La meitat dels joves pobres catalans queden fora del sistema de beques

El sistema actual de beques educatives deixa fora gairebé la meitat dels joves catalans en situació de pobresa que estudien després de l’ESO. Segons dades del curs 2024-2025, a Catalunya hi havia 82.688 joves d’entre 16 i 18 anys en situació de pobresa, però només 41.507 van rebre una beca per estudiar a l’etapa postobligatòria.

Això significa que 41.181 joves pobres no van percebre cap ajut, malgrat que el suport econòmic és sovint determinant per poder continuar els estudis. Davant d’aquesta situació, la Fundació Bofill reclama una reforma profunda del sistema de beques que garanteixi l’accés a tots els estudiants vulnerables.

L’entitat considera que el traspàs de la gestió de les beques a la Generalitat, efectiu des de l’1 de gener del 2026, és una oportunitat per desplegar una política d’ajuts més ambiciosa i adaptada a la realitat social catalana.

L’abandonament escolar està lligat als ingressos familiars

L’abandonament escolar prematur continua sent un dels grans reptes del sistema educatiu català. Actualment, el 13,5% dels joves entre 18 i 24 anys no estudien ni tenen cap titulació més enllà de l’ESO.

Les dades mostren que aquest fenomen està fortament condicionat per la situació econòmica de les famílies. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida, mentre que a les llars amb més ingressos l’abandonament és del 3,8%, a les famílies amb menys recursos arriba al 25,3%, gairebé set vegades més.

Per a Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, aquesta realitat evidencia el pes de la desigualtat social en les trajectòries educatives: “El talent i l’esforç compten, però els ingressos de la família encara més”.

Les beques educatives compleixen una doble funció. D’una banda, cobreixen els costos directes de l’escolarització —taxes, material o activitats—, que augmenten a l’etapa postobligatòria. De l’altra, alleugereixen la pressió econòmica sobre les famílies, cosa que facilita que els joves continuïn estudiant.

Catalunya destina menys recursos a beques que altres comunitats

Malgrat la seva importància, la inversió en beques a Catalunya continua sent molt baixa. Segons dades del 2024, els ajuts a l’estudi representen només l’1% del pressupost d’Educació.

Aquesta xifra queda per sota de la mitjana estatal (1,7%) i lluny d’altres comunitats autònomes com Andalusia (2,9%), Madrid (2,5%) o Extremadura (2,3%).

Com a resultat, el sistema actual de beques per estudiar Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) o Programes de Formació i Inserció (PFI) cobreix només el 15% dels joves catalans d’entre 16 i 18 anys.

Per al responsable de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, les beques haurien de situar-se entre les polítiques educatives prioritàries: “Acabem-nos de creure que les beques són un instrument per allargar les trajectòries educatives”.

El traspàs de competències obre una nova etapa

Des de l’1 de gener del 2026, la Generalitat de Catalunya té transferides les competències per gestionar les beques de la postobligatòria. Això permetrà decidir els imports dels ajuts, els criteris d’accés i les possibles ampliacions del sistema.

Segons la Fundació Bofill, aquest canvi hauria d’anar acompanyat d’un augment del pressupost destinat a beques. L’entitat calcula que per garantir una beca bàsica a tots els joves en situació de pobresa caldria sumar 134 milions d’euros als 77 milions que actualment aporta el Ministeri d’Educació.

Amb aquesta inversió es podria garantir una ajuda econòmica a 58.475 estudiants en situació de pobresa que cursen Batxillerat, CFGM o PFI.

Una proposta de reforma per ampliar la cobertura

La proposta Beca + Secundària, elaborada per la Fundació Bofill, planteja ampliar la cobertura i adaptar els ajuts al cost de la vida a Catalunya.

El model proposa dues categories d’ajut segons els ingressos familiars: o bé 4.000 euros anuals per als joves en situació de pobresa amb rendes familiars més baixes, o bé 3.000 euros anuals per als joves de famílies amb ingressos lleugerament superiors però encara dins del risc de pobresa.

Per exemple, en una família de dos adults i dos infants amb una renda anual inferior a 20.756 euros, un estudiant podria rebre 4.000 euros anuals per cursar Batxillerat, CFGM o PFI. L’objectiu és que abans del 2028 tots els estudiants de postobligatòria en situació de pobresa disposin d’una beca, una mesura que contribuiria a reduir l’abandonament escolar i garantir la continuïtat educativa.

Superar les barreres per accedir als ajuts

Un altre dels problemes detectats és el fenomen del Non-Take-Up (NTU), que fa que moltes persones amb dret a una ajuda no l’acabin sol·licitant per manca d’informació, dificultats administratives o bretxa digital.

En algunes ajudes socials, aquest fenomen pot arribar al 40% dels possibles beneficiaris.

Per això, la proposta també planteja simplificar el procés de sol·licitud, amb una finestreta única, menys tràmits per a les famílies i la utilització de les dades que ja té l’administració.

Segons l’entitat, una política de beques més accessible i amb més recursos podria convertir-se en una de les eines més eficaces per reduir l’abandonament escolar i garantir la igualtat d’oportunitats.