En els primers sis mesos del 2021 es van registrar tants casos de Trastorn de Conducta Alimentària (TCA) com en tot el 2020, i el 2022 les xifres continuen pujant, segons el Servei Català de Salut. Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), que inclouen anorèxia i bulímia nerviosa i Trastorns de Conducta Alimentària no Especificats (TCANE) afecten entre el 4.1% i el 4,5% de dones entre els 12 i els 21 anys, segons l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB). En el cas dels homes les xifres se situen al voltant del 0.3%.

D'altra banda, la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO) alerta que el 14.5 % de la població espanyola té obesitat i el 39%, sobrepès. Almenys un 30% de les persones amb aquesta malaltia pateix un Trastorn per Afartaments.

Laia Asso, pediatra, nutricionista i col·laboradora de l'ACAB, considera que la pujada vertiginosa d'aquestes condicions durant la pandèmia s'ha relaxat, tot i que les xifres són altes. El que continua en augment és la pressió estètica sobre les dones, considera: "Està descontrolat i està impactant molt negativament".

Hi ha diferents estudis que confirmen les xarxes socials com un agent directe d'aquest augment. Al 2014 i 2015, molt abans del fet que la crisi sanitària augmentés l'ús de les xarxes un 27%, ja es va veure com el 69% de les persones que consultaven a l'ACAB afirmaven haver navegat per continguts incitadors.

Les xarxes tenen una "clara influència en la difusió del model de bellesa actual femení i de missatges relacionats amb el cos, l'alimentació i la pressió estètica i social per tenir un determinat cos, i seguir un estil de vida", diu Sara Bujalance, presidenta d'ACAB. I això afecta especialment infants i joves perquè "encara no tenen prou eines per discriminar si aquell missatge està basat en fets reals o si està manipulat".

Malgrat que les últimes dècades som més crítiques amb la representació de la feminitat a través de models lànguides i molt primes, i ara també es representen altres cànons, "et fan igualment esclava col·locant el focus en la forma del cos i en l'associació falsa i perillosa entre l'èxit social i un cos determinat".

I és que es tracta d'una suma de factors, "un còctel" en el qual poden entrar en joc la representació als mitjans i a les xarxes, una baixa autoestima i, en els últims temps, una pandèmia. També té un component social molt important, diu Asso: "A la Mina, hi ha 10 vegades més obesitat infantil que a Sarrià".

Proana i promia

Es poden regular les xarxes? De fet, ja ho estan. Des del 2019, a través del Codi de Consum de Catalunya, es poden denunciar les empreses que fan difusió de continguts que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia com són les anomenades pàgines proana i promia, que són abreviacions de les malalties perquè les persones que les segueixen les tracten simbòlicament com si fossin amigues. En aquests casos, s'inicia un expedient sancionador i se li pot imputar una multa de fins a 10.000 euros.

Es considera que les persones que creen aquests continguts són majoritàriament persones que pateixen un TCA i no se les pot responsabilitzar perquè necessiten ajuda, explica Bujalance. La denúncia es pot fer a través d'aquest formulari.

S'hi sumen altres normatives com la del govern espanyol que obliga els influencers a indicar quan estan fent un contingut publicitari o l'expectació que ha generat la llei Noruega que obliga a especificar els filtres i el retoc fotogràfic en cas que s'utilitzi per promoure els ideals de bellesa reals. També altres bones intencions com ara el Pla d'acció per combatre la pressió estètica del departament de Feminismes i Igualtat.

Tot això "és necessari però insuficient si no és que ajudem els més joves a fer un ús saludable de les noves tecnologies". I sobretot cal "un marc europeu molt restrictiu i exigent, com va passar amb el tabaquisme. I això només passarà quan es vegi el cost que té en la salut pública", afirma Bujalance.