amb els partits polítics democràtics de Catalunya per aconseguir que portin una moció al Congrés dels Diputats que deslligui l’aigua de la llei de mines”, explica la Rocío, que adverteix que no acceptaran mocions individuals de partits i que el que busquen és un acord ampli de la cambra catalana.
Les reunions amb els partits, l'organització veïnal i la resistència a un nou pou d’extracció de Font Agudes a Arbúcies són mostres de com la lluita per la desmercantilització de l’aigua es va fent lloc. “No pot ser que els pous es puguin explotar a perpetuïtat i fins a l’esgotament, i estem lluitant perquè deixi de ser així”, conclou la Rocío.
Afegeix un nou comentari