Josep Carné: “A Catalunya hi ha com a mínim 1.500 persones grans maltractades”

Suport Associatiu
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Josep Carné, president de la Fatec.
Josep Carné, president de la Fatec. Font: Taula del Tercer Sector.
D'esquerra a dreta, Josep Carné, president de la Fatec; Josep Cayuela, coordinador del projecte Mentories, i Ramon Tubella, vicepresident.
Carné, a l'esquerra, amb altres membres de la Fatec. Font: Júlia Hinojo.

Josep Carné: “A Catalunya hi ha com a mínim 1.500 persones grans maltractades”

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Associatiu

Resum: 

El president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec) fa referència a dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El tipus de maltractament més freqüent és l’econòmic.

Al president de la Fatec, Josep Carné, li molesta l’ús del concepte “gent gran”. “Hi ha gent de 65 anys que és molt gran i gent de 90 que és molt jove. Som ciutadans d’edat, amb ganes i forces per continuar fent coses”, defensa Carné.

La gent gran, o la gent d’edat, té a l’abast prou activitats per mantenir-se activa?

Des de la Fatec en creem moltes, perquè és el nostre objectiu, però en general, no n’hi ha suficients. Hi ha una mancança per part de totes les administracions públiques. En un futur, serà pitjor. Ara som prop del 20% de la societat i diuen que el 2050 serem el 30%.

Però existeixen molts casals. A la Fatec n'apleguen uns 600.

Amb els casals no hi ha prou. Necessitem més activitats a banda de jugar als escacs o al dòmino. S’han d’impulsar cursos, ensenyar idiomes, història de l’art, pintura, cant... Calen més opcions perquè la gent gran sigui activa i participativa. Als anys 90 ja parlàvem de la transformació dels casals a centres cívics. Hem avançat, però encara hem de treballar perquè siguin centres intergeneracionals, on hi hagi gent jove i gran fent diverses activitats.

Sent que la societat té un estereotip equivocat de la gent de més edat?

Sempre ens queixem que els mitjans de comunicació sempre vinculen la gent gran amb avis amb gorra i bastó que passen el dia fent tertúlia en un banc, contemplant com passa el dia. En el mateix banc, a la nit ve el jove a beure alcohol. Creiem que ni tots som de la gorra i el bastó ni tots els joves són del “botellón”. Hem de treballar plegats perquè vegin que podem fer moltes coses útils.

Des de la Fatec critiqueu que les jubilacions es considerin una despesa de l’Estat.

No ens sentim gens a gust amb aquesta denominació. Fa anys que proposem que en comptes de dir-nos gent gran activa, que ens diguin gent gran activa i socialment productiva. L’Estat hauria de comptabilitzar el que aportem a la societat.

Per exemple, la cura dels nets/es?

La feina que fem els avis i les àvies cuidant els nets/es representa un estalvi per a molts pares i mares. S’estalvien molts diners perquè no paguen un/a cangur. Nosaltres sempre ho diem. Si un dia volem paralitzar el país, que els avis/es facin vaga. A veure com van a treballar els pares i les mares. Tot i això, som considerats consumidors de serveis públics perquè cobrem una pensió i som els que utilitzem més recursos sanitaris.

I també a més edat, més possibilitats de tornar-se dependent.

Sí, tot i que la gent gran també fa de cuidadora. A nivell europeu, el 70% de les persones dependents tenen com a cuidador/a un/a familiar. Normalment, solen ser dones de 70 anys o més. Al final, aquest col·lectiu fa una tasca importantíssima a la societat. De fet, moltes de les persones a qui hem preguntat si volen ser voluntàries al projecte Mentories ens han dit que no perquè han de cuidar dels nets/es.

Les estadístiques diuen que el 20% de la gent gran està en una situació de vulnerabilitat. Són aquests els que pateixen més maltractaments?

El maltractament a la gent gran és un tema invisible. Hi ha diferents tipus de maltractament. El psicològic, que és quan t’amenacen; l’econòmic, quan et gestionen els diners sense permís; el sexual, i el físic. A tota Europa, el maltractament afecta entre l’1 i el 17% de la gent gran, segons l’OMS. A Catalunya, on hi ha 1,5 milions de persones grans, només que hi hagi un 1% afectat, ja vol dir que hi ha 1.500 persones maltractades. Això, com a mínim. Ens preocupa i ja hi estem treballant.

A la Fatec tenen una oficina de denúncies per maltractament. Teniu comptabilitzades quantes han rebut en l’últim any?

No les tenim comptabilitzades, però les que acabem interposant son poques, perquè la majoria de gent té por. Vam arribar a un acord amb el fiscal en cap de Catalunya per poder fer denúncies en nom de la Fatec, però tot i així, no ens arriben moltes trucades. El problema és que no hi ha un protocol únic sobre què és un maltractament i com s’ha de tractar. Cada ajuntament té un protocol diferent, si és que en té. També cal més formació sobre què és un maltractament. I ens ho han d’explicar quan som independents, per detectar què vol dir que una filla o un/a net/a et demani el pin del compte bancari...

Quin és el tipus de maltractament més habitual a Catalunya?

L’econòmic. És el que més ens arriba. El típic és que vingui d’un/a familiar. Ens truquen dient-nos que des que els cuida la germana o la filla, els diners del seu compte no paren de disminuir. Altres maltractaments són físics. Donen pastilles perquè s’adormin i així poden sortir per la nit, els posen bolquers i no els dutxen amb la regularitat que hauria de ser...

L’altra dificultat de la gent gran és la de les residències. Hi ha unes 4.000 persones que estan a l’espera de rebre una plaça pública. Creu que pot empitjorar més?

Sí, perquè cada vegada serem més els que necessitarem anar a viure a una residència. L’única solució passa per crear més residències. La fórmula que s’han inventat ara és la de donar ajuts domiciliaris. És a dir, gratuïtament et pot venir un/a assistent social a casa durant unes hores cada dia. Això ho concedeixen a les persones que no poden entrar a les residències públiques.

Relacionat amb les residències, a la Fatec impulsen el projecte “Visitem les residències de Catalunya”. Com està funcionant?

Molt bé, és un projecte que trenca amb estereotips. No és que ens portin a una residència sinó que hi anem a viure. Visitem residències amb una ‘check list’ de desenes de qüestions. Mirem si tenen accessos correctes, si hi ha espais lúdics, si hi ha un jardí... Així la decisió d’anar a una residència també la pren el propi interessat.

Notícies relacionades:

Avis i àvies voluntàries treballaran per trobar una feina a joves del Casal dels Infants.

Afegeix un comentari nou
0