Accions com cuinar o netejar i emocions com la tristesa tenen una explicació científica perquè la ciència no són només fòrmules incomprensibles que fan homes genis en un laboratori per curar pandèmies sinó l'estudi del coneixement, una manera d'explicar la realitat a través del mètode. Treure la ciència del laboratori és una de les reivindicacions de l'associació Luciferases, que treballa per posar llum als relats científics que no s'han explicat.

Dues de les sòcies, Míriam Comet i Judit Ferrusola, es van conèixer a la facultat de biomedicina i van sentir la necessitat d'apropar la ciència a totes les persones i de qüestionar el discurs científic hegemònic que, com a reflex del context social, justifica desigualtats com el masclisme, el racisme i el capacitisme.

Un discurs "omnipresent" que mitifica l'àmbit de la investigació, tot i la precarietat del personal de recerca, que treballa gràcies a beques temporals que supleixen llocs de feina indefinits.

"Tu estàs fent una birra amb les amigues i dius «He llegit un estudi científic que diu que demà no sortirà el sol» i es generen dubtes", ironitza Comet. Institucionalitzat des de la Il·lustració, liderat per les grans farmacèutiques, ocupat per un 80% d'homes arreu del món i localitzat majoritàriament a les grans potències econòmiques mundials, es tracta d'un sector amb poder.

"Hem de tenir en compte qui està fent les preguntes i quin objectiu té. Si la persona vol acabar dient que l’homosexualitat té una predisposició genètica o si és un estudi finançat per Pfizer, s’ha de tenir en compte", alerten.

Estigmes científics

"Els homes es comporten diferent perquè el nostre cervell està programat de diferents maneres". "La capacitat analítica va associada als homes i per això tenen més habilitats per ser científics". "Els homes tenen més força des de sempre i per això poden accedir a algunes feines físiques". Són algunes de les teories hegemòniques "fetes per qui volia mantenir el poder i legitimar les seves idees", és a dir, "l'home cis i blanc", afirma Ferrusola, que advoca perquè apareguin altres identitats perquè es generin altres discursos.

"Quam em diuen 'des de sempre' dubto, ens volem aferrar a categories estables i monolítiques", apunta Comet. I és que els arguments científics s'utilitzen sovint per sostenir desigualtats quan la identitat es forma també a partir de patrons culturals.

Però, afortunadament, els últims anys s'està revisant el coneixement començant per la prehistòria. "La caça era una activitat comunitària. Les persones que menstruaven eren primordials perquè feien d'esquer. La poca revisió que s'ha fet fins ara ho canvia tot. Es posa en dubte el binarisme, es relacionaven de forma comunitària", afegeix.

Els feminismes poden aportar molt a la ciència, consideren les científiques, que han fet un test interactiu per trencar estereotipis. Creuen que s'ha de demanar a aquest home cis i blanc "que faci un pas enrere i que escolti" per recuperar tot el coneixement que s'ha relegat al silenci i començar a investigar sota uns altres estàndards. "Només ampliant la comunitat científica es poden tenir més mirades i fer-la més justa i més fiable", afirma Ferrusola.

Això es pot aconseguir només amb un "'loby' de pressió", una pressió social que ha d'arribar a l'educació. "Perquè la cieǹcia sigui feminista l’educació ha de ser feminista", sentencia Comet, i s'ha de començar "des de la panxa de les persones gestants": "Hem de canviar els estereotips, hem de començar a explica a les futures científiques que poden arribar a ser científiques, hem de canviar el xip en la forma en què eduquem en ciència".

Com apropar la ciència a tothom

Des de Luciferases posen el focus en les professores de ciències i ofereixen tallers a persones adultes i infants. Amb les nenes i els nens recuperen científiques invisibilitzades des d'una perspectiva interseccional i fan experiments relacionats com extreure ADN de les mucoses, fer un slime radioactiu o un termòmetre casolà.

La divulgació és el seu camí per apropar la ciència a totes les persones, però el primer pas, diuen, seria que les carreres científiques no fossin les més cares i que no tinguessin unes notes de tall tan altes.

Intenten portar referents a les aules que transportin la ciència de l'abstracció a la concreció, com és el cas d'Agnes Pockels, que va investigar la tensió superficial mol·lecular a la pica de la seva cuina. I és que aposten per una ciència propera i comprensible. "Parlem de la cuina i de qui ens ha cuinat, de les nostres àvies, que feien ciència quotidiana".